Aquest ha estat un projecte llargament reivindicat, però va ser fa vuit anys quan sobretot alguns partits van assolir l’objectiu de tirar-lo endavant d’una vegada. L’anterior legislatura es va fer el procés participatiu amb la Taula de l’Anella Verda, amb la participació de moltes entitats ciutadanes i ciutadania a títol individual, així com alguns dels propietaris afectats. Aquesta legislatura ja s’havia de tancar d’una vegada el projecte i s’havia d’haver aprovat, per sort, la campana l’ha salvat, i en l’últim Ple d’abril ha estat aprovat per unanimitat de tots els grups municipals. I podríem dir que haurà estat l’únic projecte estratègic del Servei de Medi Ambient, després de la nefasta gestió política d’aquest Servei i de l’Àrea de Territori per part del seu responsable. Bé, algú dirà que també cal afegir el tema de la municipalització de l’aigua, ja veurem, aquest encara és un tema no tancat, amb moltes contradiccions, amb poca transparència i resultat més de la pressió i el convenciment extern, que no pas de l’equip de govern, per tant, el que cal veure és com acabarà.
Aquest pas ha estat important, ja que després de vuit anys ha arribat aquesta aprovació, i sobretot, amb el màxim consens. Ara, no es pot oblidar que no és el resultat del convenciment de l’equip de govern i el seu partit, ve molt més pel resultat del convenciment extern de les entitats i col·lectius, i alguns partits que hi han cregut sempre que no pas del partit de govern, que com molts temes s’ha afegit al projecte amb moltes contradiccions. El model del partit de govern, era el del Camp de Golf del Prat, una decisió nefasta que ha hagut d’assumir aquest projecte. Així com la nefasta actuació en algunes zones que afecta greument els corredors verds. O com volien posar una zona logística per a afavorir el transport que hagués rematat l’impacte sobre aquest projecte. I no parlem de l’impacte en la seva zona Nord del quart cinturó que inclús afectarà zones agrícoles i forestals de gran importància. I fa dos dies, s’han aprovat actuacions d’ampliació d’activitats en alguna Masia.
A més, cal tenir en compte que el retard que s’ha produït en l’aprovació del projecte ve determinat per allargar els tràmits per a resoldre les al·legacions que havien fet alguns propietaris i l’interès per canviar les qualificacions i usos, i com ha passat sempre, s’ha buscat la manera de no entrar en confrontació amb els propietaris, i no tenir clar quin és l’interès públic a nivell polític. És el problema que he indicat sempre, la solució passa per canviar la jerarquia d’interessos i que l’urbanisme i el planejament estiguin sempre subordinats als interessos de sostenibilitat ambiental, per subordinar totes les decisions municipals a un Pla Local de Sostenibilitat Ambiental, i fer entendre al partit de govern, que preval l’interès públic i col·lectiu per sobre del privat i dels poders fàctics, que han trobat en l’Urbanisme el seu gran aliat durant quaranta anys.
Tot i la complexitat per aconseguir la seva aprovació, i resoldre la diversitat d’interessos, ara ve l’altra realitat més complexa, que és desenvolupar el projecte, o sigui, fer les inversions necessàries per garantir el seu funcionament i manteniment, que és on de veritat es demostrarà si es creu o no en aquest projecte. Si mirem el nivell d’inversions en aquesta última legislatura, com he dit, que ha estat un fracàs total, les inversions han estat ínfimes, quasi ridícules, per no dir quasi inexistents. A més, cada vegada que alguns partits reiteren la necessitat del quart cinturó, demostren la riota i poc convenciment, sobre el projecte aprovat, demostrant que alguns aproven el que calgui, encara que després siguin incapaços de ser coherents i la poca credibilitat que tenen en temes relacionats amb la sostenibilitat ambiental, que és cap. I sobretot alguns, estan plenament subordinats als interessos privats i fàctics als quals sempre han servit.
Aquest és un projecte estratègic de ciutat, on per primera vegada el nucli i l’entorn estan plenament relacionats, han deixat d’estar d’esquena i aquest entorn té un valor ecològic de primer ordre que complementa un altre espai important, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Cal doncs, preservar-lo i protegir-lo, garantir el seu coneixement, dinamitzar-lo i donar a conèixer els seus valors mediambientals perquè la ciutadania prengui consciència del patrimoni proper que té i les possibilitats de gaudir-lo amb respecte i responsabilitat. Així com recordar l’existència d’una agricultura de proximitat que cal conèixer i donar suport.
Cal exigir als que toqui governar, que no només cal fer aprovacions, sinó que cal que facin una política coherent i recordin que tenen un gran repte amb aquest projecte, que a més serà un dels indicadors de sostenibilitat ambiental de referència, on es demostrarà si de veritat tenen un projecte i la credibilitat suficient en temes de sostenibilitat ambiental en els seus programes i en l’aplicació dels mateixos. Veurem…
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari