[Salvador Pérez] La complexitat i les contradiccions en el problema de la gestió dels residus

Fa uns dies la Sra. Lluïsa Melgares tinent d’alcalde de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat i regidora responsable d’Eco-Equip i el Sr. Carles Caballero regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, van fer una presentació als mitjans de comunicació sobre el Pla Local de Prevenció i Gestió de Residus de Terrassa 2020-2030.

Aquest és un Pla que ja es va redactar durant la legislatura 2012 a 2016, i ja podia estar més que aprovat, però motius electorals no ho van permetre. La legislatura 2016 a 2019, només calia fer una actualització de dades, però la incompetència de l’equip de govern no va aconseguir la seva aprovació. Tot aquest tema de residus va ser un total fracàs.

Ara sembla que per a fi s’aprovarà d’una vegada. Aquest Pla és important perquè marca per primera vegada unes línies d’actuació i uns objectius a aconseguir, sobretot, en temes de prevenció de residus i de reciclatge. Definint les accions, els indicadors de sostenibilitat i els pressupostos per a tirar endavant les actuacions. Per tant, fa la previsió dels costos de les accions, i les inversions necessàries per a arribar als objectius.

El més important, és que un cop aprovat es tingui la valentia i voluntat d’aplicar-lo, amb les adequacions i adaptacions que siguin necessàries, ja que el problema dels residus és un dels vectors mediambientals importants que cal afrontar d’una vegada, on caldria el màxim consens i acord polític i social, cosa que fins ara no s’ha produït, per la covardia, indiferència i irresponsabilitat política.

Ara, després cal també coherència sobre altres mesures i accions pendents que han d’acompanyar a aquest Pla. Com el Contracte-Programa Ajuntament-Eco-Equip que s’ha presentat que per a dir-ho suau, és de riota i una veritable contradicció amb el que ha de ser, i que entra en veritables contradiccions amb el Pla, molt lluny del que hauria de ser aquest Contracte-Programa, que parla de la situació actual de l’Empresa Municipal i els recursos disponibles, però res sobre el que li cal per a fer noves actuacions que el Pla diu. I res sobre el veritable problema de fons, que és la gestió i el compromís com a empresa pública vers la ciutadania. Com resta pendent la famosa Auditoria de gestió, que no se sap quan en sabrem res.

I en els temes de participació, manca saber com està tot el tema de l’Observatori de la Neteja i la Gestió dels Residus de Terrassa, que ja es van presentar propostes, així com la participació de la ciutadania en el Consell d’Administració d’Eco-Equip.

I després hi ha algunes afirmacions absurdes que no tenen cap sentit ni tècnic, ni de les experiències existents. Terrassa no és un municipi excepcional quant a la seva població ni estructura urbanística que limiti un model de gestió dels residus. És més, municipis de característiques similars tant a nivell de país, com de nivell internacional, apliquen models que perfectament es podrien aplicar, i no valen excuses. Cal dir la veritat que ho motiva, i no dir bajanades que cauen pel seu propi pes, cosa que alguns responsables polítics han dit a l’hora de justificar decisions.

“El porta a porta s’ha demostrat vàlid en municipis on predominen les urbanitzacions i la baixa densitat de població”. “En llocs amb aglomeracions, és impossible d’aplicar”. Aquestes afirmacions són una excusa i un mer tòpic. En aquests moments al marge de municipis petits i mitjans, també s’està fent en municipis de magnitud més gran i similars al nostre. I els resultats són del 76 i 87 % de la recollida selectiva.

Fer dues proves pilot només a Vista Alegre i Can Gonteres, és absurd, ja que caldria afegir com a mínim dos barris d’alta densitat en zones més aïllades (Xúquer o Can Parellada, per exemple). El problema és que amb la gestió i disponibilitat de recursos d’Eco-Equip, això no és possible, i aquest és el veritable motiu que no es vol dir i explicar. Amb la situació actual de l’empresa, no és possible aplicar els models més eficients en recollida selectiva.

Un exemple de la impossibilitat d’aplicar models més eficients, és la prova pilot de mobles i estris vells al barri del Segle XX, amb una recollida en un dia determinat, i que es fa des del mes de novembre de 2018, que no se sap com acabarà aquesta prova, i el que és pitjor, no se sap si es podrà aplicar a tota la ciutat, ja que era l’objectiu. El motiu és el mateix, Eco-Equip i el mateix Ajuntament, no tenen capacitat per tirar-ho endavant amb els mitjans disponibles.

I un altre aspecte a tenir en compte, també es va dir que s’havia d’avançar vers un model on cada persona pagui exactament pels residus generats. Això no es podrà fer pels mateixos motius expressats en els altres punts, ni Eco-Equip, ni el mateix Ajuntament té els mitjans disponibles per a tirar endavant aquestes mesures que en altres municipis ja s’estan aplicant.

Per tant, arrosseguem tot un seguit de dèficits estructurals als quals a més no es diu la veritat, es presenten, i si es volen aplicar de veritat, s’ha de ser valent i sobretot honestos amb la ciutadania, i anar al fons del problema.

I posaré un altre exemple, la Taxa sobre la gestió de residus, té una bonificació mediambiental per bon comportament ambiental en recollida selectiva, no s’ha aplicat mai, ni s’ha revisat i segueix a la Taxa. Hi ha una altra bonificació per la reducció de residus d’un 13% de la quota als establiments i activitats que realitzin accions de prevenció, s’està aplicant sense cap control, ni seguiment des de l’any 2008. Hi ha altre apartat de Programa de gestió ambiental, on s’havia de destinar un 2% de la recaptació a la prevenció, el foment de la recollida selectiva en campanyes i la millora del Servei, es va deixar d’aplicar des de l’any 2009. Per tant, una total incapacitat i manca de recursos, establint mers criteris polítics de compensació que no s’han volgut afrontar. És més, la Taxa només cobreix el 76% del servei, la resta va via impostos.

Cal doncs, ser clars i dir la veritat, aquest és un problema greu, que cal la responsabilitat i compromís de tothom, Ajuntament, ECO-EQUIP, activitats, entitats i ciutadania, legislació. Posar més mitjans humans i mecànics, destinar més recursos a informació, sensibilització i educació ambiental, més inspecció, control i aplicar el règim sancionador, però sobretot, anar al fons dels problemes amb la màxima transparència, participació de la ciutadania i decisió. Deixant-se d’afirmacions simplistes, mers tòpics, buscant només un titular periodístic sense més.

Salvador Pérez Riera