[Miquel Mallafré] La màscara

No Comment

El feixisme es cura llegint i el racisme es cura viatjant”, sense voler desmerèixer la frase atribuïda a Unamuno, diria que és una ficció, que queda en no res i que és difícil d’empassar-se-la (jo, segur). Potser en el moment que la va dir tenia un sentit, ara ja no.

Crec que el feixisme és multiplica així, tal com diu la frase, llegint a autors feixistes, escoltant a gent feixista, seguint a periodistes feixistes, envoltant-te de parafernàlia feixista. El feixista només té una preocupació: fer mal i en aquest tema tenen molt bons referents escrits, visuals i grans mestres.

Itàlia va penjar a Mussolini en una benzinera de Milà, va fer fora el rei i va fundar una República. Hitler es va suïcidar a Alemanya i, a Nuremberg, van jutjar a tota la gentussa nazi que van trobar i caçar. Portugal va tenir una Revolució dels clavells…

A Espanya Franco va morir al llit ben atès, va imposar una monarquia agònica, no s’ha jutjat ningú mai i la seva gent va fundar el PP per poder continuar sent feixista. Què estrany, no, un país on el feixisme havia triomfat que la gent volgués continuar sent feixista?

A molta gent mal llegida li agrada, el feixista ara se sent impune per tot el suport que li dóna el poder, la policia i els mitjans. Si la notícia ja arriba digerida, millor. Han tornat a caure les màscares. Molta gent ja no la duia feia temps, inclús des de sempre.

Defensar la llibertat d’expressió, d’opinió i manifestació pel dret a decidir lliurement un futur per tenir una societat més democràtica, ha fet ressorgir l’Espanya que gela el cor fins el dolor, és veure com surt la bilis, l’odi visceral i el sectarisme cec, el país que accepta consignes barroeres com a veritats irrefutables.

En nom de la llibertat de premsa, molts mitjans obscens i repugnants s’han convertit en agitadors i piròmans. El que a hores d’ara s’escolta i es veu, no correspon a una societat solidària, lliure i independent. Poca cosa ha canviat, ha començat a sortir de la tenebra aquell poble ignorant que suporta el que li tirin, és la vergonya constant que estem vivint a hores d’ara.

Els principis morals i ètics han sortit a passejar de manera desbocada, i la “massa” a pres partit fins a enfangar-se, inclús els equidistants. Molts s’han posat de perfil, però amb la seva resposta personal a la repressió a Catalunya, se’ls ha vist el número de peu que calcen.

Fer ressuscitar l’analfabetisme polític no es correspon amb una societat aparentment lliure, solidària i independent. Las màscares que han caigut ens han situat en una societat caïnita, envejosa, primitiva, tronada, autoritària i vulgar. Molt trist, i el pitjor de tot és que volen obligar-te a odiar (com abans), amb la seva covardia i les seves pistoles.

Ah, i el feixista quan viatja, veu un món feixista, un món diferent al món real, no viatja, simplement és desplaça i només parla dels hotels on ha estat, i com ha enyorat la truita de patates espanyola. Això de que es cura d’aquesta manera com diu Unamuno, ho poso molt en dubte. El feixisme en aquests moments és com la recepta de l’escudella, que passa de generació en generació i cadascú li va afegint el que li surt de l’engonal. Tot el que s’ignora, es menysté. Segueixen sent molts i cada cop més perillosos pels temps que corren.

miquel mallafré, 30 de setembre de 2019

Related Articles

Deixa un comentari

#agendaMLRS
  1. Poesia i Drets Humans

    octubre 24 20:00 - 22:00
  2. Mercat de les Puces

    octubre 26 10:00 - 14:00
  3. MITJANIT: Taller de poesia infantil a partir de 8 anys

    octubre 26 12:00 - 13:30
  4. Concert 70 vidas de Sabina

    octubre 26 19:00 - 21:00
  5. [Espai de Paraula] “Els camins dels somnis”

    octubre 29 20:30 - 21:30
  6. [Vermut musical al Bau House] Malafunk (funk-rock)

    novembre 3 12:30 - 16:00
  7. Mandarina Market

    novembre 9 11:00 - 19:00
  8. [Centre Cultural] Patricia Guerrero

    novembre 9 20:00