Fa uns dies va sortir una notícia del Servei d’Estudis i Observatori de la ciutat, de l’Ajuntament de Terrassa, on s’havia realitzat un informe sobre la projecció demogràfica de Terrassa. Suposo que amb tot aquest context electoral i l’estat d’excitació d’alguna part de la ciutadania, va passar molt desapercebuda.
Segons aquest informe, l’any 2030 superarem els 250 mil habitants; avui estem entorn dels 217 mil. Cal recordar que el Pla General d’Ordenació de l’any 2003 feia una previsió de creixement d’aquesta quantitat per l’any 2018.
Aquelles previsions del Pla General i aquestes dades de l’estudi, són una mala notícia amb termes de sostenibilitat ambiental que és el referent que hauríem de tenir en compte. Com és evident, si s’analitza en termes econòmics com es fa sempre, i per aquells que viuen del papanatisme d’un terrassenquisme inexistent i per a ser la ciutat més gran del món mundial, pot ser una bona notícia.
Però repeteixo, en termes mediambientals és un fet greu i que augmentarà els problemes existents. La nostra petjada ecològica, com moltes altres ciutats i pobles, està més que superada i si anem accentuant aquest creixement, els nostres problemes quant a qualitat de vida augmentaran. I com és evident, la ciutadania no és conscient d’aquesta situació i no pel seu desconeixement i desinformació, sinó per la irresponsabilitat dels seus responsables polítics i sobretot econòmics que només miren pels seus interessos i sempre a curt termini, quan els impactes mediambientals ho són a mitjà i llarg termini.
Aquesta absurda cursa per a anar a un creixement demogràfic com el que es preveu per a una competència en el rànquing de creixement sense cap fita mínimament responsable i intel·ligent, no ens porta enlloc, al contrari, a uns problemes com deia que empitjoraran la nostra qualitat de vida en termes mediambientals.
En aquest tema estem aplicant el criteri absurd i merament econòmic que fem servir en l’educació quan baixa la matriculació, s’anul·len aules i tornem a omplir i ampliar les ràtios per aula, en comptes d’aprofitar per a reduir-les i millorar la qualitat educativa amb menys alumnes per aula.
Doncs en termes demogràfics estem aplicant el mateix criteri absurd, i creiem que anant a un creixement descontrolat estem millorant.
La nostra ciutat no disposa de recursos hídrics, ni energètics que els hem d’importar, i que comporten alts costos per a la ciutadania. Comporta molts més problemes de mobilitat, on disposem d’un parc mòbil privat de més de cent trenta mil vehicles, que ocupen espai, tenen necessitats d’infraestructures i generen alts índexs de contaminació de l’aire a més de consumir recursos energètics.
Hi ha molts problemes d’habitatges socials amb un parc existent d’uns quinze mil habitatges buits i estem llençant recursos generant nous habitatges, quan també estem deixant a moltes persones al carrer amb desnonaments diaris. Tenim un alt índex d’atur estructural i que tampoc es genera suficient treball de qualitat. Seguim generant molts residus i reciclant-ne pocs. Tenim uns serveis socials insuficients i línies d’ajut totalment precaritzades. Hi ha un greu dèficit en aspectes de salut amb llistes d’espera i altres problemes estructurals. Molts problemes en educació amb centres amb mòduls i molts problemes a afrontar. Problemes per a afrontar la pobresa i manca de recursos, i no sabem com solucionar els problemes de la immigració per a dotar-la de recursos i mecanismes de qualitat de vida. I no parlem dels impactes en referència al canvi climàtic que avui ja són greus, per tant, aquests poden augmentar de forma greu.
Per tant, una llarga llista de problemes no resolts i amb una greu incapacitat per a afrontar-los, i ara ens pensem que arribar a un creixement demogràfic absurd i desproporcionat és una molt bona notícia, quan és una veritable irresponsabilitat que hauríem de posar tots els mitjans per a intentar reduir aquest creixement o com a mínim evitar incentivar-lo, ja que, si no som capaços d’afrontar els problemes actuals i respectar els drets bàsics de la ciutadania actuals, només anirem agreujant els problemes.
Els problemes mediambientals no tenen fronteres, i les seves solucions moltes vegades no són a curt termini, moltes vegades els impactes no els veiem, ni preveiem, i tampoc els resoldrà la tecnologia. S’han d’afrontar amb responsabilitat, equilibri, informació i educació, evitant aquests falsos discursos de progrés i mer papanatisme que no ens porta enlloc, al contrari, posen en risc la qualitat de vida actual i la futura de les properes generacions. Anar a un creixement demogràfic descontrolat és anar a un carreró sense sortida i el resultat dels seus impactes mediambientals, és anar a un problema sense solucions.
Omplir-se la boca de sostenibilitat ambiental, de ciutat verda, de polítiques mediambientals efectives…., no serveix de res, mera propaganda per a cobrir l’expedient, quan llavors només apliques polítiques contraposades i contradictòries.
Per tant, deixem-nos de paraules buides, reflexionem i apliquem mesures que de veritat ajudin a millorar la qualitat de vida de la ciutadania en tots els seus àmbits, i el mediambiental, és la vida mateixa i si no ho entenem, tenim un greu problema i molta feina a fer.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari