Demanen un habitatge adaptat per al Said, amb tetraplegia i que viu en el menjador d’un pis

No Comment

Pot l’administració, en aquest cas l’Ajuntament, desentendre’s d’un problema particular en què una persona no disposa d’un habitatge digne? És el cas del Said Ben Kadour, un home de 42 anys amb tetraplegia a causa d’un accident a la platja. En Said va en cadira de rodes i viu al menjador del pis d’un familiar, amb problemes per accedir fins i tot al lavabo per culpa de les dificultats en la mobilitat.

«Es necessiten dues persones per arribar a portar-me fins a l’ascensor, tinc la capacitat molt reduïda i no puc estudiar ni treballar, això ho necessito per integrar-me», explicà el Said, en una roda de premsa conjunta amb l’advocat Tamayo i la Síndica de Greuges, Isabel Marquès, a la Masia Freixa. «Ja fa quatre anys que estic lluitant, només demano als responsables de l’ajuntament l’accés a un pis digne».

«S’estan vulnerant els drets d’aquesta persona», afirma el seu advocat Joan Tamayo, d’Espai Humana. Tamayo apel·la al principi de subsidiarietat, segons el qual l’Ajuntament, com a administració més propera, «no pot deixar de defensar els drets d’aquesta persona que estan sent vulnerats». Així ho diu la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans, a la qual esgrimeix l’advocat, i que el mateix Ajuntament va signar.

En Said, en el centre de la imatge, juntament amb Joan Tamayo, advocat d’Espai Humana, i La Síndica de Greuges Isabel Marquès. MG

En la mateixa línia s’expressà la Síndica de Greuges, Isabel Marquès. Va explicar que la recomanació per aquest cas feta en el seu moment, va ser desestimada per la Mesa d’Habitatge, ja que no reuneix els requisits per ser considerat com un cas d’emergència habitacional. Tampoc no es va assolir la figura d’un assistent personal. «Demanarem un canvi en la reglamentació», afirmà Tamayo.

De fet, tant la Síndica com l’advocat lamenten que després d’haver enviat una al·legació a Serveis Socials per part de la primera, tot demanant una solució per al Said, la resposta va ser «que no era un cas urgent», i el recordatori que es podia fer un recurs d’alçada en el termini de tres mesos. «No coneixen els principis que defensa la Carta Europea de Salvaguarda dels DDHH», concloïa Tamayo. Tot i això, l’advocat va indicar que si no hi ha resposta positiva a aquest recurs, portaran el cas amb un contenciós administratiu al tribunal de Barcelona com a següent pas.

Per la seva banda, Jordi Dueso, president de l’entitat Prou Barreres, i que era present a la roda de premsa, va intervenir que garantir que convocaria una reunió de la Taula de Capacitats Diverses per demanar una solució per al Said.

Racisme immobiliari

«No tenim la cultura de denunciar la vulneració de drets humans», segons Tamayo. En Said  també ha estat buscant buscat un lloguer en el sector privat, però sense resultats, malgrat tenir recursos per accedir a un habitatge. «Estic observant un racisme immobiliari en el mercat de lloguer, penso que es tracta d’una problemàtica molt més àmplia que hem d’abordar», afirmà la Síndica. Una qüestió sovint denunciada per diversos col·lectius, i que Marquès avisa que haurà de ser abordat també en profunditat.

Miquel Gordillo

Related Articles

Deixa un comentari