[Miquel Mallafré] La replicant

No Comment

Estava patint, però ja tenim candidata del PP per Barcelona. Des de la capital de l’Estat, ens facturen a doña Cayetana Álvarez de Toledo y Peralta-Ramos. Marquesa de la Casa Fuerte. Directora de l’àrea internacional de FAES. Dona delicada com una unça de nata coneguda entre d’altres per escriure a El Mundo, membre i portaveu de “Libres e Iguales” (grup ultra creat contra el secessionisme català) i exdiputada del PP. Té tres nacionalitats: espanyola, argentina i francesa. Orgullosa de no entendre ni parlar el català, arribarà per acabar de consolidar el conflicte de l’Espanya imperial. De debò que el PP no ha sabut trobar a un altre replicant de Dolors Montserrat?

Si per alguna cosa és coneguda aquesta dona de vidre, és per la frase que li va dedicar en el seu dia a Manuela Carmena: “Nunca te lo perdonaré Carmena”, en referència a una cavalcada de reis que no li va acabar de fer el pes. Personatge al qual sempre les seves paraules la delaten. Nacionalista espanyola rància. Una excloent que creu en una naturalesa ancestral i sagrada del que anomena “lo español”, que no és altra cosa que el que ella percep, negant que els demés ho puguin sentir diferent.

S’ha de reconèixer que el temps i els diners dedicats a la formació d’aquesta senyora és com si els haguessin llençat al mar. La manca de rigor (mortis) quan argumenta, la presenten sempre com un personatge incapaç d’entendre la necessària evolució de la humanitat i la dels propis éssers humans.

La seva nostàlgia per la naftalina i els temps en els quals els seus ho dominaven tot sense que la majoria repliqués, resulta dramàtic. La seva ideologia, no és altre que la de la submissió, la del fracàs de la persona i la societat. Ha deixat mostres de les seves maneres de fer quan un cop no va voler estar en una llotja perquè hi havia discapacitats, seguint l’estela del seu íntim amic Arcadi Espada. Qualsevol cosa que vomita és pura runa neoliberal. Barcelona havia d’omplir el buit que deixa Inés Arrimadas.

Manifestar-se o fer vaga, per a la Marquesa, és un disbarat. Ja sabem que hi ha persones que neguen fins i tot la seva pròpia llibertat per no faltar al poder patriarcal. Una de les coses que més li molesten són les xarxes socials, creu que aquestes són “la tomba de la intel·ligència” i “estan arrasant amb la política i el periodisme culte, esforçat, incisiu i racional”, com el que ella practica.

Miri Cayetana (puedo tutearla o twittearla?), si les “xarxes són un abocador”, per què et passes tot el dia en elles sense donar respir? Sra. Marquesa de la “Caja Fuerte”, el sentit de l’humor que vostè tan critica és una cosa que va per barris, és un reflex, un signe d’intel·ligència, cosa que en el seu cas, és escàs, per no dir nul. Ja ho diuen: “Fes-li una ironia a un idiota i tindràs un enemic.” Vostè n’és l’exemple.

No deixa de ser una paradoxa que una representant de la banda criminal que ha convertit el país en una muntanya de merda parli d’abocadors i, a més, ens la dipositin a Barcelona. És el dolent de la gent com vostè que tan sols creu que els llestos i espavilats són vostès, la resta, segons els seus principis arcaics, només som uns saltamarges.

Que la xarxa és un bar de borratxos, ningú ho discuteix, però un abocador és pixar fora tinter. No serà que li ha sortit el tret per la culata? En certa manera és lògic que li passi això, sra. Marquesa, s’ha de ser tonto del cabàs per exposar frases subordinades que l’únic que manifesten és el seu complex de Peter Pan femení.

Per descomptat, la xarxa no serveix per a tot, però les seves desqualificacions indiquen sempre i ens alerten que doña Cayetana no ha entès res de res. No hi ha operacions orquestrades per ensorrar-la, són reaccions coherents (cosa incompatible amb l’estupidesa útil) a tots els comentaris ridículs que vostè fa.

Les proclames que surten d’aquella col·lecció de superdotats que és la seva FAES sempre els posen al lloc que els correspon: són classistes, insolidaris, mediocres, sense cap mena de valor humà i el pitjor, plens d’ideologia arnada. Doncs bé, això és el que arriba a Barcelona com a nau insígnia del PP.

Espero amb ànsia el seu programa electoral per fer renàixer a Barcelona de les seves cendres. Per cert, sra. exdiputada del PP, si la xarxa social és “la tomba de la intel·ligència”, la FAES és el crematori d’idees? Podem considerar a Gènova 13, com el mausoleu de la vergonya?

A partir d’ara, que vindrà sovint per Catalunya, faré tot el possible per no canviar-li el nom pel de Marquesa de la “Camisa de força”, li ho prometo. Diria que acabarà mereixent-se un carrer, però un que vagi directament a un abocador de merda. Una cosa sí que em deixa tranquil, sé del cert que la sra. Marquesa no morirà mai de vessament cerebral. Un saludo de mis partes!

miquel mallafré, 18 de març de 2019

Related Articles

Deixa un comentari