[Miquel Mallafré] Huevos a la flamenca

No Comment

Així d’entrada, diria que aquest subjecte inquieta més que Belén Esteban en una biblioteca. Ha generat més rius de tinta que Mª Dolores de Cospedal quan va passar per Defensa. Individu al més pur estil Torrente, ultracatòlic confés i orgullós de ser-ho. Exalcalde de Sevilla al que li agrada “manar i governar amb la Constitució i la Bíblia a la mà”.

El van fer fora de Sevilla, però Rajoy va recompensar-lo com a Ministre de l’Interior perquè es pogués esplaiar. Personatge que sembla sortit d’una obra dels germans Álvarez Quintero o d’un “tablao” tronat de Marbella. Quin regal de personatge que ens van encolomar. Un arrossegacristos en tota la seva grandiositat.

La ciutadania sevillana el té en gran estima, sobretot la gent a la qual posava multes de 750 € per buscar menjar en els contenidors. Persona que per allà on ha passat ha deixat la seva petjada. Frases com: “Leire Pajín tiene cara de actriz porno”. “Les dones independentistes, ‘son tiorras feas’, ‘focas’ o ‘callos horrorosos.’” “Si Puigdemont entrara con un barco por un camino rural, lo detendríamos.”

Un intel·lectual que sense despentinar-se diu: “Querido Mariano, en la Edad Moderna Sevilla fue el kilómetro cero. De aquí salieron las naves para descubrir América y aquí se empezó a construir la Europa del futuro. Aunque os digan que las naves salieron de Palos, es mentira, las naves salieron de aquí.” Haig de reconèixer que és per treure’s el barret amb aquest menja polvorons.

La imatge d’ell durant la gran nevada de gener de 2018 (la que van anomenar “gabinet de crisi”), en aquell despatx on al fons es veia un mapa d’Espanya de 1980, al costat de l’amic sevillà i director de la DGT, un paio amb pinta de borratxo i un GC que semblava un recollidor de residus, asseguts al volant d’una taula on només faltaven les braves, les morcilles, el morro i els rebujitos, la imatge era impagable. En fi. Els té de la mida del cavall de Troia, li rellisca el que diguin perquè ell farà el que li surti de la pebrotera.

Ell és el patriarca. Primer “la família”, després, “la família” i al final “la família.” No vols arròs, té, quatre tasses. Formava part d’un govern ranci, però ranci, d’aquells amb sentor a fermentat, només li va faltar traure el cos de Franco del sepulcre en processó per arrodonir-ho. Va pertànyer al selecte grup d’un govern ple de sants, verges i objectes de fusta policromada, la qual cosa ens dóna la mida i el nivell polític del feixista que ens va caure al damunt.

Un desplegament de més de 12.000 agents de l’ordre durant l’1-O va ser culpa de la “irresponsabilitat i obstinació del Govern independentista de Catalunya.” Igual que la despesa de 87 milions d’euros per part del Govern Central. Aquest és l’argument de pes que ha deixat anar l’exministre d’Interior sr. Zoido, alies, “Babe, el cerdito valiente.”

A mi la despesa de 272.000 € en unes medalles per condecorar a analfabets, que ell ara no sap ni qui són, va ser el detall de llavors que em va omplir el plat. Nacional catòlic de l’Opus Dei que només sap pixar aigua cristal·lina. Us heu fixat que el PP sempre busca al més preparat de la colla per posar-lo com ministre de l’Interior? Aquest ho ha brodat. Ha contestat davant el Tribunal Suprem, amb mentides, de manera pobra, miserable i irresponsable, o sigui de la mateixa guisa amb la qual va gestionar la mobilitat dels cossos i forces repressives de l’Estat, de forma barroera i potinera. La seva funció de control, va quedar reduïda a provocar una gran batussa perquè quedés clar que només van anar a “repartir” llenya a tort i dret sense cap mena de control i provocar batalles campals on només hi havia gent que volia votar.

La policia de qualsevol lloc existeix per posar ordre, no per incentivar el desassossec i el caos de la ciutadania. Els arguments que ha donat aquest estadista són un insult. Segur que va arribar a casa seva i va donar gràcies a Déu. Riure, el que se’n diu riure, riurem, però a quin preu? Era necessari aquell desplegament? Si el referèndum era il·legal, amb no reconèixer-lo ja n’hi havia prou. No creu, sr. Babe?

Miquel Mallafré

Related Articles

Deixa un comentari