Gràcies a la Revista Castells pel premi Plaça de la Temporada atorgat a la Plaça Vella de Terrassa a la 14ª Nit de Castells!
Poc s’ho podien imaginar aquell grup de noies i nois que fa 40 anys van decidir muntar una colla castellera que enguany reconeixerien una plaça terrassenca com a Plaça Castellera de la Temporada 2019 per tot el que s’hi ha viscut.
I quan parlo de dones, ho faig expressament per remarcar que aleshores, el 1979, les dones no feien castells. Hi havia alguna petita excepció però en general aquesta era una activitat masculinitzada. Va ser a partir de la irrupció de les colles terrassenques que la dona va anar incorporant-se als castells i aquesta incorporació ha comportat la millora tècnica de les estructures, permetent alleugerir-les i assolir fites inimaginables aleshores, i la dinamització i modernització de les entitats, fent-les més atractives per a tota la ciutadania i més obertes.
El reconeixement de la Plaça Vella de Terrassa és gràcies a les colles locals, Minyons, Castellers i Bergants, sense desmerèixer al paper del mateix Ajuntament. Però sense elles, sense la seva empenta, rivalitat en alguns moments i col·laboració en altres, no seríem ara on som.
En aquesta plaça s’han fet castells amb fred i amb calor. Sota un sol de justícia, sota la pluja i sota la neu. Aquests són alguns dels avantatges o inconvenients de començar la temporada ben d’hora, per Sant Jordi ja es poden veure grans castells, i de tenir la Diada de Minyons el tercer cap de setmana de novembre, l’actuació que oficiosament clou la temporada, on sovintegen els més grans castells i s’han viscut grans estrenes i moments castellers que han quedat marcats amb lletres d’or a la història castellera.
Però el gran mèrit de Terrassa i de les seves colles es haver demostrat que es poden fer els més grans castells i es poden tenir grans colles fora de l’àrea tradicional. Si s’ha pogut consolidar una plaça castellera de primer nivell al nord de Llobregat per què no s’ha de poder fer al sud de l’Ebre, al nord del Ter o mar enllà.
Res ha ajudat a expandir el món de castells i a popularitzar-los que constatar que és possible fer-los sortint de la zona de confort, creant afició allà on no n’hi havia.
A les colles novelles, a les colles que sou més reconegudes fora de casa que a la vostra població, persistiu. Les coses poden canviar. Persistiu. Els castells no només són cultura popular i festa, sinó que ajuden a la cohesió social, creen sentit de pertinença i projecten una imatge positiva dels nostres pobles i ciutats. Persistiu. Feu una gran feina.
A Terrassa, res va ser fàcil i ara som on som, i els castells, junt amb el jazz, l’hoquei i el patrimoni modernista industrial s’han convertit en símbols d’identitat de la ciutat.
Com a casteller, com a membre actiu d’aquesta gran família que és Minyons i com a terrassenc només puc expressar un cop més l’orgull i privilegi que sento de formar-ne part.
Salut i castells!
Pep Forn, Regidor ERC-MES Ajuntament de Terrassa
Deixa un comentari