‘Tratado de la involución’, primera novel·la d’Esther Valero, “contra el poder a través de la creació”

No Comment

Tratado de la involución

Editorial: Editorial libros.com

Idioma: castellà

ISBN: 9788417993306

Resistència en una societat futura imminent, on la voràgine capitalista ha donat pas a un nou món controlat per una única família. S’entrellacen molts temes d’actualitat, com ara la Biotecnologia, el poder invisible contra el que costa aixecar-se, la desaparició de les abelles, la sobirania alimentària, etc.

 

Esther Valero, col·laboradora de Malarrassa, presenta la seva primera novel·la a Terrassa

Tratado de la involución, “contra el poder a través de la creació”

Pep Valenzuela

Amb un entusiasme i alegria vitals temperats per l’experiència i un sa escepticisme que més que esmorteir-los els enforteixen, parla l’Esther Valero de la seva dedicació a l’escriptura i la publicació de la seva primera novel·la, de ciència ficció, Tratado de la involución, amb l’editorial libros.com, el passat mes de setembre. El fet la té trasbalsada, «estic molt emocionada», declara en entrevista amb Malarrassa.

Culmina l’Esther d’aquesta manera una primera fita del seu recorregut pel món de les lletres. Interpretació imaginativa, crítica i creativa, l’Esther no para d’escriure, malgrat el seu treball en una empresa i com a mare, «és una necessitat vital, escric moltes notes, sobretot en paper, amb llapis, per tot arreu, a qualsevol hora», declara, «necessito un racó per escriure, i un lloc on he escrit moltes notes ha estat en el cotxe, aparcada a la porta de casa, abans de descarregar la compra».

A banda les notes i relats curts inèdits, va col·laborar amb contes llegits al programa Darrera la porta de Matadepera Ràdio, de la Maria Glòria Farrés. Amb tot, la decisió i l’impuls per ficar-se amb un text com aquest sorgí de l’experiència en un curs d’escriptura creativa. «No cal fer cursos per ser escriptora», assegura, «però m’ha ajudat en el sentit pràctic, per enfrontar el paper en blanc i començar», confessa en emfasitzar que «tot plegat, ha estat un part», literària i quasi literalment.

Criada a Montcada i Reixach, ciutat que reivindica amb orgull, no se li ha fet massa difícil imaginar alguns escenaris de la ciutat distòpica del relat. El llibre està a la venda des del dia 7 octubre i es presentarà a la llibreria Synusia aquest mes de novembre.

Esther Valero. Foto: Luc Rota

Qui és Esther Valero?

Una curranta més d’aquesta societat gris i alienant. Vaig estudiar Sociologia, però em guanyo la vida des de fa molts anys treballant al departament financer d’una multinacional. Suposo que és la meva consciència de classe la que sempre m’ha fet rebel·lar-me contra les estructures de poder a través d’activitats creatives, com l’escriptura o la cuina. És una manera de sentir-me en coherència amb les meves idees.

Hem sabut que has publicat una novel·la de ciència ficció amb libros.com, una editorial de Madrid.

Es tracta d’una novel·la ambientada en una societat futura imminent, on la voràgine capitalista ha donat pas a un nou món controlat per una única família. S’entrellacen molts temes d’actualitat, com ara la Biotecnologia, el poder invisible contra el que costa aixecar-se, la desaparició de les abelles, la sobirania alimentària, etc.

L’obra ha pogut veure la llum gràcies a una campanya de micromecenatge que vam engegar amb l’editorial fa un any.

No sabíem res de tu fins fa poc. La teva col·laboració amb Malarrassa, amb la recepta vegetariana i feminista és l’única referència.

Des de fa dos anys, escric al meu bloc. Allà barrejo reflexions pròpies sobre feminisme i cuina vegetariana. Semblen temes molt diferents, però ambdós comparteixen una mateixa base ideològica: l’alternativa contra la supremacia d’una espècie o gènere sobre la resta. En definitiva, el tema de la novel·la està en consonància amb aquesta idea.

A més del Malarrassa, he fet col·laboracions puntuals per a altres mitjans. Fa dos anys, escrivia per a Matadepera Ràdio. Creava relats radiofònics inèdits que es difonien cada setmana de la veu de la terrassenca Maria Glòria Farrés.

D’on et ve aquesta afició, inspiració, interès i forces?

De la necessitat de no sentir-me manipulada; de no deixar-me anar amb la temptació del no-res de la societat “netflixista”. Nosaltres, les que estem a l’engranatge, no només les artistes consagrades, també tenim coses a dir. Em tranquil·litza saber que existeix un espai per a tothom per a la creativitat i que comptem amb noves eines com el micromecenatge per tal de fer-ne difusió.

Tens models o referències a l’hora d’escriure? Quins?

Por ser estrany dir que escric més que llegeixo, però sempre m’han inspirat els personatges de la Rosa Montero. Les protagonistes com la Bruna Husky, de Lágrimas en la lluvia o Los tiempos del odio, són heroïnes que acaben sortint-se amb la seva sense seguir precisament el patró de salvador masculí, i sense renunciar a la seva feminitat. Zoë, la protagonista de la meva novel.la, correspon a aquesta tipologia.

Tens algun o alguns objectius amb el llibre o escriure és, més aviat, una necessitat?

De moment em conformo amb poder fer la presentació d’aquest i esperar la crítica de les lectores. Serà el dissabte 16 de novembre a les 12h a la llibreria Synusia, a l’Ateneu Candela.

Com et veus, escriptora amb llibre publicat, enmig d’aquest món tan poblat de la literatura?

Les poques coses que faig amb llibertat les faig perquè m’agraden. Quan em poso objectius perden interès perquè ja em sento condicionada. De moment, em deixa satisfeta rebre els comentaris de la gent, sobre tot a Terrassa, que se l’està llegint.

Prepares algun altre relat?

No he començat cap altre projecte. Espero que arribi alguna altra història que em truqui a la porta. Mentrestant, vaig esbossant relats breus que es queden amagats en mil quaderns perduts per casa.

Com veus el futur com a novel·lista?

El futur no ha sigut mai tan incert, també per als novel·listes. Com ha passat al llarg de la història, l’art i la literatura han sigut dominis d’uns pocs. La literatura, en particular, la que arriba de mans anònimes, es castiga amb la indiferència. D’altra banda, està la tirania del temps per la qual els continguts d’absorció lenta, com els llibres, són rebutjats en pro de Netflix i Youtube.

Related Articles

Deixa un comentari