Xavi Matilla. Foto TeC
Arquitecte-urbanista, en Xavi Matilla repeteix com a candidat a l’alcaldia per l’organització Terrassa en Comú (TeC) a les eleccions de maig. Fa un balanç molt negatiu del govern del PSC, alhora que valora molt el fet que hi hagi una «oposició d’esquerres» als governs d’en Ballart, primer, i d’en Vega després. «El vaixell no s’ha enfonsat, però està parat. La ciutat necessita sortir d’aquesta situació, el govern no té ni la capacitat ni l’equip», sentencia.
Pep Valenzuela
Com veus la ciutat al final de la legislatura?
Després de 4 anys la ciutat està en una situació crítica, en molts aspectes. Hem vist coses que mai hauríem pensat. Primer, vam veure un PSC sense escrúpols pactant amb la dreta que històricament havia estat la seva adversària, per mantenir cadires. Van optar per pactar amb CiU per evitar que hi hagués el canvi. D’altra banda, un PDeCat disposat a pactar el que sigui per tocar poder. Dos anys i mig després, el mateix PDeCat, encara que sortint del Govern, va impedir el canvi.
“S’ha de fer un nou POUM, però cal fixar clarament les bases programàtiques. Equilibri, desenvolupament econòmic, actitud feminista en tota la política són eixos de cap a on s’hauria d’anar. La construcció no és millora per a tothom.”
Un dels problemes que expressa de forma més evident la incapacitat del PSC és el de la neteja. Amb problemes greus de pressupost i de gestió, en 4 anys no s’ha fet res per solucionar-lo. També s’ha vist la incapacitat per desenvolupar projectes com l’Anella Verda, malgrat l’ampli consens. Per abordar revisions de planejament urbanístic que actualitzessin els plans del 2003, un POUM que tothom reconeix que s’ha de revisar. En aquests 4 anys això s’hauria pogut revisar, i veure la proporció de sol per indústria i per habitatge, per exemple.
No només no s’ha revisat sinó que ara el PSC torna a apostar pel model de la bombolla immobiliària, com mostren algues modificacions recents. La ciutat no hauria de créixer tant en termes residencials, calen mecanismes per reequilibrar amb activitat econòmica, indústria, equipaments, serveis, parcs…
Això té conseqüències en la segregació urbana i també escolar.
Sí. En aquest mandat ha esclatat la problemàtica de la segregació, que ara veiem com es converteix en conflictes determinats. Reflexe clar d’una lògica de la desigualtat, la ciutat és cada cop més desigual, hi ha barris que cada cop estan pitjor, els serveis i l’espai públic per determinades activitats estan en pitjors condicions i oportunitats.
L’esport és un espai que demostra que la ciutat està pitjor. És cert que hi ha una manca d’instal·lacions i retard en inversions que s’havien de fer; però el problema és l’accés. En aquesta ciutat l’esport s’ha convertit en una activitat que, si no pots pagar la quota d’un club, no pots fer-la. Caldria recuperar la lògica de què l’esport és un dret i que l’ajuntament fes polítiques públiques d’esport i activitat física perquè tothom ho pogués fer sense haver de patir els preus, facilitant l’accés.
Dibuixes una ciutat en molt mal estat
És tot un conjunt d’aspectes que dibuixen una imatge decadent de la ciutat, d’incapacitat, de manca de projecte, d’idees… el que ha primat ha estat mantenir el poder, per mantenir-lo sense que això es fonamentés en cap projecte. Van construint un relat oficial triomfalista, però està buit. Darrere totes aquestes dites ciutats: feminista, universitària i altres… hi ha molt poc contingut.
Una altra cosa és que hi ha moltes entitats fent feina, però el que no pot fer l’Ajuntament és deixar que les entitats vagin fent, que fan bé i molt, cal anar més enllà, i aquí és on veiem que l’Ajuntament es conforma que la ciutat tingui una inèrcia pròpia i no té la voluntat ni la capacitat d’incidir.
Creus que això ha incidit en la crisi viscuda pel PSC?
En aquest mandat hem vist el trencament, primer, del pacte amb CiU i, després, la sortida de Ballart i 5 regidores. El primer mostra que darrere d’aquell pacte no hi havia un projecte sòlid de ciutat. El segon, que el PSC no ha tingut capacitat de renovar-se. Amb Ballart, com a altres municipis, van intentar un relleu generacional i no ha funcionat. La presència de l’Alfredo Vega, amb tot el respecte personal, significa un partit que va marxa enrere.
El pitjor és que Terrassa ha quedat aïllada. En altre moment, hi havia la capacitat d’establir xarxa amb altres municipis i institucions, però ara, sense projectes, sembla que estigui aïllada. El debat sobre els vallessos i sobre la relació amb els municipis de l’àrea metropolitana ha demostrat la solitud de Vega.
La municipalització de l’aigua ha estat un èxit?
Ha estat molt positiva, evidentment. Però cal recordar que a l’inici de mandat no hi havia una majoria al Ple, i si s’ha aconseguit és, primer, mèrit de la Taula de l’Aigua, la societat civil.
Un altre factor determinant pel canvi del PSC ha estat el fet que hi havia una onada més ampla, amb altres municipis i moviments socials, com Aigua és Vida, que havien posat sobre la taula el tema. I finalment, i últim, la majoria política al Ple. Ha estat una mostra de com fer política, que participar i fer part de moviments socials pot tenir conseqüències positives, també en l’administració.
Com valores la feina que heu fet com a TeC?
La feina feta des de l’oposició, no només Tec, ha estat molt positiva. Hem fet oposició d’esquerres al PSC, progressista i alternativa. L’hem desemmascarat. Hem pogut veure que el PSC no és tan d’esquerres ni tan progre com li agrada presentar-se, hem vist com afavoreix determinats poders de la ciutat.
Des de l’oposició hem aconseguit petits grans canvis, fent propostes, demanant dades, preguntant… Crec que la dinàmica de l’oposició ha canviat aquest ajuntament, els grups de l’esquerra hem tingut una actitud activa i positiva, constructiva sense perdre de vista la crítica. Hem millorat qüestions de transparència, participació, poden semblar coses petites però són passes per canviar.
“En aquesta ciutat l’esport s’ha convertit en una activitat que, si no pots pagar la quota d’un club, no pots fer-la”
Aquí cal enquadrar la vostra participació en la Comissió Estratègica amb el PSC?
La Comissió d’Estratègia crec que és un element més, però hi ha hagut altres. No té un fruit en polítiques concretes, però ha deixat un document que creiem que és molt bo per a tothom, per a la ciutat.
Cal destacar que quan es trencà el Govern, si la ciutat no es va enfonsar, i ho dic perquè el senyor Vega s’ha posat els mèrits, jo crec que va ser per l’oposició. Si l’oposició hagués fet l’oposició destructiva que altres grups han fet, per exemple a l’ajuntament de Barcelona, aquest ajuntament haguera acabat malament.
Com valores les possibilitats que va obrir aquesta crisi?
Era una situació similar a l’inici de mandat. Hi havia un acord amb ERC i CUP, i necessitàvem els vots de CiU, que demanaven entrar a govern i tenir càrrecs. CiU va impedir el canvi al principi, i aquesta segona vegada, amb tota la credibilitat perduda, també.
Què planteja TeC en la campanya per fer una nova majoria?
El problema clau de la ciutat és la desigualtat, això no pot esperar més. Aquesta ciutat ha de trencar el tabú de reconèixer que hi ha barris pitjors que altres. El PSC ha fet un discurs triomfalista, crec que també ERC, però sí que hi ha diferència entre barris. Cal assumir-ho i treballar-ho, és l’eix fonamental.
I cal atacar-la per dues vies: l’econòmica, amb desenvolupament i ocupació. Els ajuntaments no tenen competències importants en aquest àmbit, però poden treballar perquè el desenvolupament de la ciutat sigui fèrtil, i amb altres administracions i amb l’àmbit privat, treballant molt la formació de les treballadores de l’Ajuntament i en general.
Després, innovació. Hem aprovat el pla estratègic de l’economia social i solidària (ESS). Això no hauria de quedar una vegada més en una marca i un document, hi ha molt recorregut per avançar.
També cal innovar quan parlem de ciutat feminista. Ha de tenir caràcter molt transversal, la ciutat que cuida la seva gent, recuperant el sentit original de ciutat, el mite clàssic de la lloba romana. Té molts aspectes: amable amb els infants i amb totes les persones, els serveis que presta la ciutat, no només Serveis Socials, també en àmbits com la salut, encara que no tingui competències.
El pròxim mandat hauria de ser el del nou POUM?
Clar, però cal fixar clarament les bases programàtiques. Equilibri, desenvolupament econòmic, actitud feminista en tota la política són eixos cap a on s’hauria d’anar. La construcció no és millora per a tothom.
“El PSC no ha tingut capacitat de renovar-se. Amb Ballart, com en altres municipis, van intentar un relleu generacional i no ha funcionat. La presència de l’Alfredo Vega, amb tot el respecte personal, significa un partit que va marxa enrere.”
Teniu previsió de resultats?
El que ens diuen és que el context és molt agitat. Però tenim percepcions positives. Creiem que la ciutat vol un relleu, i això es constata. S’ha esgotat un període. Terrassa necessita un nou projecte progressista alternatiu al PSC. El quadre, però, serà de més fragmentació i igualtat entre els que treguin més resultats.
I aliances possibles?
No posaré línies vermelles amb el PSC. Arribat el moment, s’ha de parlar de polítiques concretes. Però, i ho dic amb rotunditat, no seria convenient que el PSC tornés a portar l’alcaldia. De Ballart, que competirà principalment amb el PSC, valoro que hagi adoptat alguns dels postulats que ja teníem alguns el 2015, quan vam dir que el PSC era una màquina més preocupada per mantenir el poder que dels problemes de la ciutat, responent a interessos econòmics de pocs.
Per la nostra part estem optimistes, per la feina i experiència adquirida, hem conegut la ciutat. Després, TeC ha crescut bé, en nombre i forma organitzativa, amb lògica de candidatura ciutadanista. Estem oberts a tothom, però defensant el concepte de confluència i no de suma de sigles i identitats. Respectem altres opcions, però creiem que no és el més convenient.
Deixa un comentari