[Miquel Mallafré] L’11-N, i ara què?

No Comment

Un dels grans problemes del sistema democràtic espanyol és haver acceptat els feixistes en el joc polític. Vox és un partit nazi emmascarat pels mitjans de comunicació. Han arribat per rebentar la democràcia, a això es dediquen i aquesta és la seva finalitat. Ningú, amb dos dits de seny convida a menjar a casa seva a algú que li farà miques la vaixella.

Aquesta gent no ha caigut de Mart, a Espanya milions de persones continuen votant el feixisme en totes les seves variants, és per això que poden fer el que fan, no és tan difícil d’entendre. És molt simple, els voten, perquè a Espanya el postfranquisme es manté ben viu, aquí rau el gran problema.

Queda del tot clar que la “transició” va ser un pacte entre demòcrates tous que de manera repugnant i infame van acceptar el que aquests cretins de Vox, parents directes dels actuals, van posar a sobre de la taula i, ara i tornen. No ens enganyem més, aquesta gent fa por.

Què deu haver passat pel cap de molts votants per sentir-se representats per aquesta col·lecció de tarats? No en dubteu gens, no tan sols estan en contra de desenterrar els nostres familiars assassinats i escampats per totes les cunetes del país, si poguessin afusellarien a uns quants milers més i les omplirien una mica més.

Vox no ha crescut per culpa de l’independentisme, si creix és perquè Espanya en bona part és un país feixista. És com dir que el nazisme va créixer per culpa dels jueus. La ultradreta ha ressorgit amb força (no tan sols aquí), quan parlo d’ella se’m fa molt difícil només encabir-la només en aquest partit.

Els feixistes estan en contra de qualsevol cosa que signifiqui progrés o evolució. Estan en contra dels drets de les dones, dels drets LGTBI, en contra de qualsevol mena d’autodeterminació, en contra de fer pagar a les rendes més altes, en contra de què els bancs tornin tots els diners públics que se’ls ha donat, en contra de qualsevol autonomia territorial, no respecten la diversitat cultural, estan a favor d’expulsar a més de seixanta mil persones del país, no volen a cap mena de refugiat de guerra, estan en contra de condemnar el nazisme i el franquisme (com voleu que es condemnin a ells mateixos?) i estan a favor de sotmetre per la força a Catalunya. Això és aquest partit que tindrà una representació d’escàndol al Congrés de Diputats.

Al pol oposat està l’esquerra, aquella que no té res a veure amb el PSOE, la que vol (pretén) fer tot el contrari al que acabo de dir. Els que vàrem conèixer el franquisme sabem que difamar i estendre l’odi als dissidents amb la premsa, els mitjans, aterrir, colpejar o detenir dirigents, d’això se’n diu estat d’excepció i franquisme, no pas “Estat democràtic exemplar”.

Els partits que es consideren demòcrates (PSOE, Podemos, ERC, BNG, PNB, CUP, Bildu, etc.), s’haurien de negar a debatre amb partits nazis o feixistes que l’únic que defensen és el supremacisme, l’odi i el totalitarisme. Queda clar que la ultradreta d’aquest país no tan sols està representada i s’asseu al Congrés dels Diputats, a més porta placa i uniforme, com també toga.

Els que diuen que tots els polítics són iguals, només cal dir-los que els analfabets creuen que tots els llibres són iguals. No, no tota la violència és igual. Violència és cremar un contenidor? Sí. Però també ho és i en un grau superlatiu la que es va exercir l’1-O de 2017, com també és terrorisme i atemptar contra els Drets Humans deixar morir gent ofegada al mar.

Tinc molt clar que violència és salvar, rescatar a la banca, mantenir una monarquia anacrònica o buidar-li un ull a una persona amb una pilota de goma. Cremar un contenidor? Una collonada, comparat amb el que acabo d’esmentar.

No puc deixar d’indignar-me una mica més quan algun polític dels grans partits em recorden que “la sobirania resideix en el poble espanyol”. La sobirania ja fa molts anys que resideix en la Troika, tot gràcies als llepaculs del PP i el PSOE que se la van vendre aquell fatídic any 2011 quan tot el país estava de vacances (ho van fer durant aquell estiu).

Ara el més important és qui té el tros de drap “rojigualdo” més gran i, sobretot, la unió social indissoluble imposada com a sobirania per donar-la sencera a la banca. Si una persona s’ha de menjar tretze anys de presó per posar unes urnes, quants anys han de passar-se a la presó a tota la col·lecció inacabable de feixistes corruptes que s’han venut la nostra llibertat i sobirania sense haver fet una consulta popular?

P. S.

No he posat referèndum al final perquè la paraula provoca urticària.

miquel mallafré, 6 de novembre de 2019

Related Articles

Deixa un comentari