[Miquel Mallafré] Es fa llarga sempre, l’espera

No Comment

El Tribunal Suprem està acabant de quadrar la sentència del “procés”. La seva intenció serà la de fer passar bou per bèstia grossa, o que el despropòsit sigui comestible. Com sempre la tornaran a cagar, no cal ser un entès en lleis. Els experts (ningú sap qui són, però són experts) pronostiquen que anirà més a prop de la sedició que no pas per la rebel·lió.

Les il·lustres togues estan reunides des de fa mesos (també ho diuen els experts) deliberant sobre les condemnes exemplars i, malgrat que tot està obert, la toga superior (Marchena) vol que no hi hagi “fissures” entre els magistrats i que el veredicte sigui unànime, tipus Fuenteovejuna.

Es parla d’unes mil pàgines escrites d’executòria pel cap baix, justificant i argumentant a la seva manera cada un dels punts. Ja veureu com de sobte, al cap d’un quart d’hora uns “quants escollits” (tots sabem qui són) ja se l’han llegida i començaran a “pontificar i arreglar” a les víctimes. Crec que necessitaran escriure una enciclopèdia per retorçar els fets fins a convertir-los en el que volen: “un aixecament armat, sense armes”.

Una cosa quedarà clara, tot el que li facin a aquesta gent i a Catalunya, tot el que se’ls permeti fer, crearà precedent, la veda quedarà oberta, i ja tindran barra lliure amb la resta del país. L’estratègia de l’alt tribunal és clara, buscar la unanimitat, renunciant als principis per poder justificar la repressió amb Catalunya. Es valorarà molt més per part del Suprem les conseqüències polítiques que no pas la raó jurídica. Un clàssic. Fer esclatar el “veredicte-bomba”, però sobretot que l’explosiu sigui potent, devastador per a la ciutadania de Catalunya, que faci mal, així aprendran. Seguim encara parlant de la tonteria aquesta de la separació de poders a Espanya?

El cas és que uns activistes civils i polítics honestos catalans es menjaran el “marron” del disbarat judicial espanyol més gran d’aquest segle. Tot per dur a terme el que reivindicaven les enormes manifestacions dels últims anys dels 11-S, i, entre altres coses, fer el que la majoria de la gent li havien demanat en les eleccions catalanes.

Em temo que “Marchena y sus Mariachis”, s’excediran en la interpretació dels elements subjectius del delicte. Sembla ser que tot i els tocs d’atenció rebuts, la seva actitud no té reparació i no vol que ningú li amargui la sentència sobre els presos polítics catalans. No en va, ell i els seus (conservadors fins les tranques) són els amos del Poder Judicial. Ningú dubta de la imparcialitat de Marchena, no en té cap. És per això que surten tots els dubtes raonables sobre el judici i la posterior sentència del procés, molts ens temem que tornarà a ser un nou exercici de venjança revestit de justícia.

Aquesta és la justícia que tenim. M’imagino que per arribar fins aquí els donen un temari i fins que no se l’aprenen bé (com les taules de Moisès), no els deixen anar. Unes taules escrites per una doctrina superior que no els deixa improvisar ni els deixa fer cap tonteria. Qui corregeix aquesta elit? Tot ben lligat per la part del darrere, com va dir un superdotat del PP en el seu dia, el cas és fotre i destrossar la vida als presos i de passada a Catalunya al preu que sigui.

Aquest afany d’aplicar “la raó d’Estat” en judicis amb relació a les “coses de l’Estat” (l’hegemonia nacional-espanyolista, sense anar més lluny), Marchena la porta estudiada des que va començar a Deusto. Durant el judici, va cobrir-se de glòria quan va permetre als testimonis de l’acusació (Guàrdies Civils) fer avaluacions emocionals com “clima violent”, “cares de ràbia i odi”, etc., que després va tallar de manera immediata quan testimonis de la defensa van expressar avaluacions similars. Va negar totes les peticions de la defensa per comparar les declaracions dels testimonis de l’acusació amb vídeos existents del que va passar. I així fins a la nàusea.

Ha quedat demostrat que el seu criteri és el de la doble vara de mesurar. No s’ha regit quasi mai per la Llei d’Enjudiciament Criminal, sinó per motius estratègics, cosa bastant indigna en un jutge. Per això el TEDH (Tribunal Europeu de Drets Humans) li va raspallar la seva sentència contra els presos bascos. Però queda clar que tot el que puguin sentenciar quedarà petit en comparació amb l’allisada que “Marchena y sus Mariachis” rebran del TEDH quan jutgin la sentència del procés allà. Ni el Tribunal Suprem pot arribar a menys ni ell a més, és així com funciona la nostra justícia.

Tot aquest gran disbarat dóna una idea de com estan les coses en les més altes instàncies de la justícia espanyola, el cim del Poder Judicial en l’àmbit de la jurisdicció no és massa diferent del la resta d’alts Tribunals (TC i AN), ja que els nyaps d’un els hi retoca l’altre i a l’inrevés.

Els tres grans tribunals han esdevingut tribunals polítics que es reuneixen per emetre decisions que ja es coneixen prèviament. El Tribunal Suprem s’ha convertit en un altre òrgan polític on els seus magistrats fan política a través de les seves resolucions o sentències. Diria que això és l’últim que un espera en un Estat de Dret, llevat que això hagi passat a ser un “Estat de dretes” on Espanya està disposada a tornar a ser un altra vegada una dictadura, els mèrits ja la té. Estrany? Ho seria si no fos aquest país.

La tensió està arribant al màxim i, no es cansen de repetir que el judici als presos polítics ha estat just. És per això que ens envien a les forces de seguretat a Catalunya (1.500 entre GC i PN) perquè preveuen desordres i per defensar la sentència quan surti. És que ja saben el resultat sense que els jutges s’hagin pronunciat? No creieu que la cosa tufeja? Aleshores el judici què ha sigut, un escarni?

La sentència serà irreal i anirà contra la Constitució? El que quedarà més que evident és que només hi ha un “Estat central”, la resta no existeix, és per això que neguen els drets humans i polítics als ciutadans, tot sota les ordres d’algú que realment mai sabem qui és, o sí, però seria massa evident. La pocavergonya, la mentida i la corrupció són l’aurèola que adornen a jutges com aquest, degraden la dignitat de la justícia justa. Això sí, aprofiten sempre la seva condició de prepotència per salvar-li el cul a qui sigui conegut, com ha fet el mateix Marchena amb la seva filla.

L’única diferència entre la justícia espanyola i un tribunal tribal afganès és que a la justícia espanyola ja els dicten des de dalt el “com i el quan s’ha de sentenciar”. És tan repugnant la situació de la justícia espanyola en els seus nivells més alts que fotran en l’aire qualsevol projecte generós per la borda per tal d’acabar amb Catalunya. Com que encara no l’han pogut esclafar i submergir-la en la mediocritat general del país, apliquem-los la nostra exemplar justícia monàrquica, inquisitorial i espanyola.

Quants disgustos ens hauríem estalviat si s’hagués aplicat la llei i l’ètica judicial. Qui sedueix un jutge amb el prestigi de la seva paraula, és més culpable que qui el corromp amb diners. La vida a Espanya és el curt espai de temps que transcórrer entre un despropòsit judicial i el següent.

miquel mallafré, 9 d’octubre de 2019

Related Articles

Deixa un comentari

#agendaMLRS
  1. Poesia i Drets Humans

    octubre 24 20:00 - 22:00
  2. Mercat de les Puces

    octubre 26 10:00 - 14:00
  3. MITJANIT: Taller de poesia infantil a partir de 8 anys

    octubre 26 12:00 - 13:30
  4. Concert 70 vidas de Sabina

    octubre 26 19:00 - 21:00
  5. [Espai de Paraula] “Els camins dels somnis”

    octubre 29 20:30 - 21:30
  6. [Vermut musical al Bau House] Malafunk (funk-rock)

    novembre 3 12:30 - 16:00
  7. Mandarina Market

    novembre 9 11:00 - 19:00
  8. [Centre Cultural] Patricia Guerrero

    novembre 9 20:00