Espai Humana
Històricament la discriminació de les dones al món laboral ha estat molt dura. Malgrat hagi millorat en els últims temps, continua havent-hi moltes desigualtats i injustícies. Les dades ens diuen que al món només el 50% de les dones participen en el món laboral envers el 77% dels homes.
A mitjans del segle XX, cada vegada més dones treballaven a les fàbriques, sobretot a causa dels conflictes bèl·lics. Durant la Primera i la Segona Guerra Mundial, els homes van anar a lluitar al camp de batalla i les dones els van substituir a les fàbriques per no perdre la producció. El famós cartell “We can do it” va ser creat als Estats Units durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) per aixecar els ànims de la població. Les dones van jugar un paper fonamental per mantenir el país en marxa: van ocupar el lloc dels homes a les fàbriques i van aconseguir que l’economia no s’enfonsés. El cartell mostra una dona amb la granota de feina aixecant el seu braç com a símbol de força i poder de les treballadores.
A la dècada de 1980, el cartell es va convertir en un símbol del moviment feminista. Dins del moviment feminista, el “sostre de vidre” és una metàfora per explicar la situació de desigualtat de les dones en diferents àmbits. Aquesta expressió es fa servir per parlar de barreres invisibles que aparentment no existeixen o que ningú vol admetre, però que acaben perjudicant les dones en la seva carrera professional i a la seva vida personal.
Al món laboral, les dones cobren menys que els seus col·legues homes malgrat ocupar el mateix càrrec i tenir la mateixa responsabilitat. A més, segons dades de Nacions Unides, menys d’una tercera part dels llocs directius estan ocupats per dones.
La situació de desigualtat empitjora als països amb menys recursos, on a més de tenir menys oportunitats, per a les dones és més difícil compaginar la seva professió amb la maternitat. A tot el món, només 63 països ofereixen la baixa de maternitat de 14 setmanes recomanada per l’Organització Internacional del Treball. I menys d’una tercera part de les dones treballadores tenen dret a demanar la baixa.
Les dones tenen un accés a l’educació més limitat. Encara que els governs d’alguns països estan desenvolupant noves lleis i mesures per promoure la igualtat de gènere, la veritat és que a tot el món només hi ha 66 països que han aprovat lleis d’aquest tipus. Són xifres que espanten molt. Per posar-ne un altre exemple, al segle XXI, a 18 països els marits tenen poder per vetar la seva dona perquè no pugui treballar.
Al nostre entorn més proper (Estat Espanyol, Catalunya) encara que s’hagi legislat en alguns termes a favor de la no discriminació de la dona, avui en dia queden molts forats com són la gran precarització del treball o el masclisme invisibilitzat de la societat. Això ens fa dir que cal seguir lluitant fort, dones i homes juntes i junts, no només el 8 de març, sinó cada dia. A través de la transformació social podrem invertir aquesta situació.
I sobretot, si us plau, no deixem de denunciar les empreses o la nostra feina en cas que es vulneri qualsevol dret fonamental per la igualtat. Ens emparen les normes internacionals i els drets humans. Sinó denunciem, sinó lluitem, no conquerirem cap Dret!
Deixa un comentari