Catalunya commocionada? Això és el que es desprèn dels debats electorals que he vist fins ara. Crec que, una commoció seria imputar a tota la Fiscalia i a tota la Judicatura per prevaricar. L’autèntica commoció i trasbals és el dels innocents condemnats i les seves respectives famílies. En aquests debats, com que les cartes estan marcades, la ignorància i la passió van del braç per a l’ocasió.
Podem enganyar molts, però enganyar-se a un mateix només ho fan els estúpids. Una cosa tinc clara, els governs del PSOE o del PP han optat sempre per la impostura en les formes (una mostra recent ha estat treure els goril·les al carrer). D’aquí a res, un cop passat el 10-N, la repressió que tant dominen, serà inevitable, el pa de cada dia i, el més greu, anirà en augment. La desestabilització de la nostra vida pública serà la rutina, vull dir que la tenim garantida. Aquesta “calma tensa” actual és la que provoca aquest neguit.
Espanya ha intentat viure en democràcia durant 45 anys des de la mort del dictador. Durant aquests anys es va viure amb l’esperança de la recuperació dels drets més bàsics d’una societat democràtica moderna. Un cop superada la fase inicial s’ha pogut comprovar que l’Estat espanyol és monolític, que no està preparat per assumir els reptes del segle XXI de manera democràtica i respectuosa amb el dret internacional i els drets humans. L’ànima del franquisme ha penetrat en totes les institucions de l’Estat, des de la Família Reial fins al poder judicial. En aquest moment només podem dir una cosa: Adéu democràcia espanyola. A l’horitzó, ningú.
Deixa un comentari