Entrevista amb Sílvia Invers i Albert Llargués, candidates 3 i 6 de Terrassa per la República

No Comment
Albert Llargués i Sílvia Invers al parc de l’estació del Nord. Foto PV

“Els problemes bàsics són els produïts per la desigualtat”

Pep Valenzuela

Terrassa per la República-Primàries Catalunya ha fet, fins al moment, el procés de confecció de la llista de candidates més obert, participatiu i democràtic dels que es tenen dades. Sense estructura de partit darrere i encara mirant el futur sense massa prejudicis, només amb l’objectiu de fer la república catalana, tot i que fins avui sense programa més concret, Primàries aconseguí la inscripció de 1.500 persones al procés i elegí, el passat 2 de febrer, els primers 14 noms de la llista a les eleccions municipals del pròxim 26 de maig.

Entre aquests noms, hi ha la Sílvia Invers, assessora energètica, que va ser la segona més votada, però consta a la llista com a tercera, per respectar l’acord de fer una llista combinant dona i home, i l’Albert Llargués, psicòleg social i professor, que ocupa el número sis. La Pepi Oller, coneguda militant i activista a la ciutat, és la cap de llista.

Primàries Catalunya, promoguda a partir de la proposta del professor i periodista Jordi Graupera, es planteja rescatar els mitjans, no només els objectius. Per això, a partir d’un objectiu principal, la República Catalana, animar un procés participatiu, obert i democràtic de construcció de les candidatures i els programes en els municipis.

“No podem criticar el que està fent la banca amb els desnonaments i, des de l’ajuntament republicà, seguir tractant la banca de la mateixa manera que l’estan tractant ara, sense tenir en compte aquesta seva manca de sensibilitat absoluta”

Així és que l’Albert Llargués afirma que «Primàries és una oportunitat de donar temps i mètode per fer una unitat estratègica cap a la República Catalana, l’objectiu és fer una ciutat republicana en una República Catalana. És l’essència de Primàries, ser fidels al mandat de l’1-O. I la segona, que aquesta unitat estratègica no es faci des de dalt sinó des de les bases, que ningú no la patrimonialitzi».

Bé, però era una proposta per unificar l’independentisme i ara és una candidatura més…

A.Ll.: Sí, era una proposta oberta on podia haver-hi tothom. Aquí Terrassa, PDeCat, ERC i CUP ho van rebutjar i només Solidaritat per la Independència (SI) i Demòcrates han participat. Ho han fet sense quotes ni cap preferència, igual que tothom, amb llistes absolutament obertes, la gent va poder votar qui va voler i l’ordre que tenim a la llista és el que ha decidit la ciutadania.

Per què no van voler entrar en un procés tan obert així?

Sílvia Invers (S.I.): La CUP considerava que no hi havia un programa prou definit i així no sabien com ens podíem situar. El PDeCat tenia la seva manera de veure, un acord entre organitzacions, de com podien arribar a participar i no ho tenien clar. ERC ja fa temps que va decidir també la seva estratègia particular.

Com a candidatura municipal, quines són les vostres propostes?

A.Ll.: A banda dels objectius genèrics: una ciutat republicana en un país republicà; nosaltres tenim tres eixos, un és el de democràcia i participació, un ajuntament obert, amb referèndums, iniciatives normatives locals… tot el que sigui participació.

Un segon eix, és tot el tema de drets socials: educació, habitatge, sanitat. I un tercer eix, una nova economia. Perquè entenem que el sistema tal com està muntat està al servei del capital i no de les persones, i això s’ha de canviar. I això es concreta en què no podem criticar el que està fent la banca amb els desnonaments i, des de l’ajuntament republicà, seguir tractant la banca de la mateixa manera que l’estan tractant ara, sense tenir en compte aquesta manca de sensibilitat absoluta respecte a tots els problemes socials. És un principi de coherència entre el que volem fer i com ho fem. El fi i els mitjans han d’estar en sintonia, si no acabarem fent el mateix que altres partits.

Quin balanç del govern i la situació actual a Terrassa?

S.I.: el que està clar és que els problemes més conflictius que té Terrassa no s’estan solucionant, com els desnonaments i la pobresa energètica… Els mecanismes de participació ciutadana són molt formals, al final amb poca participació. La gent que hi va no se sent ni tan sols escoltada.

Els problemes no sabem si els podrem solucionar o no tots. De vegades, n’hi ha posicions contradictòries en relació a aquests problemes i solucions, però cal per sobre de tot fer participar la ciutadania, comunicar-li la solució trobada i els recursos a utilitzar.

Quins altres problemes?

A.Ll.: Els problemes bàsics són els que vénen derivats de la desigualtat. Som conscients que en el marc actual de l’Estat espanyol, econòmic, legislatiu… els problemes que té la gent no tenen solució. A nosaltres no ens agrada que ens enredin ni enredar ningú, ho tenim molt clar. Això, però, no vol dir que hi ha coses que es poden fer i no s’estan fent.

El que vivim a Terrassa és la fi de 40 anys, com arreu del país, durant els quals s’han fet les coses de la manera que no s’havien de fer i les volem canviar. Tot té a veure amb la desigualtat. Hem marcat aquests tres eixos, dels tres el de drets socials és sagnant i les persones que estan en vulnerabilitat és el que més ens preocupa. No pot ser que encara no s’hagi resolt el problema de la gent que viu al carrer.

El tema dels desnonaments, no entenem que des de l’Ajuntament no es pugui reclamar als bancs aquest mínim de sensibilitat social. El problema és el dels habitatges buits i de les màfies que en fan negoci enmig d’aquesta situació, que és un problema greu. La ciutadania ho sap i la policia en sap prou, al capdavall es passen moltes hores al carrer.

“Els problemes més conflictius que té Terrassa no s’estan solucionant, com els desnonaments i la pobresa energètica… Els mecanismes de participació ciutadana són molt formals”

Quina organització teniu?

S.I.: Des que ens vam presentar estem fent esforços en organitzar-nos, en establir bases ideològiques. Ara ja sortirem, immediatament, al carrer, ens organitzem per això, amb l’objectiu d’agafar totes les inquietuds de la ciutadania. A partir d’aquí nosaltres podrem establir una sèrie de temes que vertebrin el programa.

Ja teniu una base social, com demostra l’afiliació i la votació del 2 de febrer, tot i que ni les candidates us coneixíeu i esteu fent tot des de zero. És prou per mobilitzar i impulsar la candidatura a l’Ajuntament?

A.Ll.: Som un equip en construcció. De les 1.500 persones registrades moltes no van participar en la votació, altres es van enregistrar a última hora. Potser optaran per votar altres opcions. Dependrà molt de com vagi durant aquests mesos. Però hi ha base. Amb una doble dimensió: per un cantó, sectorial, amb els eixos citats i una quarta base que és la planificació urbanística i territori, que és fonamental a la ciutat, perquè d’aquí deriven molts altres problemes, com la segregació social i escolar.

Després, hi ha l’eix territorial, i ja estem treballant en la implantació a tots els barris de la ciutat.

La gent de Primàries, n’hi ha de tots els sectors i moviments socials?

S.I.: Sí, no és una candidatura desconnectada del món. Estem confeccionant la llista per poder ser encara més pluridisciplinaris i transversals. Hi ha gent que ve del sindicalisme, com l’Albert; jo estic en economia social i solidària, tenim gent que actua en el món educatiu, també gent del moviment veïnal, universitat, arquitectura, sanitat pública, informàtica…

Imagineu resultats electorals?

A.Ll.: Les previsions inicials ens situaven en uns 10.000 vots, que seria un bon punt de partida. Però l’objectiu principal no és electoral, el projecte anirà endavant perquè volem qüestionar com s’han estat fent les coses. Per exemple, el mandat de l’1-O, qui és que pot convocar o desconvocar a la gent per decidir si es fa o no una DUI, això ho hauria de dir la gent, que és la que va fer el referèndum, aquestes decisions no les poden prendre unes cúpules aïllades, les ha de prendre la ciutadania.

Per què millor votar Primàries?

A.Ll.: Hi ha una majoria que creu que estem en un moment clau de canvi de règim, cap a un de republicà. En l’àmbit de ciutat no sembla que hi hagi massa crítica com per fer un canvi de sistema econòmic, tot i que alguns sí que estem per aquest canvi. Llavors, recollim uns vots diferents d’altres opcions.

Nosaltres creiem, com Confuci, que cal escoltar les persones, però mirar el que fan. Primàries és la candidatura millor perquè tenim un compromís amb ser conseqüents molt gran. A veure, concretament, podem confiar que farà república gent que no és capaç de penjar una pancarta quan s’ha aprovat per un Ple municipal? Pensem que sense desobediència no hi haurà república.

S.I.: La base és tenir en compte la societat, l’objectiu és definir el programa que s’ajusti als problemes de la gent i fer tots els esforços per portar-lo endavant, això està per sobre de tot. Després, si porta més o menys vots, ja veurem, però primer fer tot per elaborar el programa a partir de les necessitats de la ciutadania.

“Som gent de tots els àmbits: sindicalisme, economia social i solidària i altres”

A diferència d’altres candidatures, vosaltres heu vingut dues persones a l’entrevista, i cap és la cap de llista…

A.Ll.: Això marca la diferència de Primàries. Ens repartim la feina. Una persona va treure més vots, la Pepi Oller, per tant va número 1, però no volem reproduir estructures jeràrquiques i ens anem repartint la feina i ens ho anem combinant.

Insistint en les diferències, faria una cita d’en Ferhat Abbas, dels revolucionaris de la independència d’Algèria, que deia: «hem de confiar en el poble, fins i tot si s’equivoqués, aquest error tindria conseqüències menys greus que el fet de posar-li un morrió i una camisa de força. El poble es mereix quelcom millor que aquesta suprema injúria».

Related Articles

Deixa un comentari