[Noel Duque] Per això estan els serveis socials

No Comment

El passat dimecres 23 d’octubre vam tenir a Terrassa les primeres jornades de treball social i sanitari. Un lloc d’intercanvi de coneixement, de reflexió i, en definitiva, de creixement interprofessional.

Entre les persones que hi varen assistir, una de molt especial, molt crítica i amb una visió sobre els serveis socials que tot el món hauria de llegir o escoltar: el senyor Fernando Fantova, a qui dono les gràcies per ajudar-nos a pensar sense por i sense barreres. Ens deia que els serveis socials no poden seguir sent el camió escombra que tot ho recull. Hem de pensar una mica més enllà.

Dos dies després, un regidor de l’oposició, en referència al preu de l’autobús, deia que el preu de l’autobús no és un problema i que si hi ha algun problema, «per això estan els serveis socials».

Jo em pregunto: per a què? Per a tot el que surt malament? Crec que és més fàcil intentar d’inici que les coses no surtin malament.

Totes les portes d’allò que no funciona porten als serveis socials, sense que ningú es pari a pensar en el camí de tornada. Sense que ningú es pari a pensar en que res surti malament.

La diversitat i el volum de situacions extremes acaben amb qualsevol pla de treball i, de vegades, parar el cop és tot el que s’intenta fer.

És hora que veiem que parant cops no s’avança

No és res nou que el sistema està flaquejant en recursos i que cada vegada hi ha menys formes de respondre a la desigualtat. No hi ha habitatge, el treball és precari i la paciència s’acaba. El treball conjunt i la generositat dels diferents serveis de l’administració seran imprescindibles. Per això és important que d’una vegada tots els camins que porten a serveis socials tinguin també un camí de tornada i que aquestes portes que diem puguin ser també de sortida.

Necessitem que tot el que fem sigui accessible i inclusiu d’inici per tal de no deixar sempre gent enrere, confiant en què d’altres l’arreglaran.

Fins ara semblava que hi havia un lloc per a tota aquella gent que no ha superat les barreres del sistema, en el que professionals atenien situacions impossibles i les salvaven. Una altra dimensió. Això podia tenir sentit quan el percentatge era residual, fa bastants anys, però al 2018 vàrem atendre 41.749 persones. Quasi una de cada cinc persones de la ciutat.

S’ha intentat contenir els efectes de la crisi però, no ens enganyem, ha quedat una societat en la que el 20 per cent dels treballadors són pobres i, tot i que sempre pateixen més els que menys tenen, el col·lapse no seleccionarà sectors o classes socials; ens afectarà com a societat al complet, perquè sense justícia social, no hi ha pau.

Per tot això, faig una crida per a que des de l’administració local i des de fora d’ella, d’ara endavant pensem més que mai en fer les coses de forma que ningú quedi fora. No és una crítica, és una súplica.

És vital que tot el món, i dic tot el món, pensi en aquelles persones que necessiten una empenta, perquè l’altre dimensió ja té overbooking, i es va crear per treballar dedicant atenció especial a uns perfils especials.

Cultura, mobilitat, urbanisme, sostenibilitat, recaptació, contractació, habitatge, salut, ocupació, turisme, esports, economia social i tots els serveis que em deixo han de fer créixer ara més que mai la seva visió social, fent tots els seus moviments amb una fórmula que no deixi gent enrere. Per sort, em consta que aquest govern s’hi esmerça i n’estic orgullós.

És importants que rescatem als que un dia el sistema els va enviar al pou, i que ho fem de la mà, perquè d’aquesta manera el pes quedarà repartit i el col·lapse no podrà amb nosaltres. Lluitem per una ciutat del tot justa.

Noel Duque, Tinent d’alcalde de Drets Socials de l’Ajuntament de Terrassa

Related Articles

Deixa un comentari