[Salvador Pérez] Quan els temes mediambientals només són mera estètica i miratge

No Comment

Amb el nou cartipàs municipal. Cap sorpresa; tal com ja vaig comentar en un altre article, tot és continuïtat, la sensació és que res ha canviat. Ara s’ha presentat la primera línia de l’estructura directiva, cap novetat al marge de dividir les direccions de dues àrees. Torna a semblar que res hagi canviat, i aquell comentari de l’Alcalde de què cal treure la crosta que impedeix promocionar a molt de talent ocult, s’ha quedat en res, és més, alguns dels promocionats ja van ser trets del seu nivell de responsabilitat per la seva manca de compromís i de capacitat de treball, i això que eren i són del partit de govern anterior. I ara després de la seva incapacitat demostrada, se’ls torna a promocionar. I el més greu és que ERC hagi acceptat algunes d’aquestes direccions, que ja és de riota. Cal preguntar-se doncs, on està el canvi i el talent ocult?

I quan surti la segona línia de caps de serveis i gerències, estic segur que serà de traca i mocador, o sigui, més continuïtat i promoció de veritables incompetents en alguns casos, que el seu únic mèrit ha estat ser afins al partit governant o mers adaptats al moment sense personalitat, ni criteri propi. És més, alguns han tingut el gran mèrit de fer una destrossa del servei com a resultat de la seva incapacitat demostrada, però bé, per desgràcia a les administracions i en aquest Ajuntament, les capacitats, els mèrits i el nivell de compromís no han estat la seva manera de fer, i en alguns casos així han anat les coses. Precisament, aquesta manera de fer només ha generat desincentivació de molts treballadors i treballadores que han vist frustrades les seves possibilitats, mèrits i capacitats.

Tot i això haurem d’esperar un temps per acabar de valorar i avaluar totes aquestes decisions, per tant, un tenia el desig i l’esperança que aquest nou temps, començaria amb més i millors expectatives.

Ja ho vaig dir en un altre article, que un aspecte prioritari seria posar de veritat els temes de sostenibilitat ambiental com a eix fonamental on tota la resta n’estigués subordinada, sortint d’una vegada dels mers discursos teòrics, per afrontar-los de veritat i de forma coherent. Els reptes i els problemes que cal afrontar, són greus i evidents, no permeten fer discursos de paper, ni buscar falsos equilibris. L’última legislatura en els temes mediambientals ha estat un veritable desastre, d’alts nivells d’incompetència i manca de compromís polític, i sorprèn per a dir-ho suau, que el seu regidor responsable faci crítiques al nou cartipàs, quan ell tot i tenir totes les competències, va ser incapaç d’exercir-les, i en alguns aspectes no va fer res, i va mirar a una altra banda sense aplicar solucions. Convertint el Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat en un veritable fracàs, inoperant i en una caricatura del que va ser i podia ser.

La nova estructura definida en el cartipàs municipal, així com la nova estructura directiva i segurament quan aparegui la direcció del servei de Medi Ambient, tampoc indica que anem a millorar la degradació de les polítiques mediambientals i la funcionalitat i competències del Servei. Tenint en compte que moltes de les seves competències s’han dividit en diferents regidories, suposo que no tant per a afrontar millor els problemes, sinó per a garantir més cadires, ja que aquesta divisió era del tot innecessària si el Servei de Medi Ambient hagués estat més eficient políticament.

La legislatura del 2000 al 2003, quan es va aprovar posar en marxa l’Àrea de Medi Ambient amb moltes competències i pressupost, que afectaven a tots els vectors mediambientals, incorporant a l’Empresa Municipal Eco-Equip, donava la sensació que de veritat s’estava fent una aposta potent per aquests aspectes, i que seria l’inici d’un major compromís posant els vectors mediambientals en el centre del debat polític. Per tant, s’obrien unes expectatives de futur prou interessants.

Per desgràcia, això va ser un mer miratge estratègic, i els tripijocs polítics de la nova legislatura amb un nou govern tripartit l’any 2003, va trencar aquesta inèrcia, per a retornar al model anterior i es va recuperar com a mer Servei amb competències importants encara, però que al llarg dels anys s’han anat perdent, així com la seva reducció pressupostària que ha estat més que evident. Si mirem els números des de l’any 2008 els projectes i euros dedicats, vist el pressupost general, ha estat ridícul. És més, l’únic gran projecte de l’última legislatura quant a inversions, l’Anella Verda, ha estat vergonyós. I ja no parlem d’altres partides anomenades estratègiques, que van caure un 98%. Per tant, entre el discurs formal i l’acció real, els temes mediambientals han estat teòrics, i en molts casos subjectes als interessos urbanístics que entraven en veritables contradiccions i incoherències.

Per tant, que les polítiques mediambientals del nou cartipàs no s’hagin transversalitzat, ni jerarquitzat, no és cap bona notícia tal com ja he expressat. Que Medi Ambient i Sostenibilitat i Energia, continuï sent un mer servei encara amb menys competències, ho converteix en un mer servei secundari, resultat d’un mer pacte polític i de repartiment de cadires. I que la direcció de l’àrea on cau Medi Ambient, la responsabilitat recaigui en una persona plenament d’Urbanisme i desconeixedora dels temes mediambientals, encara demostra molt més la subordinació i la marginalitat d’aquest servei que al llarg dels anys ha perdut pistonada de forma real, sent més un servei estètic que real.

I repeteixo, això tampoc és un fet casual, ja que el Psc, tenia massa compromisos de subordinació amb els poders fàctics econòmics. Per tant, els temes mediambientals no eren els més importants, al contrari, li generaven problemes i contradiccions, un exemple va ser quan els sectors empresarials (CECOT i Cambra), li van demanar que tragués del Servei de Medi Ambient el departament d’Activitats, i ho va acceptar, una claudicació lamentable i amb greus resultats. Per tant, un Servei de Medi Ambient potent, amb moltes competències i amb una política compromesa feia por, per això, calia reduir-lo a la mínima expressió, com així ha estat.

Ara el nou govern tenia una gran oportunitat de revertir aquesta situació i afrontar els problemes mediambientals de veritat, evitant fer una política de mera estètica i miratge. Per tant, ens podem trobar amb una nova política mediambiental reduïda a la mínima expressió i la incapacitat d’afrontar els greus reptes: la crisi climàtica, la mobilitat, polítiques d’estalvi, eficiència energètica i promoció de les energies renovables, la nova cultura de l’aigua, tota la problemàtica dels residus, la sensibilització i educació ambiental, l’aplicació de veritat del projecte de l’Anella Verda…, i així una llarga llista de problemes que si no ens hi posem de veritat, les conseqüències són imprevisibles, ja que estem fora de temps en alguns casos. I no podem anar demanant que l’esforç el faci la ciutadania, quan els governs només juguen al mer tacticisme, la incoherència, el repartiment de cadires i la manca de compromís i transparència, quan ens juguem el present i el futur més proper.

Salvador Pérez Riera

Related Articles

Deixa un comentari