[Salvador Pérez] La degradació interessada i la manca de compromís i estratègia

No Comment

Eco-Equip en els seus anys bons i tenint molt clar quins eren els seus criteris de servei públic, anava implantant noves modalitats, en alguns casos innovadores, que van fer que fos un model i referència d’empresa pública a molts municipis i àmbits. A més de garantir la neteja viària i la recollida d’escombraries, va anar més enllà i anava introduint novetats estratègiques, sobretot, relacionades amb la millora dels vectors mediambientals: la prevenció dels residus, el reciclatge i la reutilització, la contaminació, el model de consum, les eines d’informació, sensibilització i sobretot, l’educació ambiental i la participació de la ciutadania, ja que el problema dels residus necessitava la màxima col·laboració de la ciutadania si de veritat es volia afrontar aquest problema, per tant, la responsabilitat compartida era fonamental.

Els seus responsables tenien clar que mai tindrien els recursos necessaris, tant en personal com maquinària. Els responsables polítics tenien altres prioritats. Calia disposar d’eines comunicatives que reforcessin el paper corporatiu com a empresa, buscar el compromís intern dels treballadors i treballadores, i l’extern, amb una ciutadania que assumís el seu paper i compromís davant del problema existent dels residus, atenent els nous temps on la prevenció, la reutilització i el reciclatge obrien noves perspectives a l’hora d’afrontar aquest problema.

La comunicació, la captació d’informació, la participació ciutadana i l’educació ambiental entesa de forma integral eren fonamentals. En aquest sentit, creà i posà en marxa una eina bàsica que complementarà la seva tasca, el Centre de Documentació i Educació Ambiental (CDEA). Amb un equip professional per treballar els diferents àmbits exposats. Això volia dir captació d’informació per a conèixer les experiències i les millors tecnologies, per a fer bones diagnosis i accions de treball, per a iniciar la recollida selectiva de la forma més eficient; com a eina de comunicació que expressés la bona feina de l’empresa i treballés amb les entitats, sobretot veïnals, per a buscar la seva connivència i recull de propostes. I sobretot, amb programes i propostes d’educació ambiental que fomentessin un compromís de la ciutadania en termes d’educació, dirigides tant a la ciutadania com a l’àmbit educatiu de tots els nivells com a aposta de present i futur.

L’any 2003, amb el tripartit de govern (Psc-IC i ERC), on la regidoria de Medi Ambient recau en ERC, un dels elements de negociació estratègica serà la transferència del CDEA al Servei de Medi Ambient. Es va considerar que aquesta eina era fonamental políticament. Disposava d’un equip de professionals, tenia les eines i les competències, i disposava d’un pressupost important per a afrontar els reptes del present i futur. Aquest fet comportarà la pèrdua a Eco-Equip d’una eina fonamental que no serà reposada, i que tindrà greus repercussions en part de la seva gestió de futur.

Llavors el CDEA ja havia assumit totes les accions comunicatives i d’educació ambiental referides als diferents vectors mediambientals (residus, aigua, contaminació, energia, estalvi i eficiència energètica, protecció de la salut i d’altres). Disposava d’una biblioteca i fons documental especialitzat en temes de Medi Ambient, gestionava el Centre de Documentació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i l’Agència Local d’Energia i Canvi Climàtic, a més de l’Oficina de l’Agenda 21 Local. I havia posat en marxa diferents campanyes d’informació i sensibilització, així com el Programa Integrat d’Educació Ambiental, avui anomenat d’Educació per a la Sostenibilitat.

Però a partir de l’any 2008 comença una línia d’actuació que s’anirà agreujant, amb l’excusa de la crisi, i es reduirà de forma molt important el pressupost de les accions de sensibilització i educació ambiental, i de Medi Ambient, en general.

I arribem a la situació màxima de degradació, que ha estat l’última legislatura, amb una gestió nefasta, tant del responsable polític com tècnic del Servei de Medi Ambient. Allò que l’any 2003 havia estat una eina estratègica, queda abandonada a la seva sort, s’abandona la línia de captació d’informació, el mateix succeirà amb el Centre de Documentació i fons documental del CDEA, i es renuncia al Centre de Documentació del Parc Natural. Els temes d’informació i sensibilització romandran en la seva mínima expressió. I el Programa d’Educació per a la Sostenibilitat s’aguanta sota mínims. I com és evident, no hi ha cap estratègia comunicativa que afronti els grans problemes i reptes mediambientals.

I ja no parlem dels aspectes relacionats amb la participació ciutadana, com és la Taula de Residus que serà un veritable fracàs, el Consell Municipal de Medi Ambient totalment atomitzat i sense cap objectiu dinamitzador, o la Taula de l’Anella Verda totalment deixada i aturada.

El gran objectiu de forma incomprensible, era tancar aquest departament, que no se sap quin serà el seu futur en aquesta nova legislatura plena d’incògnites. Aquest tancament és el resultat de la nefasta gestió del conjunt del Servei, degradat i una demostració del poc interès polític en els temes mediambientals, que ha convertit un servei que havia de ser important i fonamental, i que ha estat secundari, i de més discurs que realitat. I el fet de tancar un departament estratègic és la màxima expressió d’un fracàs i manca de compromís.

Espero que el nou equip de govern i el regidor responsable, es replantegin la situació, i recuperin aquest departament com a una eina necessària i estratègica motiu pel qual va ser creat el CDEA, i sobretot, recuperi d’una vegada un Servei de Medi Ambient degradat i abandonat a la seva sort. Els temes relacionats amb el Medi Ambient són fonamentals, i tal com ja he dit moltes vegades, transversals i estratègics, i necessiten solucions urgents i de compromisos reals, no de ficció. Per tant, ja veurem. Els primers indicis no auguren res bo, ja que davant hi tornem a posar a qui ha generat i participat en la mala gestió i degradació. Veurem…!

Salvador Pérez Riera

Related Articles

Deixa un comentari

#agendaMLRS
  1. Poesia i Drets Humans

    octubre 24 20:00 - 22:00
  2. Mercat de les Puces

    octubre 26 10:00 - 14:00
  3. MITJANIT: Taller de poesia infantil a partir de 8 anys

    octubre 26 12:00 - 13:30
  4. Concert 70 vidas de Sabina

    octubre 26 19:00 - 21:00
  5. [Espai de Paraula] “Els camins dels somnis”

    octubre 29 20:30 - 21:30
  6. [Vermut musical al Bau House] Malafunk (funk-rock)

    novembre 3 12:30 - 16:00
  7. Mandarina Market

    novembre 9 11:00 - 19:00
  8. [Centre Cultural] Patricia Guerrero

    novembre 9 20:00