Al marge de considerar aquest judici com una veritable farsa, una pèrdua total de temps i una despesa totalment innecessària, només per a satisfer els interessos dels poders de l’estat, que tenen necessitat de venjança, sí que com a mínim servirà per a valorar alguns aspectes d’aquest.
La declaració dels diferents responsables dels Mossos, tot defensant la seva bona tasca i professionalitat, atenen als intents de descrèdit promogut des de les estructures polítiques, policials i de la judicatura, que han quedat ben retratats per la seva ineficàcia el dia 1 d’octubre i la seva brutalitat i voluntat de fer mal a persones indefenses i no violentes. Però hi ha una evidència com sempre hem dit alguns: els Mossos són la policia de l’estat espanyol a Catalunya. Allò que han venut alguns responsables polítics que és la policia nostra, ja que amb les seves declaracions han demostrat que ni és nostra, que està al servei de l’Estat i que són uns mers policies amb el que això vol dir.
Garantir la pervivència de l’Estat sobre qualsevol aspecte, res a veure amb la suposada policia al servei de la ciutadania, i res a veure ni amb la independència, la república o qualsevol similitud. Mers policies defensors dels interessos dels poders fàctics i del règim, o sigui, de la burgesia i del seu model polític, social i econòmic. Bé, com diria algú, al servei de la Llei i de les normes de l’Estat, i Catalunya és un fet merament circumstancial. I com no podia ser d’una altra manera, tenen un control de la societat mantenint els mateixos criteris reaccionaris de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, i per tant, han de controlar, com van afirmar, a anarquistes, radicals de l’extrema esquerra, independentistes, i col·lectius diversos. Per tant, les classes benestants i els seus partits estan ben protegits, i aquesta sí que és la seva policia.
Per tant, d’una vegada s’ha trencat el que era un absurd i que amagava una falsa realitat, per fi s’han tret la careta. Ara ja sabem clarament quines són les regles del joc i ens deixem d’eufemismes patriòtics i romanticismes mal entesos. Per això, quan la Brimo reparteix estopa, en res es diferència dels antiavalots de la Policia Nacional o la Guàrdia Civil, a excepció de la uniformitat, però la mentalitat i funcionalitat és la mateixa. Com també sabem ara a qui serveixen de veritat, la disponibilitat del major Trapero a la judicatura com a servidor de l’Estat corrupte espanyol, ja ha quedat demostrada. La cara que se li haurà quedat a molts que el van fer el seu heroi nacional, ha de ser de riota, per no plorar, els que pensaven que tenien la seva força armada al seu servei, el mite ha anat per terra i pel fangar. Policies i mers policies, cosa que alguns teníem molt clar, com hem tingut clar que la policia, sigui del color que sigui, mai està al servei de la ciutadania, està al servei de l’Estat amb el que això vol dir.
I l’altre aspecte que ens demostra el judici és com es va jugar d’una forma lamentable amb la ciutadania que vàrem creure en la possibilitat de posar en marxa una República, i posar en crisi al mateix Estat espanyol. Uns dirigents polítics que van jugar de farol sense tenir res preparat, i que no sabien com sortir de la situació, ja que la ciutadania els anava empenyent per a guanyar i aprofitar una bona oportunitat possible per sortir d’un Estat corrupte i intentar fer-ne un de nou que s’havia de modelar. Tota aquesta situació ha quedat desmuntada amb les declaracions tant dels dirigents polítics com dels que se suposa, havien de ser una part de les estructures del nou Estat republicà. I com bé diu el jutge Vidal, mai retornarà a la política professional, ja que hi ha masses interessos estratègics i canvis ideològics funcionals, en funció del moment i de la manca d’ètica i transparència de la política partidària i professional.
Per desgràcia, als únics que afavoreix tot això, són als impresentables partits de dretes, Ciudadanos, PP, VOX i Psc-PsoE, que els permet mantenir el relat contra l’independentisme i altres defensors del dret a decidir. I aquests últims hauran de demanar comptes als seus dirigents professionals per haver-los enredat amb la generació d’una il·lusió i la pèrdua d’una oportunitat que costarà de refer. Tots aquells que vàrem defensar els col·legis electorals l’1 d’octubre amb força i il·lusió, i que vàrem creure que s’aprovava la República, mereixen una explicació, per a continuar lluitant i fen possible aquells objectius. Ara, també servirà per a protegir-nos de falsos ídols i entabanadors, i refer l’estratègia on la ciutadania ha de ser l’únic protagonista d’aquest procés.
I no val l’excusa de què es pensava que l’Estat espanyol no utilitzaria la brutalitat i la repressió, i entraria en un procés de negociació, s’ha de ser inútil per a pensar això, quan sempre ha estat així i mai renunciarà a exercir aquesta brutalitat encara que sigui, amb sang i mort, és la seva essència i base de la seva existència. I si algú pensa que Espanya és reformable o se la pot canviar, val més que vagi a la Lluna havíam si troba algun resident.
Per tant, aquesta farsa de judici com a mínim ens servirà per aclarir alguns aspectes foscos i obrirà els ulls als quals viuen del miratge i la innocència, per anar a l’exigència i sobretot per a prevenir-se dels polítics professionals que viuen de l’estratègia i la manipulació. La ciutadania té prou força i capacitat demostrada en aquest procés, per a fer-ho si cal, sense lideratges, ni professionals de la política, i com és evident, la judicatura corrupta no podrà jutjar a tot un poble, i al final l’Estat haurà de claudicar per la raó dels fets i la força de la gent.
I demanaria al President de la Generalitat que deixi de fer de mer convergent, per a exercir el seu càrrec d’una vegada, deixi de jugar amb la comèdia dels llaços i pancartes, i si de veritat vol desobeir, doncs endavant, però de veritat, sense tanta estètica absurda, que no entén ningú i que és un descrèdit i manca de respecte per tots els que volem i desitgem una República d’una vegada. La Junta Electoral són uns impresentables, però la seva actitud comença a ser indigne de la institució que representa.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari