[Miquel Mallafré] Sense títol

No Comment

Ho diuen sempre al començament de qualsevol obra de teatre, al cinema, als concerts, als hospitals…: «Si us plau, tanquin el mòbil». Doncs res, sempre hi ha d’haver algú que es passa l’avís pel folre, no fot ni cas i, naturalment, sona just quan la cosa promet. El més natural -no lògic- és no contestar i tractar d’aturar o tancar el so, però a les fosques o els nervis, si a més afegim que ara els maleïts aparells ja no es paren pitjant un botó, quedem convulsos, assenyalats i avergonyits.

Ara fa uns dies en una manifestació hi havia un cartell que deia: «Mai subestimis a un idiota, un dia pot ser el teu president». En aquests moments estem sota el jou no tan sols d’un idiota al capdavant del govern provisional, sinó el que és encara pitjor, en mans de la gent de l’Opus Dei i del grup de famílies d’elit (al marge dels banquers) que són els que controlen la menjadora, o sigui, un feixisme clerical que no deixarà res de res que no els beneficiï mentre no se’ls obligui a fer-ho.

Contra més aviat ens adonem de la realitat, abans començarem a espolsar-nos tota la col·lecció de degenerats que ens tenen sotmesos. Diuen que la religió es va crear quan el primer mentider va trobar-se amb el primer idiota, al cap de res van inventar allò d’ajudar el poder i, així com qui no vol la cosa, s’aixafa les persones en aquesta vida i se’ls acolloneix amb una que no existeix.

Si 1.200 milions de persones creuen en una estupidesa, per molt que la maquillis, segueix sent una estupidesa. De fet, una lectura detallada de la Bíblia és el camí més segur per arribar a l’ateisme. La religió és probablement el “conte xino” més gran de la història.

Penseu: la religió realment ha convençut la gent de què hi ha un home invisible, que viu al cel, que observa cada cosa que fem, cada minut de cada dia, i l’home invisible té una llista de coses “lletges” que no vol que facis i com se t’acudeixi fer alguna d’elles aniràs a petar a un lloc especial ple de foc, fum, brases, tortura i angoixa on t’enviarà per viure, patir i plorar sempre fins a la fi dels temps, això sí, ho farà perquè t’estima molt.

Doncs bé, al capdavant d’una monstruositat com aquesta tenim tota la gent que ens governa, malgrat es facin passar no practicants. Això que tothom hauria de saber, per desgràcia no és així, per tant estem patint l’estupidesa del creient. I com és natural, els més preparats (els malvats) saben fer-ho molt bé perquè la gent que no ha tingut accés a la cultura tremoli i accepti el principi dels mentiders.

La indiferència del creixent nombre d’analfabets polítics no arreglarà la situació, simplement permetrà que la mateixa gent es mantingui en el poder, sigui pels vots, per la inèrcia o per l’abstenció, fent i desfent a la seva voluntat. Cada vegada són més els que els hi encanta dir que no tenen el més mínim interès per la política, però voten i quasi sempre a la dreta. Com deia aquell: l’única cosa perquè el mal s’estengui és no fer res.

Una altra cosa important és que des de petits se’ls instrueix, molts malgrat no desitjar-ho, els queda gravat al cervell i dubten. És per això que uns perversos com els que tenim ara, governants que per a ells la cultura són les “corridas de toros”, desitgin el màxim de desinformació al carrer, a les aules o a on calgui.

El tuf a ciri de sagristia que existeix en la societat actual recorda aquell que va existir en l’època de l’Espanya negra, on pels carrers només veies capellans, militars i guàrdies civils, la gent normal estava com amagada per no rebre els atacs d’aquests “cabestros” per qualsevol motiu.

Avui en dia se’ls veu menys, però la seva influència és la mateixa, ja que hi ha molt feixista recautxutat. Són uns animals que exerceixen com a “palmeros” del poder i els poderosos. Estem governats per l’Opus Dei i els “meapilas” descendents del passat.

La cosa pinta bastant negre, només la cultura podrà molt lentament enviar al “seu infern” a tota aquesta gent amb sotana o sense. El fet que un creient pugui ser més feliç que un escèptic és tan cert com dir que un borratxo és més feliç que un home sobri. Ser un ignorant no és ni un delicte ni un pecat, per aquesta gent. Dono per tancat el mòbil.

miquel mallafré, 3 de setembre de 2109

Related Articles

Deixa un comentari