[Salvador Pérez] Res més que una sentència no ferma, un tràmit i a continuar

No Comment

Alguns tenen massa pressa a l’hora d’informar sobre la sentència judicial referida a la municipalització de l’aigua. Només la forma de presentar la notícia per part d’un mitjà de comunicació local poc interessat en la municipalització i molt proper als interessos de Mina, així com l’article del portaveu de Ciudadanos a l’Ajuntament, ja demostra que no busquen dir la veritat i informar de veritat a la ciutadania, sinó les ganes de manipular la informació i confondre a tothom.

Tot aquest tema de la municipalització en si mateix ja és prou complex, i moltes vegades no ajuda la posició del mateix Ajuntament a ser més transparent i clar, on la manca d’una estratègia comunicativa està molt lluny de posicionar un tema tan important com aquest. És més, Taigua, com a empresa, ja hauria de tenir perfectament definit una estratègia i actuació de comunicació per a fer front a l’aparició de notícies i comentaris: primer, per a donar-se a conèixer; segon, per a aparèixer en els mitjans de forma permanent; tercer, donar resposta als dubtes i notícies aparegudes sobre l’augment dels costos de la factura de l’aigua; quart, s’hauria d’haver convocat a les entitats veïnals, als consells de Districte, o sigui, a tots els àmbits necessaris per a explicar clarament la nova situació i el que comporta la municipalització de la gestió de l’aigua; cinquè, estar preparats per a rebatre qualsevol informació de Mina.

“La ciutadania té la sensació que no s’ha produït cap canvi, i només la capçalera de la factura que diu Taigua en comptes de Mina, però la resta del seu contingut és exactament el mateix”

Com es va solucionar la posada en marxa de Taigua, ja va comportar molts dubtes i confusions, amb l’acord amb Mina fent un contracte de cinc anys per a afrontar la transició i la contractació per dos anys dels proveïdors. Aquesta transició i les condicions dels contractes ha generat moltes suspicàcies, ja que no calia anar a una transició tan llarga per considerar-la innecessària. Donava la sensació que aquestes condicions han afavorit més a Mina que a l’Ajuntament, que ho intenta justificar, però que té poca credibilitat. El que és un fet és que això només ha afavorit a una part i no a les dues. Com alguns indiquen, Mina està avui millor que mai, i el risc d’involució amb aquesta llarga temporalitat és molt més alt.

El problema de tot això, és que la ciutadania té la sensació que no s’ha produït cap canvi, i només la capçalera de la factura que diu Taigua en comptes de Mina, però la resta del seu contingut és exactament el mateix. Al cap i a la fi, és el mateix que passa amb les factures d’alguns altres serveis, com el gas i la llum. I tampoc s’observa en la gestió diària, personal i vehicles on el nom és el mateix i l’Ajuntament no apareix per enlloc. I als mitjans de comunicació només apareix Mina que segueix fent les seves promocions i notícies, Taigua ni apareix.

I anem a la notícia que apareix avui sobre la sentència judicial; bé tothom tranquil, sobretot, els que defensen la municipalització. Al marge de titulars i articles escandalosos, com ja se sap quan un ha d’anar a la judicatura, aquesta és una situació d’alt risc, depèn del jutge que et toqui, sempre molt favorables als poders fàctics i interessos privats, els importa tres cogombres si afavoreix l’interès públic i la ciutadania, o de fer justícia. Per tant, la sentència quan es mira el contingut, no posa en qüestió la municipalització que és el tema important. Posa el seu eix fonamental en el retorn d’alguns dels béns reversibles i en com es van fer les pròrrogues, la resta no està en qüestió. I com és evident en qualsevol procés jurídic, aquesta sentència pot i espero que serà recorreguda fins a les últimes instàncies i conseqüències. Vull recordar que fins ara Mina havia anat perdent totes les denúncies fetes, que ara una li doni en part la raó, només vol dir això, i que la batalla serà llarga, dura i amb alts i baixos jurídics.

“La sentència, quan es mira el contingut, no posa en qüestió la municipalització, que és el tema important.”

El que sí que és incomprensible, és que l’Ajuntament estableixi uns acords amb Mina que li va ser del tot favorables, i en cap cas, ja que érem de nou tant “amics”, que no s’establissin clàusules obligatòries per a retirar les denúncies, acabant amb els processos judicials, i retornant al diàleg. Aquest comportament també genera seriosos dubtes al procés gestionat, als acords establerts i la poca transparència que determinen aquests acords. L’Alcalde l’hi diu recuperar el diàleg i el bon rotllo, i d’altres, senzillament, un pacte interessat afavoridor dels interessos de Mina i res a veure amb els interessos de la ciutadania, i tot, per no haver fet la feina que tocava i el conflicte generat per a l’empresa.

“El que sí que és incomprensible, és que l’Ajuntament estableixi uns acords amb Mina que li va ser del tot favorables, i en cap cas, ja que érem de nou tant “amics”, que no s’establissin clàusules obligatòries per a retirar les denúncies”

Per tant, que ningú es posi nerviós, ni esperi que el govern municipal tingui una excusa per a retornar a la situació privada, com voldrien alguns. Aquests dies viurem de notícies i informacions d’alta complexitat, de grans titulars interessats, tampoc sorprèn que aquesta sentència sortí en aquests moments i context electoral, posant de nou un debat superat, al mig de la campanya on alguns partits en faran bandera interessada. Algú dirà, que els temps de la judicatura no tenen res a veure amb els temps electorals, afirmació de riota si mirem i analitzem alguns fets passats.

Esperem que l’Ajuntament no s’espanti, actuí i faci les coses bé i no es deixi entabanar pels cants de sirena d’alguns que estan més per afavorir als interessos fàctics locals, que no allò que convé i interessa a la ciutadania.

Salvador Pérez Riera

Related Articles

Deixa un comentari