Estem en època d’un mercat persa, ara tothom fa propostes, tothom farà moltes coses, molts projectes, el que calgui, a qui es ven de tot, i més quan es fa amb diners públics que no els costa un euro. El més important, cadira i sou, la resta una farsa.
Alguns ja es determinen com a les úniques opcions, pugna entre ERC i PsoE-Psc. Ciudadanos ja propugna la seva disposició a pactar amb l’actual Alcalde. Algun regidor de l’equip de govern que ja parla de perills, com un pacte de govern entre independentistes que seria un perill i el món s’ensorraria, això si, amb qui pactaria ell no en diu res, i si cal per a continuar garantint la cadira, pactaria amb l’extrema dreta (Ciudadanos, PP i si cal VoX) com ja han fet aquesta legislatura. I un tinent d’alcalde de l’equip de govern que ja afirma que l’alcalde serà l’actual, no hi ha color, si hem de fer cas d’aquesta afirmació després de la seva nefasta gestió aquesta legislatura, l’alcalde ja pot començar a fer les maletes.
Aquí tothom és optimista i ofereix el que calgui, inclús l’ètica i la dignitat, però bé, a alguns els va la cadira i el sou, i corren el risc que se’ls acabi la mamella de quaranta anys; i també perilla pels poders fàctics que fins ara han manat i remenat les cireres. I és clar, quina credibilitat poden tenir alguns i prometre el que no han fet fins ara, equipaments a Roc Blanc i Can Palet, una política mediambiental que no han estat capaços de fer, carrers sense urbanitzar en algun barri, o tenir la ciutat feta una merda sense cap política de neteja ni de gestió de residus, ni… res de res.
Cada vegada que prometin alguna cosa, recomano a la ciutadania que es vagin mirant els pressupostos d’aquesta legislatura i l’obra de govern, reflexionin durant uns minuts i llavors com diu aquell, miri, repassi i comprovi, i al final decideixi amb la prova a la mà. Quina hipocresia i bajanades, la de l’actual alcalde quan diu que els independentistes ja s’estan repartint les regidories, quan el programa li fan els tècnics municipals i la publicitat de campanya la fa l’Ajuntament, i si parlem de repartiment de regidories ell ja fa temps que les té repartides i assignades.
Altres ja han provat amb pactes de govern tripartit (PsoE-Psc, ERC i ICV) i bipartits (PsoE-Psc i ICV) i (PsoE-Psc amb PdeCat), amb resultat nefast, perquè els Psoistes, que no socialistes, al final ho han pagat amb una pèrdua de vots després de cada pacte.
I per desgràcia alguns d’aquests encara no han après la lliçó i volen tornar-hi. Com diu algú, el masoquisme al final és un vici agradable i permanent.
El PdeCat o avui Junts per Catalunya, encara estan buscant les essències, però no són de fiar, tenien l’oportunitat en aquest mandat d’haver provocat un canvi de veritat, i el van desaprofitar permeten que l’actual alcalde continues governant i pugues pagar-se la campanya electoral amb diners públics i amb tota l’estructura municipal al seu servei. Per tant, farien bé ERC, Terrassa per la República i la CUP de no fiar-se gaire de buscar acords amb un partit que no sap on va, ni que vol i que està al servei dels poders fàctics locals, això no ha canviat.
Aquests conjuntament amb el PsoE-Psc són els grans servidors dels interessos dels qui manen de veritat a la ciutat. La independència és un mer fet conjuntural, el més important és la butxaca i això tot i no saber on van, sempre ho han tingut clar.
TeC va tenir una bona oportunitat de canvi i es va perdre per no tenir clara l’estratègia, i per un infantilisme absurd. Ara com ja he dit altres vegades, tenia una gran oportunitat de guanyar, però les trifulgues de sempre, amb Podem-ICV-EuiA, que han provocat la trencadissa incomprensible, genera molts dubtes de quins seran els resultats finals que obtindran, uns i altres.
I un altre dels dubtes seran els resultats de Tot per Terrassa que, ja només pel nom, em genera molts dubtes, personalment, tot això de “Tot per…”, del que sigui, ja em genera malfiança, ni per Terrassa, ni per Catalunya, ni per Espanya, ni per… res. Aquest territori indefinit, fal·laç, que al final no deixa de ser per a recuperar una cadira i un sou, i sobretot, per un estirabot per a restar més que per a sumar, és una incògnita el resultat final.
Per tant, moltes opcions a escollir, molta venda de fum, alguns venen el que no han fet, altres perquè saben que no podran vendre res, i altres hi són sense aportar res. Per sort o desgràcia, segons tots els indicis, caldran molts esforços per aconseguir pactes de govern, i pot haver-hi sorpreses, i al final, l’alcaldia no sigui per a un partit majoritari, sinó com ja ha passat en algun municipi, per a un minoritari, resultat de la contraposició d’interessos.
Per tant, val més que ningú s’atorgui res, i esperi als resultats electorals, per a veure com aquests es concreten i també les possibilitats de pacte. I d’aquest tema, pocs en parlen, ja que alguns pactaran amb qui calgui per la cadira, sigui per a mantenir-la o per a ocupar-la. En aquest camp no hi ha ètica, ni el més mínim escrúpol, ja que després tot es justifica.
I recordar a la ciutadania que no es deixi entabanar, i que té una veritable possibilitat de canviar d’una vegada la situació, i per sort, aquesta opció al marge del fum que ens venguin, és una oportunitat que només té aquesta amb el seu vot. Votem sense pors i per convenciment amb tota llibertat. La por és una feblesa que no ens fa lliures, per tant, mai s’ha de permetre que ens condicionin. Tots ho faran per Terrassa, quina gran mentida, analitzem bé, valorem i votem, sense atendre a demagògies absurdes i mentides contrastades.
Però tothom, té la força i capacitat de decidir, a qui votar, o també et pots quedar a casa i lluitar durant els quatre anys, totes les opcions estan obertes i totes són vàlides.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari