Dolores Lledó, Presidenta Favt
Quan es presenten els plans de treball a les corresponents assemblees, es fa amb la intenció de concretar i portar a terme tot allò que es diu en les seves pàgines i en el moment que es pretén. Parlem ara d’un dels punts que consten en el nostre actual Pla de Treball: l’apropament als barris federats per eixamplar relacions i veure in situ la realitat diària de cada entitat. Aquesta feina s’ha començat el mes de juny, amb visites a les AV de Plaça Catalunya-Escola industrial i Xúquer.
Constatem allò que ja anem remarcant des de fa temps: es necessiten moltes millores als barris, més recursos de l’Ajuntament, més inversions en infraestructures, asseure’s amb cada associació i millorar vials, accessibilitat, recollida de residus, zones infantils… No és de rebut que moltes d’aquestes necessitats s’acabin gestionant/demanant via consells de districte. Aquest és un altre debat al qual haurem de donar veu més aviat que tard, el dels consells de districte i la seva validesa real.
Però tornem als barris. Des de la Favt, com hem dit, hem començat a fer reunions mensuals amb cadascuna de les AV federades, esperem continuar reunint les seves visions i preocupacions, així com les necessitats a nivell de ciutat i barri de totes elles, per valorar com fer-les arribar a les administracions corresponents i, en tot allò que ens afecti com a federació, millorar-ho.
En relació amb aquestes necessitats, hem de valorar molt negativament el fet del tancament d’oficines de bancs i caixes a la nostra ciutat. Aquests tancaments d’oficines, sempre prioritzant el volum de negoci i l’enfocament en un nou tipus de servei, deixa de banda a un grup social que, per raons d’edat o coneixements, no es poden “reciclar” als nous tipus d’oficines, així com al fet d’haver de fer desplaçaments més grans per poder anar a l’oficina més propera, amb el consegüent patiment físic (persones d’edat i limitades en la seva motricitat). Aquest és un problema i no precisament menor, ja que novament qui torna a patir les conseqüències és un dels grups més febles de la societat, la gent gran. Reflexionem sobre la societat que ens toca viure, potser en algun moment hauríem de dir prou i aixecar la veu, i, qui sap, si prendre mesures més “doloroses” per al banc que manega els nostres diners, però millors per als nostres interessos personals. Recordem, l’oferta i la demanda…
Deixa un comentari