Hi ha una dita: “qui amenaça i no pega, per tonto es queda”. Quan un veu la farsa de judici i escolta els arguments de les parts de l’acusació (fiscalia, advocacia de l’Estat i VOX), inventant tota mena d’arguments i utilitzant el suport dels responsables policials, amb mentides i falsedats. Així com uns magistrats del Tribunal perfectament induïts i que ja tenen un criteri fet, que la seva sentència no tindrà res a veure amb aplicar la Llei (Codi penal), ni cap argumentari, ni proves evidents. Tot aquest judici, ja en la seva fase instructora, com en la seva realització, és una farsa total. Haurem fet comèdia durant quatre o cinc mesos, gastat temps i recursos públics per a buscar una sentència exemplificadora que tingui com a objectiu un càstig efectiu per a evitar que es torni a intentar fer un referèndum o decidir sobre la independència. L’Estat ha de demostrar la seva força i contundència sense fissures i amb tota la repressió i venjança necessària.
“L’Estat espanyol està utilitzant tots els mitjans per acabar amb el que considera un veritable risc al seu model ideològic.”
Per tant, les decisions del Tribunal Suprem, les del Jutjat 13, i després vindrà el Tribunal de Comptes per a fer el que els roti, a més de l’Audiència Nacional (el Tribunal d’Ordre Públic franquista) i el Tribunal Superior de Catalunya on també hi ha imputats. Tota una xarxa judicial il·legal, que intenta castigar tota una ideologia per mecanismes fora de la Llei i les normes jurídiques. L’Estat espanyol està utilitzant tots els mitjans per acabar amb el que considera un veritable risc al seu model ideològic. Una estructura judicial podrida fins al fons que actua amb tota impunitat i que és un perill per l’Estat de Dret i la mateixa democràcia.
El perill de fer una causa general contra l’independentisme avui, vol dir que s’accepta de forma vergonyant, quan demà s’apliqui el mateix criteri en contra d’altres organitzacions i concepcions ideològiques, sobretot d’esquerres. Que avui un partit com VOX, que hauria d’estar il·legalitzat com a grup terrorista, criminal i fora de les lleis, actuï amb tota impunitat, protegit per l’Estat i participi com a acusació particular, ja demostra en quin Estat estem i els riscos que comporta.
Per tant, davant de tota aquesta situació, més que tenir por i acoquinar-se, que és tot el que pretén aquesta actuació judicial, cal ser ferms i aprendre per no cometre els mateixos errors, i cal aprendre del refrany d’inici.
Acusen els dirigents polítics d’haver proclamat la República, sense haver-ho fet de veritat. Doncs la propera vegada, es fa de forma efectiva, real i contundent.
Acusen a tota la ciutadania participant el dia 1 d’octubre de forma violenta, de muralles, de massa violenta, de situacions prerevolucionàries, de tots els mals del món. Doncs fer-ho de veritat, perquè tinguin motius de queixa, i que sàpiguen que dos milions de persones violentes no hi ha policia que la pari, ni a cops de porra, ni de culata, ni de puntades de peu. Llavors la policia sabrà què vol dir ser agredits de veritat. Ja que alguns partits parlen de colpisme sense ser-ho. Doncs donar-los motius de veritat perquè ho hagués estat, sense contemplacions Ara resulta que els que van rebre garrotades i la brutalitat de l’Estat, són els culpables, i escolen en un judici tota mena de mentides i falsedats, amb la connivència del Tribunal.
La propera vegada deixarem de fer comèdia i declaracions de ficció, per a proclamar una República amb totes les conseqüències i l’Estat i institucions espanyoles podrides hauran estat de veritat en risc, i llavors els Estats europeus hagueren estat de debò preocupats i amb motius per a mullar-se de veritat.
“La propera vegada deixarem de fer comèdia i declaracions de ficció, per a proclamar una República amb totes les conseqüències i l’Estat i institucions espanyoles podrides hauran estat de veritat en risc”
Si al final ens acusen de tots els mals, que tinguin raó sense necessitat d’inventar-se motius, que els tinguin de veritat. Ara, el pitjor, és que ets la riota de tothom, l’insult permanent per part d’uns impresentables, i l’aplicació d’uns judicis i sentències que només busquen la venjança del que no has fet. Llavors deixem-nos d’eufemismes permanents, i donem-los motius de veritat, i fem saltar l’Estat que no és nostre, per a convertir-lo de veritat en un de nostre on la ciutadania sigui la gran força de canvi. Deixem d’amenaçar amb la retòrica i passem de veritat a la pràctica amb totes les conseqüències, el risc de desgast inútil és evident, i pel compromís demostrat per les persones el dia 1 d’octubre, que no mereixen continuar amb aquest espectacle depriment per part dels partits i polítics professionals, als que s’ha de superar d’una vegada.
Per tant, menys amenaçar i més fets de veritat.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari