[Salvador Pérez] Dos mesos que cal passar com es pugui

No Comment

Entre la farsa de judici al procés i als presos polítics, i els diferents processos electorals i veien com aniran aquests, alguns acabarem farts, tips i avorrits. Seria un bon moment per a desaparèixer uns quants mesos a un lloc aïllat sense televisió, ràdio, ni gent, ni animals, ja que aquests inclús podrien estar contaminats de desinformació i manipulació.

No tinc cap interès a rebre cap informació i menys d’uns pocavergonyes que ara vindran a demanar el vot per a continuar insultant (Ciudadanos, PP i Vox per exemple), posant en perill permanent la convivència i dient tot tipus de mentides i aberracions. Gastant un munt de diners i passant-se la famosa austeritat per allà. Alguns ja fa dies que han començat la campanya amb anuncis als mitjans i repartint tríptics informatius. I sobretot, demanant el nostre parer per a fer el seu programa, per després passar-se aquest per allà. Ara és molt bonic això de preguntar-nos, és molt estètic, m’encanta tantes ganes de participació sobtada, quan mai els ha interessat saber que pensen i vol la ciutadania, però bé.

Altres utilitzen els diners públics per a promocionar-se i als tècnics municipals per a fer el seu programa, o com aquest any per primera vegada s’han començat a repartir uns fulls als habitatges, sobre la funció i funcionament dels Consells de Districte (en total set), i les suposades inversions fetes. Bé, això encara és més ridícul, ja que permet observar on van algunes inversions i com alguns barris no en tenen cap, una demostració absurda, ja que confirma el que alguns barris com el meu, Segle XX, totalment abandonat i on no se sap on és l’Ajuntament, per la manca d’inversions i actuacions inclús dels serveis bàsics. L’objectiu no és explicar aquests Consells que generen molt poc interès, el més important és promoure l’Alcalde candidat del Psc-PsoE al costat del president del Districte corresponent i aprofitar per donar-lo a conèixer per si va a la candidatura.

Altres com sempre es maten vius, aquesta ja és una normalitat de sempre, pocs i mal avinguts, entretinguts a veure si tenen cadira i sou, això si, posant molt èmfasi amb la puresa ideològica que ho cobreix tot, però fora de qualsevol realitat estratègica on la força resideix en defugir dels egos i interessos personals, per a determinar una proposta i projecte capaç d’avançar i guanyar als que han fet de l’Ajuntament el seu patrimoni amb tot tipus de corrupteles durant quaranta anys.

Després hi ha els que tot el dia parlen de candidatures unitàries, com una necessitat de captaire, cada dia la cadira i l’espai polític se’ls fa més petit, i fins ara sempre han considerat que Catalunya els pertany i no han entès, que en una societat plural i diversa, ells no en tenen el monopoli i no han de ser capdavanters de res, ni de la gestió del procés d’independència, ni de com ha de ser el futur d’una República on ells només són un més. Per tant, necessiten com l’aire trobar algun espai on ser acollits si de veritat volen continuar tenint cadira i sou, a més del control de la situació política, econòmica i social.

Per tant, uns mesos d’aguantar com es pugui, d’engegar a allà als polítics professionals perquè s’insultin solets, però que sobretot, deixin en pau als pobres animals que hi viuen. Quan us intentin venir a vendre la moto, fugiu amb la màxima celeritat, i tot el que us posin a la bústia, teniu dues opcions, tal com arriba tirar-ho al contenidor de paper per a reciclar, o anar-ho retornant al partit corresponent i si teniu la indicació “Publicitat no gràcies”, a més els denuncieu per manca de respecte.

La política i la participació en els afers públics, no necessita professionals i vividors que són capaços de vendre fins i tot l’ànima. No es delega a ningú, és un compromís durant tot l’any, i quan la ciutadania entengui quin és el seu veritable poder, capacitat i força, podrà observar que el sistema que s’ha muntat, és un mer miratge interessat, res a veure ni amb la democràcia, ni amb la llibertat. És un pacte social implantat i imposat, i que s’ha de refer de nou, està trencat, on els vividors del règim no ens imposin el seu model, i sigui la ciutadania qui de veritat l’imposi.

Per tant, deixeu-vos d’aguantar els cants de sirena de totes aquestes eleccions, penseu solets i que no us rentin el cervell, ni us manipulin, teniu tot el dret a decidir el que considereu i vulgueu, ni reis, ni jutges, ni doctrines, ni autoritats, i menys polítics professionals, han de limitar les vostres decisions.

Salvador Pérez Riera

Related Articles

Deixa un comentari