El nou equip de govern municipal té la necessitat i la urgència de voler demostrar que fa coses i demostrar que fa canvis importants tal com va vendre i explicar, sobretot, donar resposta a tanta expectativa generada.
Les primeres mesures quant a l’estructura política, els diferents nivells directius de les diferents àrees, serveis i empreses municipals ja ha demostrat que canvis molt pocs i molta continuïtat, per a dir-ho suau. Si mirem els formats i llistats entre els anteriors equips de govern i l’actual, canvis poquets.
I ara anem a aplicar unes mesures sobre mobilitat i reducció de la contaminació de l’aire, mal anomenada “revolució verda”, no sé qui ha estat l’il·luminat que ha fet aquesta afirmació absurda, ja que de revolució en té poca i de verda menys, demostrant que algú intentat funcionar més a cop mediàtic, que d’entendre de veritat que volen dir aquestes afirmacions, molt boniques com a titular en els mitjans, però que quan s’entra en el fons, estan molt lluny d’un veritable objectiu de canvis en temes de sostenibilitat.
La veritable revolució és haver començat per a fer una estructura política i tècnica on la sostenibilitat havia d’haver estat al nivell més alt i amb tot un programa d’actuació que hagués obligat a tota l’estructura municipal a actuar amb criteris de sostenibilitat, i després aplicar-ho a tota l’acció municipal implicant a la ciutadania per a aconseguir la seva disponibilitat i convenciment.
I en aquest cas només em centraré en un tema de mobilitat que han estat les mesures de canvis en la zona del Centre.
Qualsevol mesura que afecti la limitació del cotxe privat, sempre porta i generarà problemes i resistències. Per moltes proclames a deixar el cotxe, de no anar fins a la porta de les escoles per deixar els fills i filles, de fomentar l’ús del transport públic, de dir que ja no és un problema de mobilitat sinó de salut…, no hi ha manera d’aconseguir la disponibilitat de part de la ciutadania.
S’han aconseguit avenços, però estem molt lluny dels objectius i d’assolir solucions efectives per a aplicar els criteris de sostenibilitat per pal·liar els problemes de contaminació, d’ocupació de l’espai i afrontar la crisi climàtica en la qual ja estem.
A més, des de fa anys anem aplicant mesures incoherents per la por dels dirigents polítics on mai han volgut entrar a fons a solucionar-ho, molt discurs de foment del transport públic, però s’han mantingut polítiques d’afavoriment del vehicle privat. I com volem generar de veritat consciència ambiental, quan la publicitat per comprar un cotxe és permanent i contradictòria vers els valors de sostenibilitat ambiental. A més, el canvi que es planteja d’afavorir el vehicle elèctric és una falsa solució, ja que no es pot fomentar un model inviable si mantenim els nivells de consum actuals, ja que no tindrem prou energia elèctrica.
Els canvis proposats al Centre s’han fet sense cap estratègia comunicativa, amb masses preses i urgències, i la comunicació i la participació de la ciutadania en decisions complexes ha estat inexistent. Per tant, unes mesures necessàries la seva aplicació ha estat un fracàs i ha generat fortes crítiques i incomprensió de molts àmbits.
El primer que cal que entengui l’equip de govern, és que informar no és participar. La participació ciutadana vol dir ser-hi en l’inici de la proposta, en el disseny de les mesures, en el debat i reflexió, en el recull d’aportacions conjuntes i en l’assoliment i responsabilitat compartida de totes les parts i en la decisió final. Llavors sí que estarem en un procés participatiu de veritat. Per desgràcia, això no ho han entès molts dels governs municipals, que els ha fet por obrir aquests processos limitant-se a donar informació sobre temes i projectes tancats.
Per desgràcia alguns tècnics i polítics pensen que tenen el monopoli i els coneixements, i que els processos participatius endarrereixen l’execució. Aquesta premissa és falsa i una mera excusa, ja que si no tenen el coneixement, ja buscaran els nivells d’assessorament.
En un tema tant important, valia la pena haver fet un bon procés participatiu des de l’inici, ja que cal la màxima comprensió, disponibilitat i col·laboració de la ciutadania, ja que és prou important per a tenir-la a favor. Deixar-se d’un calendari limitat i allargar el procés participatiu fins on calgui.
Limitar-se a fer una reunió informativa amb alguns comerciants, i fer una xerrada d’experts a la Biblioteca Central, i amb les mesures ja posades en marxa, demostra la manca total d’estratègia i el fracàs garantit. A més d’una pèrdua d’oportunitats, ja que portar a uns bons experts a una reunió d’aclariments de problemes, és desaprofitar als mateixos experts que havien d’haver anat a un altre tipus d’acte. Només aquests fets ja demostra una manca de criteri i com deia, d’estratègia comunicativa que havia d’haver-se fet en grups de treball entre els diferents sectors ciutadans i els tècnics municipals, per a dissenyar una proposta efectiva.
Ara tot s’ha fet de mala gana, generant fortes crítiques i contradiccions, i demostrant que l’Ajuntament continua funcionant com sempre, sense criteris clars de participació, sense acabar d’explicar bé les mesures mediambientals del que es vol fer i el que caldrà fer, i sobretot, s’ha de fer amb la ciutadania ben informada, conscienciada i compromesa assumint responsabilitats.
La ciutadania ha de ser-hi plenament, ja que les mesures a aplicar, l’afectaran. Estem parlant de salut, de present, però sobretot de futur. No es pot fer al marge d’aquesta, ni amb prepotència, cada cop hi haurà més mesures i si no es fa amb aquesta, està garantit el problema i el fracàs, i els temes de sostenibilitat ambiental no coneixent estratègies polítiques, ni fronteres.
Està bé demanar perdó com ha fet la regidora Sra. Melgares, però cal anar més enllà i garantir que les coses es faran d’una altra manera sobretot en temes de tanta complexitat, i les preses no ajuden. I sobretot, si es vol fer de veritat una “revolució verda”, ja poden canviar la forma de fer i actuar, perquè de veritat aquest concepte tingui contingut, i deixi de ser una mera capçalera mediàtica buida.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari