Assenyala el col·lectiu que «la ciutadania està lluitant per canviar aquesta situació», i apunta que si els polítics ho volen, «es pot tenir dret a l’habitatge per a tothom, i els direm què cal per aconseguir-ho».
Les mesures seran exposades en una reunió aquest dilluns a l’Alcalde i màxims representants del govern local.
«Des de 2013, 3.974 desnonaments, que suposen 600 a l’any, 20 a la setmana», detalla de forma contundent la PAH per descriure la situació gravíssima que viu la ciutat. Aquestes dades, «sense tenir en compte els produïts amb aquelles famílies que no tenen una altra alternativa que ocupar, o les que fan fora a causa de les pujades del preu del lloguer», segons manifesta l’entitat.
Per això, la PAH assenyala al nou govern municipal i els reclama més accions i mesures per frenar aquest drama humà. Després d’una trajectòria de 10 anys, la PAH Terrassa afirma que «les hem vist de tots colors, hem fet moltes accions i hem vist passar diversos governs i regidors. Però els governs canvien i els desnonaments, si no els detenim nosaltres, continuen», afegeix la PAH.
La PAH ha informat, a través d’una roda de premsa realitzada al Raval avui divendres davant l’Ajuntament, que mantindrà una reunió aquest dilluns 28 d’octubre amb l’Alcalde Jordi Ballart, el tinent d’Alcalde Isaac Albert, i la regidora d’habitatge, Lluisa Melgares. En aquesta trobada, el col·lectiu portarà als membres del govern un paquet de 10 mesures que demanen que siguin d’aplicació immediata. «Exigim compromisos, un calendari i que hi hagi pressupost», ha afirmat Yesica Caro, portaveu de la PAH.
Yesica Caro, portaveu de la PAH, amb altres membres de l’entitat, divendres en roda de premsa al Raval. MG
Entre les mesures, hi ha la de crear una nova unitat d’urgència que detingui desnonaments i que estigui al costat de les famílies al carrer el dia fixat per ser desnonada. També es demanarà al govern que es derogui la norma del mínim de 3 anys de padró que resulten discriminatoris per poder entrar en la taula d’emergència, i que s’aprovi el 30% i una àrea de tanteig i retracte de tota la ciutat, de la mateixa forma que s’ha fet a Barcelona, per augmentar l’habitatge social. Segons la Yesica, “sorprèn, com diu la mateixa Generalitat, que l’Ajuntament no faci efectiu el seu dret a comprar habitatge per fer-lo social des de fa uns anys, i no en destini cap pressupost”.
També s’exigeix que es reactivin les multes als grans propietaris per tenir habitatges buits i mal conservats, així com que se sancioni els qui fan lloguers socials per detenir desnonaments, tal com marca la Llei 24/2015 aprovada pel Parlament, la qual obliga a actuar contra l’incompliment de la funció social de l’habitatge. En aquesta línia, i segons diu la mateixa llei, es demana aplicar un recàrrec de l’IBI del 50% als pisos buits.
La PAH també reclama que es retirin «els diners de bancs que desnonen i de les elèctriques que realitzen talls». Afirma l’entitat que «no podem deixar diners públics en mans de qui trepitja els drets fonamentals dels nostres veïns i veïnes», i que, per tant, cal apostar per la banca ètica.
Pel que fa a la pobresa energètica, es considera també prioritari impedir els talls de subministraments amb sancions i reforçar aquesta tasca que ha de realitzar l’oficina municipal OFIMAPE.
Per acabar, tot assenyalant la problemàtica amb els lloguers, es demanen mesures també contundents per frenar la bombolla dels preus de lloguer a la ciutat. Per exemple, un pla per disposar d’un 20% d’habitatge social i que la meitat sigui de propietat municipal. Així com disposar d’un Pla Local d’Habitatge valent, «amb suport de les entitats i de qui està patint el problema».
Miquel Gordillo
Deixa un comentari