Communia, tecnologies lliures al servei del procomú i l’economia social i solidària

1 Comment

En l’àmbit de les tecnologies, existeixen iniciatives amb professionals convençuts que el coneixement ha de ser lliure, obert, horitzontal i accessible a tothom. Des de fa uns anys, Communia s’ha convertit en un col·lectiu amb experiència en el compartiment i el procomú de la tecnologia, a partir del programari lliure, amb la premissa de disposar de tecnologies lliures per a la cooperació social.


Miquel Gordillo

Per conèixer amb més detall qui són i com funciona Communia, hem conversat amb els seus impulsors. En Carles Sala, un dels seus components, ens explica que actualment «som una petita empresa de software que ofereix diferents tipus de serveis lligats al voltant del programari lliure», a través d’oferir solucions en gestió i publicació de continguts digitals, i que ajuden a «generar infraestructures per a associacions i entitats». És a dir, una assessoria de tecnologia que ofereix serveis de desenvolupament web, streaming multimèdia, formació i sistemes informàtics.

La iniciativa es remunta al 2011, «una mica abans de la crisi, quan vam començar a tenir problemes al mercat laboral». Abans havien participat en experiències locals molt vinculades al fet de compartir, com ara la ràdio Post-Scriptum o abans, ràdio Tse-Tse. Va ser en aquella època, a inicis dels anys 2000, quan entren en contacte amb conceptes com el copyleft, llicències obertes, etc., «Comença a parlar-se molt de tot això, i hi ha un boom de pensar en continguts d’una altra manera», diu l’Aleix Quintana, l’altre membre del col·lectiu. A més, «crèiem que es podien generar noves condicions laborals amb aquestes pràctiques i generar rendes pròpies». Tenen la seva seu a l’Ateneu Candela, un espai on comparteixen visions del que és el procomú amb altres iniciatives, com la llibreria Synusia, o el bar de l’Ateneu. Segons l’Aleix, «es plantegen un format d’empresa per revitalitzar-se», diu l’Aleix. Així, «hem anat veient com s’alimenta el comunal i pensem en altres formes de distribució P2P i en noves formes d’economia».
També destaquen que «només pel fet d’estar aquí al Candela, tenim molt contacte amb entitats que ens han acabat demanant serveis», diu el Carles. D’aquests, molts projectes no tenen un retorn econòmic, «però ens venia de gust col·laborar-hi, ja que hi veiem la seva importància i experimentem en aquest camp».

L’ús del programari lliure els serveix «per treure rendes del centre a la perifèria», expressa el Carles; «no podríem oferir serveis tecnològics que siguin d’alta qualitat a col·lectius a partir d’un comú que podem agafar i tornar, per exemple una web de primera divisió». Segons l’Aleix, «es tracta de començar una empresa sense tenir dependència del capital i de grans corporacions». «I amb un producte tecnologia de primer ordre», apunta el Carles.

Communia és una assessoria de tecnologia que ofereix serveis de desenvolupament web, streaming multimèdia, formació i sistemes informàtics.

Actualment en formen part de Communia l’Aleix i el Carles, juntament amb l’Anna Castro, que col·labora des de fa uns mesos fent pràctiques d’un grau superior de desenvolupament web. Van arribar a ser quatre. Malgrat l’aposta que en fan, reconeixen que mantenir aquesta estructura «no és gens fàcil». L’Anna va trobar a Communia precisament aquesta filosofia de compartir: «venim d’un món on predominen les llicències privatives, per això des d’aquí es pot fer un retorn a la comunitat: jo puc agafar un mòdul per fer-lo servir i a més millorar-ho, el que és l’open source», ens explica, tot afegint: «m’esperava una estructura de funcionament més jeràrquica, després vaig veure que es parlava com a nosaltres, i que ho fem entre totes tot».

Aleix Quintana i Carles Sala, membres fundadors de Communia. MG

D’entre els serveis que ofereixen a Communia, a banda de l’assessoria i l’acompanyament a altres col·lectius, en destaquen quatre línies de treball. Hi ha el desenvolupament web, «estem molt centrats en Drupal i també altres plataformes», que pugui ser d’interès a tercers. També es dediquen al món dels audiovisuals i streaming quan s’han de passar coses per internet. Una altra línia és la formativa: «ara estem fent molta formació a joves, també amb maquinari lliure, ja que es poden fer moltes coses, bàsicament a com fer servir les tecnologies», apunta l’Aleix. Un altre aspecte són els sistemes, ens demanen funcionament de xarxes i màquines, en funció de les seves necessitats.
Els clients amb qui treballen són principalment de Terrassa i de l’àrea metropolitana, a més d’algunes col·laboracions amb entitats de Donosti i Madrid. Es tracta de treballs per a institucions públiques, del món educatiu, universitats, així com entitats del tercer sector i empreses. «Preferim projectes que no siguin tan grans, de forma que podem donar l’abast, si depens només d’un gran client, cau i et vas a pique», diu l’Aleix. Entre alguns projectes recents, han desenvolupat la web del moviment d’esplais del Vallès, o la col·laboració amb Jazz Terrassa.

Tot això respon igualment al lligam que han establert amb l’economia social i solidària. Col·laboren amb la XES, amb la qual comparteixen en algunes experiències. «Són entitats que tenen també l’òptica de cooperar», hem participat amb la FESC, els comuns digitals, i ara també amb la XES local, ja que considerem bàsic posar el peu a l’entorn física més proper».

Han viscut i són coneixedors de l’evolució del programari lliure. Recorda l’Aleix com amb l’administració pública va haver-hi un repunt important, llavors amb el temps, el manteniment el portaven empreses, fins que aquest suport va anar desapareixent. Per exemple, explica que «fa dos anys el servei de joventut de la Baumann ens van dir que tenien moltes màquines antigues que no estaven fent servir, llavors han de posar software lliure que és l’únic que el suporta». Tenen clar que el programari lliure serà l’eina que «els expulsats acabaran fent servir».

«A mitjans dels anys 2000, es veia el software lliure com una manera d’estalviar-se llicències», explica el Carles, i afegeix: «ara sabem que això passa per una estratègia més global que requereix mantenir màquines i espais, hi ha altres costos de serveis, és una visió antiga només l’econòmica».

El perill de les dades compartides al núvol

Els membres de Communia, com a coneixedors que són de la matèria, es refereixen a la cessió de les dades personals i privades que habitualment fem a les grans corporacions d’internet que controlen els serveis del núvol, i el processament massiu d’aquestes dades. «O comencen a haver-hi projectes d’autonomia tecnològica, o hi haurà un problema de dependència greu». Per això, l’Àlex es lamenta: «Com pot ser que una administració pública acabi patrocinat això?». Defensen que en aquest tema, «el software lliure pot aportar solucions que siguin auditables, altres són totalment tancades i no es pot saber. És aquí on tenim un repte».

En aquest terreny, manifesten que «torna a ser necessari a fer divulgació i cursos del que és el software lliure, després d’una etapa en què hi ha hagut una recentralitació amb el tema del núvol, per dotar d’autonomia i infraestructures als projectes». Ho coneixem ja que tothom ens hi veiem immersos en aquesta voràgine de compartir les nostres dades. «Ara és molt comú que tothom tingui les seves adreces i contactes a Google grups, documents al Drive, contactes al whatsapp… Cert que són eines molt útils i que van molt bé, però això s’ha de replantejar, ja que ens pot passar factura si no tenim alternatives», conclou el Carles.

Related Articles

1 Comment

  1. Alioune Badara Niang

    Excellente amigos

Respon a Alioune Badara Niang Cancel·la les respostes