Can Carner, cohabitatge en un entorn agrícola, es fa realitat a Castellar del Vallès

No Comment

Aquest projecte per viure en règim de cessió d’ús en una masia ha esdevingut, en molt poc temps, referència com a model alternatiu per accedir a l’habitatge i que ha estat possible gràcies a l’empenta de centenars d’aportacions solidàries.


Malgrat que es va donar a conèixer fa pocs mesos, el projecte de cohabitatge de Can Carner està esdevenint referència a la comarca per la seva aposta per una nova forma de viure en comunitat i de forma cooperativa. Tot un exemple que està reeixint també gràcies a la solidaritat de moltes persones i entitats que s’estan involucrant per ajudar a tirar endavant aquest projecte integral de cohabitatge i el desenvolupament d’iniciatives productives agroecològiques.

Seran 12 les famílies que compartiran habitatge a Can Carner, i ara s’han constituït com a cooperativa. Aquesta entitat adquirirà pròximament la casa principal, juntament amb una altra que s’havia destinat als masovers, a més de terrenys agrícoles i forestals, un total de 9,5 hectàrees. En total és un grup compost per 20 adults i 7 menors, i van voler que el projecte de cohabitatge comptés amb totes les franges d’edat: la més petita té un any, el més gran 78. El projecte començà amb altres persones, «algunes altres s’han baixat del carro a mesura que avançava», ens explica el Miquel Vallmitjana, un dels components del projecte.

Els promotors de la cooperativa Can Carner desitgen que la seva experiència es pugui replicar a altres indrets del país (com l’experiència de La Borda a Barcelona, encetat ara fa uns anys), «amb una manera de viure que sigui menys solitària, sense renunciar a la part privada de cada persona, però desenvolupant aquests espais en què ens podem ajudar mútuament».

Sebastià Ruíz i Miquel Vallmitjana, de la cooperativa Can Carner, a l’entrada de la finca ubicada a Castellar del Vallès. MG

Can Carner disposa de camps de conreu amb moltes possibilitats d’encetar projectes agroecològics i mediambientals. «Estem orgullosos de tenir al costat de casa molt espai d’hort, un a tocar de la casa, un altre a la vora del riu Ripoll», expressa en Miquel. Els projectes a desenvolupar en aquests terrenys s’aniran definint, però tal com diu en Sebastià, «no volem que siguin projectes tancats de les persones que hi vivim, cal que hi participin persones del barri i entitats del poble».

Hi ha dues masies, la que era dels amos i la dels masovers. «Totes dues estan en bon estat, les famílies anirem a la masia gran. A la dels masovers veurem què hi farem», explica en Miquel, «potser la destinem a un ateneu, un alberg, espai de coworking, està per concretar». «Al Vallès n’hi ha molts espais semiagrícoles i semiurbans que estan en decadència», exposa en Miquel. «Els propietaris no tenen qui n’agafi el relleu, i el preu és molt elevat per una família. Per això propostes de desenvolupament agrari com el nostre són una bona sortida a la problemàtica global de l’habitatge», assenyala.

En Sebastià Ruiz, que es va afegir al grup recentment amb la seva dona i el seu fill («feia anys que ho parlavem a casa, desitjant portar una vida en cohabitatge, i en conèixer aquest projecte ens hi vam tirar de cap»), té clar d’on ve aquesta bona acollida per part de la gent: «s’agraeixen molt aquest tipus d’iniciatives donada la necessitat que es veu en l’àmbit de l’habitatge i per què projectes com el nostre tirin endavant, no és només mèrit nostre». I destaca que «estaríem encantats que la nostra experiència es pugui replicar a altres indrets del país, com també ho és l’exemple de La Borda a Barcelona, amb una manera de viure que sigui menys solitària, sense renunciar a la part privada de cada persona, però desenvolupant aquests espais en què ens podem ajudar mútuament».

Tenien clar que el model a seguir era la cessió d’ús: «buscàvem una fórmula alternativa a l’accés a l’habitatge que no fos la clàssica de compra o lloguer. D’aquesta forma no en sóc propietari directament, però tinc el dret a decidir sobre com convivim», explica en Miquel. «No inverteixes tant del teu sou a l’habitatge, alhora que estem construint un model social de convivència», tot afegint amb satisfacció: «estic molt content del col·lectiu de persones que ens hem ajuntat». Per a Sebastià, un altre aspecte clau és respondre a la pregunta «com volem envellir? Per això la nostra cooperativa és intergeneracional, entre tots tenim cura dels petits i dels grans».

«No inverteixes tant del teu sou a l’habitatge, alhora que estem construint un model social de convivència»

Ara que jurídicament han fet el pas d’associació a cooperativa, estan a punt d’adquirir la finca. De fet, el contracte d’arres els imposava «unes dates marcades per haver de fer la compra-venda», apunta en Miquel. El següent pas serà encetar la rehabilitació dels espais. «Tenim un avantprojecte, ara cal definir com seran els espais compartits i els privats de les unitats familiars», explica en Sebastià. El col·lectiu té clar els aspectes bàsics: «una arquitectura sostenible, amb bioconstrucció de materials, de forma que l’edifici tingui la menor despesa d’energia possible i complementada amb renovables».

Pel que fa a la vessant comunitària que implica el cohabitatge, reconeixen que «és un repte el fet de gestionar les diferències del grup a través d’un funcionament assembleari i de consens», en paraules d’en Miquel. «Per a nosaltres és una opció de vida que no passa només per la sostenibilitat de l’entorn, també busquem el creixement mutu».

El Teler Cooperatiu, clau en la difusió

Respecte al suport rebut de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental (ACVOcc) i el Teler Cooperatiu, en Miquel expressa que «en contactar ja vam constatar que coincidíem totalment per desenvolupar el cohabitatge, amb esperit transformador i no especulatiu». Destaca que «ens van ajudar molt en la difusió per arribar a molta més gent, a banda que el suport del Teler i l’ACVOcc també ens dóna credibilitat com a projecte».

A banda de l’acompanyament, Sebastià manifesta: «ha estat un coneixement mutu. També hem mantingut contactes amb Sostre Cívic – entitat que promou l’accés a l’habitatge alternatiu i no especulatiu -, i han tingut contactes amb la banca ètica Fiare i Coop57. «Malgrat tot, hem funcionat bastant sols, i hem estat capaces de tirar endavant el pla de finançament, muntar l’associació per després convertir-la en cooperativa, hem fet els estatuts i el reglament de règim intern», assenyala en Sebastià. Igualment, reconeixen l’assessorament per part de Facto Assessors S.C.C.L. la qual “ens revisa els comptes”.

Títols participatius amb suport popular

Bona part de l’èxit del projecte està sent possible gràcies a la col·laboració de persones que estan aportant diners en una campanya de títols participatius, per tal de destinar-los a la compra i rehabilitació de la masia, juntament amb les aportacions de les famílies i sòcies de la cooperativa. Es tracta de títols a raó de 100 € cada un, dels quals hi ha una remuneració del 2% anual. Es poden adquirir fins a 100 títols per persona o entitat jurídica. Ja han aconseguit 200.000 €, i porten la meitat de la segona part de la campanya.

La difusió la vam començar el mes d’agost, i com reconeixen, amb uns terminis molt limitats. «Sabem que era mala època, però és que al gener encara no hi havia les 12 famílies», diu en Miquel, i se’ns tirava a sobre l’octubre com a límit per adquirir la finca». Sebastià: «hem fet un treball de comunicació molt potent».

Gràcies a l’èxit obtingut en només dos mesos, han decidit ampliar la campanya de captació de títols fins al 20 d’octubre. Seran 1.000 títols més a raó de 100 € cada un. La campanya s’està duent a terme en terminis curts, ja que s’acabava el contacte d’arres, abans d’haver de fer la compra-venda de l’immoble.

A banda de mostrar-se sorpresos per l’acollida per part de la gent, i agraeixen molt aquest suport, «així no hem de dependre de buscar els diners en la banca convencional», manifesta en Miquel. «Això demostra que amb petites aportacions i la solidaritat de la gent, es poden tirar endavant grans projectes», destaca en Sebastià, i recorda altres cooperatives que estan tenint èxit, «com els casos de Som Energia, Som Connexió o Som Mobilitat».

Miquel Gordillo

Related Articles

Deixa un comentari

#agendaMLRS
  1. Poesia i Drets Humans

    octubre 24 20:00 - 22:00
  2. Mercat de les Puces

    octubre 26 10:00 - 14:00
  3. MITJANIT: Taller de poesia infantil a partir de 8 anys

    octubre 26 12:00 - 13:30
  4. Concert 70 vidas de Sabina

    octubre 26 19:00 - 21:00
  5. [Espai de Paraula] “Els camins dels somnis”

    octubre 29 20:30 - 21:30
  6. [Vermut musical al Bau House] Malafunk (funk-rock)

    novembre 3 12:30 - 16:00
  7. Mandarina Market

    novembre 9 11:00 - 19:00
  8. [Centre Cultural] Patricia Guerrero

    novembre 9 20:00