Béns comunitaris per la sostenibilitat de la vida (Editorial – Butlletí 36, 1r semestre 2019)
Augment de les desigualtats socials. Empobriment d’una majoria i enriquiment d’una selecta minoria. Emergència climàtica. Nova bombolla immobiliària. Criminalització de la pobresa i persecució de persones migrants. Gentrificació i turistificació de centres urbans i creixent despoblament dels entorns rurals. Són només alguns dels efectes d’un sistema econòmic i social basat en l’apropiació privada, en mans d’una minoria, de la riquesa i dels recursos naturals.
Un model de producció i consum extractivista que mercantilitza tot allò que pot per continuar retroalimentant la maximització de beneficis de molt poques persones a càrrec de la majoria i de la degradació dels ecosistemes naturals. Un capitalisme del segle XXI que, com exposa el manifest de la Vaga Mundial pel Clima, “posa en risc la nostra supervivència i impacta de forma injusta especialment en les poblacions més pobres i vulnerables del món”.
Davant la mercantilització dels béns i dels recursos i la precarització de la vida, no queda altra opció que continuar treballant per construir una alternativa que posi al centre garantir la sostenibilitat de la vida i del planeta. Una alternativa que des de fa anys està promovent una economia social i solidària orientada a satisfer col·lectivament les necessitats de les persones, aplicant criteris d’equitat en la distribució de la riquesa generada, funcionant amb pràctiques democràtiques i participatives, i procurant la preservació dels ecosistemes naturals que estan a la base de la reproducció de la vida. Una vida que, com es posa en relleu des dels feminismes, valgui la pena ser viscuda.
Per poder edificar a la pràctica aquest model alternatiu al capitalisme depredador, és necessari trencar amb les lògiques que el sostenen, recuperant i enfortint dinàmiques i pràctiques comunitàries fonamentades en l’interès col·lectiu i els lligams de suport mutu. Que posin en comú els béns i recursos, fomentant el seu ús comunal i cooperatiu, i impedint la seva mercantilització. Que redefineixin què entenem com a públic i ho vinculin a la comunitat, empoderant-la. Que construeixi relacions econòmiques des de sota i des de xarxes comunitàries, cooperatives, autogestionàries i mutualistes.
En aquesta dinàmica, és fonamental desenvolupar experiències que posin els recursos bàsics en poder de la comunitat, que treguin aquests béns del mercat mitjançant propietats comunitàries que preservin el seu ús col·lectiu. Aigua, energia, transport, sòl, habitatge, finques i ecosistemes rurals… No podem deixar-ho en mans d’un mercat especulatiu: ens n’hem de reapropiar i administrar-los en benefici de la comunitat, preservant-los per les futures generacions.
Per donar suport a aquesta socialització comunitària de béns i recursos bàsics, hem de continuar innovant, generant noves respostes i creant noves eines col·lectives i cooperatives, evitant que el finançament de les inversions necessàries per preservar els béns comunitaris sigui un escull insalvable, demostrant a la pràctica que és possible construir solucions que respectin la seva propietat i ús col·lectiu.
Constatar que és factible desenvolupar zones rurals autònomes i comunitàries, i xarxes de custòdia dels barris per protegir-los de processos especulatius. Demostrar que la gestió col·lectiva i cooperativa de subministraments bàsics és una utopia realitzable, que podem desconnectar-nos de corporacions transnacionals oligopolistes. I fer-ho reforçant els vincles comunitaris i de suport mutu, fomentant la solidaritat i la cooperació. Garantint la sostenibilitat de la vida i del planeta.
Deixa un comentari