La democràcia, la vaporosa democràcia espanyola, es troba ferida de mort i els antibiòtics que li donen li provoca al·lèrgies, febre i són contraproduents. Malament, molt malament anem amb aquesta xusma de polítics que ens ha caigut a sobre com una plaga.
Estem vivint en el país de la por i, com era d’esperar s’assembla més a una dictadura que no pas a res que tingui a veure amb un estat plural. Les majories parlamentàries són la gran amenaça, el PP i el PSOE ens ho han demostrat amb escreix les vegades que les han tingut, la tènue democràcia té aquestes coses, és així.
La por a perdre el treball, a emmalaltir per no demanar una baixa, els sous cada cop més precaris, les baralles entre pares, germans i fills per un treball ja fa temps que s’han instal·lat entre nosaltres, igual que els desnonaments com a gran problema social, la llosa d’una justícia injusta, entre d’altres, estan més presents que mai.
Als grans partits polítics només se’ls acut controlar tots els mitjans de comunicació (si poden), on els mercenaris a sou (llimacs tipus Inda) es dediquen a mentir sistemàticament per consolidar la infàmia. Hem tornat al blanc i negre en política, al sípia en les institucions i al NO-DO en comunicació en ple segle XXI.
Els descendents d’aquells franquistes que van dur a terme un cop d’estat, són l’herència que ens ha quedat i que encara arrosseguem sota pal·li. Ara, els seus hereus, s’han dedicat a desmantellar, aniquilar i arrasar pam a pam la democràcia al nostre país, escampant escombraries per mantenir segrestada la llibertat d’expressió.
Els feixistes espanyols són forts com mai i reben tot el recolzament que calgui per part de la Banca, l’Església, els mitjans, el FMI o la UE, on també tornen a ser forts de nou amb el mateix mètode de camuflatge democràtic. És per això que sabent amb qui ens la juguem, no hem de deixar de lluitar contra el crim social premeditat i organitzat per tots aquests malvats que els cometen sense cap mena d’impunitat, tal com han fet els seus avantpassats recents.
Us imagineu per un moment que tot aquest recull de degenerats de dretes guanyés les eleccions d’aquest pròxim diumenge? Us imagineu la legislatura? No es pot tornar a la barbàrie i la insubmissió del passat, no podem permetre el jou i la imposició de l’esclavitud i la degradació humana.
Anar a votar aquest diumenge vinent qualsevol opció que no sigui el bloc de dretes, s’ha convertit quasi bé en un acte revolucionari, un hi ha d’anar per la dignitat i la llibertat de tothom, volem un país modern del segle XXI, no tornar al terror del passat.
A la ciutadania a hores d’ara ja només li queda la desesperació, la qual cosa no deixa de ser la xocolata del lloro, en realitat, el personal està fart de moure’s i que se’ls hi en riguin a la cara. Queda clar que l’amenaça d’un feixisme real la tenim a sobre.
La tàctica de l’estruç vers la ciutadania no els acaba de funcionar, la marea de gent indignada creix i creix i, continuarà creixent. El perill? Doncs que Espanya és un país que perd sempre des de fa segles. Es pot saber quina mena de dubte té molta gent a l’hora de votar? Ja sóc gran, però em repensaria l’auto exili.
miquel mallafré, 24 d’abril de 2019
Deixa un comentari