Tot aquest conflicte, agradi o desagradi al govern de Madrid, els partits anomenats unionistes i els seus mitjans de comunicació afins, només es resoldrà votant i amb una decisió de la ciutadania de Catalunya sobre si vol o no seguir estant dins l’Estat espanyol, no hi ha cap més sortida raonable i possible.
A més, si estessin en un Estat normal i mínimament intel·ligent i sobretot democràtic, sense prejudicis i càrregues ideològiques encara del règim franquista, buscarien tots els mecanismes i propostes per a intentar seduir i argumentar la necessitat, possibilitats i bondats de seguir junts, deixant l’argumentari de l’estómac de la repressió, la brutalitat i la garrotada, l’insult, l’amenaça permanent, sentències absurdes i altres aspectes que no convencen a ningú, al contrari, cada cop la solució s’allunya i amb els riscos més elevats d’acabar més malament encara.
Un quan escolta en referència a la situació de Catalunya, comentaris i proclames de terrorisme, d’aproximacions al País Basc, de violència, d’agressions, de colpistes criminals, de rentats de cervell, manca de convivència, i així una llarga llista d’absurds i de muntar un relat molt llunyà de la realitat. Algú té molt d’interès d’anar a una realitat on mai s’hi ha arribat, ho desitgi amb tota intensitat que hi hagi morts de veritat, espero que no hi arribem mai.
Aquests dies estem assistint a una manera diferent de lluitar i enfrontar-se al moment. Cremar contenidors i brossa no té res a veure en fer barricades (aquest és un concepte que res té a veure amb la realitat). Que els manifestants s’enfrontin a la policia amb tot tipus de material, no és cap novetat. Només cal tenir memòria històrica per a recordar com els treballadors de les drassanes tiraven de tot, inclús amb llançadores, i els miners utilitzaven dinamita per a defensar-se de la guàrdia civil i els militars quan anaven a reprimir-los i matar-los. I si algú vol agafar alguns exemples d’enfrontaments més recents, només cal veure a França amb els “armilles grogues” o Corea, Beirut i Alemanya on els manifestants utilitzen pals i altres eines per a l’enfrontament directe cos a cos.
I la policia, ja sigui nacional, guàrdia civil i Mossos d’Esquadra i sobretot la Brigada Mòbil, han estat molt ben acostumats, durant anys han repartit amb tota brutalitat i impunitat contra persones desarmades i pacífiques, que davant les càrregues corrien i feien el que podien mentrestant els omplien a garrotades.
Ara resulta que han de treballar amb més intensitat, la ciutadania els ha perdut la por i ara s’hi enfronten, alguns ja no corren i no estan disposats a rebre sense cap motiu. Doncs és la seva feina, amb els riscos que comporti, se’ls han acabat les vacances permanents i fer els que els roti. Ara és quan han de demostrar de veritat la seva professionalitat i capacitat, o senzillament, durant anys hem estat alimentant a uns inútils i incompetents, que els dirigents polítics i governants els han estat fent la pilota i els han rigut tots les gràcies quan repartien garrotades a persones pacífiques i indefenses. Molts han interpretat malament allò de que son autoritat i els únics capacitats per a exercir la força i la violència com diu el ministre Marlasca.
Cal recordar que la policia de qualsevol cos, són això, ni defensors de la ciutadania, ni amics nostres, ni servidors públics, ni altres consideracions, senzillament, són defensors dels interessos de l’Estat i dels poders econòmics dominants. El mateix que l’exèrcit, la Monarquia, la Judicatura i alguns àmbits funcionarials de l’Estat. La ciutadania els importa tres cogombres. És més, alguns són veritables paràsits i corruptes. Aquests dies queda demostrat allò referit als Mossos, “són la nostra policia”, que és una veritable estupidesa, ja que quan han de repartir i detenir no tenen contemplacions, i que el nivell de corporativisme i confraternització amb la policia nacional i guàrdia civil és més que evident. Tots tenen els mateixos interessos.
I un altre aspecte lamentable, el comportament dels dirigents de Ciudadanos, PP i Psc-PsoE, quan parlen dels presos polítics abans i després de la farsa de judici i sentència, amb el compliment de les penes, com si fossin uns criminals, violadors i assassins. Demostren ser uns veritables miserables i males persones que no mereixen cap respecte, deshumanitzats i que només van generant més indignació i cap solució. Per tant, que després no es queixin si els insulten, amenacen o els diuen de tot, s’ho mereixen perquè són els responsables de la situació, dels problemes de convivència i d’anar provocant de forma permanent.
Hi ha una evidència, l’independentisme, com a mínim el de la ciutadania, no decau, segueixen sent forts, manifestació rere manifestació, acció rere acció, la seva demostració de força és més que evident, i aquesta no desapareixerà tot i el comportament dels partits i dirigents independentistes, incloent-hi al President i govern de la Generalitat. El govern central i els seus partits afins, pensen que això anirà baixant, i aquest és el seu gran error, no desapareixeran, al contrari, cada cop són més forts i més.
I el que és una evidència, és que els sectors unionistes i de dretes (Societat Civil Catalana, PP, VOX, Ciudadanos, Psc-PsoE), cada vegada són menys. Per a fer una manifestació necessiten portar persones de tot l’Estat, que hi participin policies, guàrdies civils i militars de paisà, i una convocatòria unitària de tots aquests partits i organitzacions, no són capaços d’omplir el Passeig de Gràcia, i encara que no ho diguin ha estat un veritable fracàs. Per molt lema de “Per la convivència…”, és una veritable mentida i hipocresia, ja que ells estan per la repressió, l’insult i el conflicte permanent, no volen, ni els interessa cap solució, sinó la imposició i subordinació, la claudicació pura i dura.
Per tant, al marge de les xifres d’assistència a les manifestacions i actes, on com és evident, va guanyant l’independentisme per golejada, s’haurà d’arribar a un acord que com deia al principi, on el sentit comú, la responsabilitat i la intel·ligència s’imposin, votant i que d’una vegada se sàpiga i defineixi quan volen una cosa o l’altre. Cal que ens comptem d’una vegada per a tancar la situació. I el que és segur, és que amb governants espantats, porucs, irresponsables i que només atenen a la cridòria de la dreta, la situació es podrirà amb els riscos que això comporta, i espero i desitjo, abans no tinguem més que ferits on llavors tothom farà lamentacions i comèdia.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari