L’Ajuntament planta cara a Endesa davant les amenaces de talls a les famílies que no poden pagar.
El ple ordinari celebrat el 27 de setembre, el segon d’ençà que es va constituir el nou govern local de l’actual legislatura, ha mostrat un canvi notori en el seu desenvolupament respecte la passada legislatura. No només pel que fa al polèmic canvi d’horari (ara se celebra els matins de divendres en lloc de dijous a la tarda). Probablement també degut al nombre menor de grups municipals que hi són representats (de 7 a 5, ja no hi són Terrassa en Comú, la CUP i el PP), i a la configuració que ara té el plenari. El cas és que es torna a tenir una sensació més burocratitzada, amb menys debat i amb lectures literals dels escrits de resolució. O més d’anar per feina, que podrien dir els implicats.
Un ple ordinari mensual que durant la legislatura anterior podria trigar entre 4 i 5 hores, en aquesta ocasió va quedar reduït a una hora i quaranta minuts. Cert que els posicionaments dels partits ja estan definits prèviament en la major part dels punts tractats. En tot cas, i sent així, els plenaris semblen perdre bona part de debat obert entre els regidors i regidores i d’informació vers la ciutadania. S’ha de veure si aquesta dinàmica continua en els pròxims mesos.
I això que la tensió que envolta la situació a Catalunya i el procés independentista continua més viu i candent que mai, més encara amb les detencions i empresonaments recents amb acusacions de terrorisme, a banda de la sentència pendent dels polítics que fa quasi dos anys hi són a la presó. Les entitats Òmnium Cultural i Terrassa per la Independència van intervenir, de forma conjunta, per recriminar la passivitat del govern local amb els polítics presos. «Ni el Lluís Puig ni el Josep Rull poden ser amb nosaltres en aquesta sala», va expressar Xavier Ordeig, expresident d’Òmnium. En la seva intervenció, va retreure que no s’havia complert «el compromís adoptat en aquesta mateixa sala», per permetre penjar a la façana del consistori una pancarta on resés: Terrassa exigeix la llibertat dels presos i exiliats polítics». «Què ha fet la ciutat per materialitzar aquesta exigència?».
No van oblidar les mobilitzacions que diàriament i de forma ininterrompuda, des del 14 de novembre de 2017, es duu a terme, «faci el temps que sigui, cada dia de l’any», davant l’Ajuntament, per exigir la llibertat dels presos i exiliats polítics. Per la seva banda, Francesc Muntada, del secretariat local de l’ANC, va recordar com «aquesta setmana s’han detingut 7 persones que estan en presó preventiva. Hem patit de nou la repressió de l’Estat i s’han vulnerat drets fonamentals a la defensa».
Els plenaris semblen perdre bona part de debat obert entre els regidors i regidores i d’informació vers la ciutadania.
Per això Muntada plantejà al govern la pregunta: «què passarà quan surti la sentència si no és absolutòria?». La portaveu del govern, Núria Marin, els respongué amb l’argument ja esgrimit per aquest govern i també per l’anterior del PSC: «l’ajuntament no és la seu de cap partit, és l’espai de tothom», i afegí que «sabem que molta gent pensa que la pancarta no toca i no ajuda a ningú, i que hi ha altres vies per expressar la dissidència política».
En canvi, C’s opina que hi ha massa simbologia partidista a la façana de l’Ajuntament, en referència a la pancarta que manté el grup d’ERC penjada al seu balcó. «Presentarem un contenciós administratiu si no es retira la pancarta d’ERC», afirmà Isabel Martínez, tot saben que la moció presentada seria rebutjada. Segons la regidora de C’s, les entitats de l’administració pública «no tenen dret a la llibertat d’expressió», i apel·là al concepte de «neutralitat institucional». En la resolució de C’s, el PSC s’abstingué: «entrem en període electoral, la qual exigeix neutralitat en els edificis públics», va dir Amadeu Aguado, i deixà la pilota en la teulada de l’equip de govern, on també hi ha ERC, “a qui correspon aquesta decisió”.
Tots els grups, excepte C’s que es va abstenir, acordaren un posicionament comú per exigir a Endesa que retiri l’amenaça de tallar els subministraments a partir de l’1 d’octubre, tal com ha amenaçat, a les famílies vulnerables que no poden pagar els rebuts de llum i gas pendents.
Òmnium: «no han complert el compromís fet en aquesta sala de penjar una pancarta demanant la llibertat dels presos polítics.»
En l’acord es fa un tancament a defensar el que diu la llei 24/2015 aprovada pel Parlament sobre pobresa energètica. Aquesta llei apunta a la condonació del deute de les famílies vulnerables, o a “instar totes les administracions competents a utilitzar les vies sancionadores de manera contundent, en cas que les subministradores elèctriques realitzin talls a llars”.
El debat s’animà una mica més a la part final del plenari, la dels precs i preguntes adreçades a l’equip de govern. Entre d’altres, qüestions com quan tirarà endavant el projecte per executar el Parc de la República, el qual resta pendent, si ja s’ha licitat la compra de cinc nous busos per a l’any vinent – serà a l’octubre, respongué el govern- , o una valoració dels punts liles de la passada Festa Major. També queda pendent la realització d’una jornada específica destinada a debatre sobre les rieres, abans però s’ha de convocar la Taula de les Rieres. Una altra qüestió pendent, aprovar en plenari el Pla Local d’Habitatge, el qual s’anuncia de cara al novembre.
Ajuntament: Endesa ha de condonar el deute a les famílies vulnerables
L’oposició del PSC va preguntar també quan s’iniciaran les obres del CAP de Can Roca, un cop conegut que el concurs s’ha hagut de licitar dues vegades. També entre retrets, la regidora de Cultura, Rosa Boladeras (TxT), exposà que els capgrossos que va regalar l’anterior govern a una entitat veïnal, no es troben i «s’estan buscant».
Es declara l’emergència climàtica a Terrassa
L’Ajuntament ha efectuat la declaració de l’emergència climàtica i ambiental al municipi de Terrassa – a banda de donar suport a la vega pel clima del passat 27 de setembre -. De la mateixa que ho han decretat altres institucions, com el Consell Comarcal. Entre algunes mesures, o més aviat declaracions que s’inclouen, hi ha la de revisar el 2020 els compromisos i el pla d’energia sostenible a Terrassa, així com impulsar sistemes de recollida selectiva de residus, posant el focus en la recollida de la matèria orgànica. També s’acorda impulsar una mobilitat més sostenible en el transport públic, en bici i a peu, desenvolupar l’Anella Verda, comercialitzar amb energies renovables com ara la solar i l’eòlica.
Aquesta declaració formava part dels acords de Junta de Portaveus que es van llegir. Com ara també la d’instar la Generalitat que es millori el finançament de les universitats públiques per al període 2020-2022, com a pla de xoc, per garantir la qualitat universitària i de la investigació. L’acord demana que es recuperin les xifres d’inversió a la universitat de l’any 2010, entre altres mesures.
El lleig de C’s que va desaprovar el Ple
Diversos regidors van abandonar la sala del plenari per mostrar la seva desaprovació amb la intervenció del regidor de C’s, David Aguinaga, en llegir l’habitual condemna de les dones mortes per violència masclista. Després de la lectura d’un escrit que és consensuat per tots els grups, el regidor llegí un altre comunicat propi, en què denunciava «altres formes de violència», l’exercida a dones musulmanes per portar hijab – el vel per cobrir el cap -, que és una «imposició del fonamentalisme islamista». Afegia el text de C’s que «s’equivoquen els del paternalisme, hijab no és un símbol cultural, és opressió».
Des de Tot per Terrassa es va qualificar, a través de les xarxes socials, aquesta intervenció de “discurs xenòfob i indecent”, mentre ERC ho va titllar d’«al·legat islamofòbic». L’alcalde Ballart ho va retreure al regidor Aguinaga, durant el mateix plenari, tot dient que «això no és un acte de C’s, és un text unitari», i els convidà a «no repetir aquests posicionaments ideològics».
Miquel Gordillo
Deixa un comentari