[Núria Marín] 25 de novembre, Dia internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones

No Comment

Aquest 2019 ha estat un any fatídic per al conjunt de la societat i per la nostra ciutat ja que hem patit dos feminicidis Dues terrassenques mortes per violència masclista.

Són dues de les 93 dones assassinades a l’estat espanyol, segons les dades de feminicidio net), 51 de les quals són considerats casos de “violència de gènere” perquè l’assassí era la parella o l’exparella. D’aquests 51, 8 han estat a Catalunya, segons la Delegación de Gobierno para la Violencia de Género, dades que no ens poden deixar indiferents i que ens exigeixen una resposta col·lectiva molt ferma per superar la violència de gènere.

Estudis rigorosos amb resultats ja publicats per Ramon Flecha, Lídia Puigvert i Oriol Ríos en RIMCIS International Multidisciplinary Journal of Science ens diuen que hi ha diferents maneres de viure la masculinitat en relació amb la seva contribució, o no, a prevenir i superar la violència de gènere.

Aquests investigadors presenten diferents tipus de Masculinitat: La Masculinitat Tradicional dominant (MTu), la Masculinitat Tradicional Oprimida (MTO) i les Noves Masculinitats Alternatives (NAM) La MTu és la que exercida la violència, la MTO la que afavoreix la violència i Les Noves Masculinitats Alternatives (NAM) són les masculinitats que estan en la línia de la prevenció i superació de la violència perquè no l’exerceixen i a més per combatre-la.

Aquests estudis han constatat que hi ha un patró en tots els casos de violència masclista i és que la persona agressora pertany al model de masculinitat dominant. Informació que desmunta certs tòpics sobre l’agressor, i el que ens informa és que l’home que exerceix la violència no depèn de l’origen social, econòmic, cultural, acadèmic, religió, o ser fill d’un maltractador. Depèn, doncs, de si l’home exerceix la seva Masculinitat dins del que s’estableix com Masculinitat Tradicional Dominant.

Identificar aquest tipus de Masculinitat Tradicional Dominant que exerceix la violència en les seves múltiples formes: física, psicològica, sexual i econòmica és molt important per a la superació de la violència de gènere. És per això que cal un esforç molt gran per part de la societat d’identificar aquest tipus de Masculinitat i rebutjar-la. Cal que las persones en posicionem i no desitgem ni escollim relacions estables o esporàdiques amb aquest tipus de masculinitats.

La socialització de la violència és una realitat però no ens determina. Podem escollir i està a les nostres mans tenir relacions lliures de violència i construir un món millor en una societat més igualitària.

El nostre Ajuntament té una llarga trajectòria en la lluita contra les diferents formes de violència vers les dones que tenen lloc a la nostra societat. Treballem per sensibilitzar i prevenir aquest tipus de violència i atendre de manera integral a les dones que la pateixen o l’han patit.

L’Ajuntament, des del Servei de Polítiques de gènere i la Comissió 8 de Març, formada per entitats, partits polítics i sindicats, com cada novembre promou una campanya de sensibilització, enguany: #NdUnaMés.

Vull destacar especialment la crida a la ciutadania el 25 de novembre per a expressar el rebuig contra les violències masclistes, a través de les concentracions ciutadanes als set districtes de la ciutat a les set de la tarda, on es llegirà un manifest contra la violència vers les dones, un minut de silenci, una encesa d’espelmes en memòria de les víctimes i una acció reivindicativa. Aquest any, com a novetat, s’il·luminarà la façana de l’Ajuntament de color lila.

Els moviments feministes a la nostra ciutat surten cada mes el dia 25 amb la força i el coratge que caracteritza les dones que hi formen part. Recordem les dones assassinades i les valentes que han trencat el silenci i, com no pot ser d’una altra manera, sempre lluitant i reivindicant. Com diem i ja és habitual, la sororitat és imparable. Juntes som més fortes per aconseguir un món millor on la igualtat sigui una realitat que no calgui reivindicar.

Núria Marín, Regidora de Polítiques de Gènere de l’Ajuntament de Terrassa

Related Articles

Deixa un comentari