[Salvador Pérez] De veritat es vol resoldre la gestió dels residus a Terrassa?

No Comment

De veritat es vol resoldre la gestió dels residus a Terrassa? Aquesta pregunta és la que ja vaig fer en un altre article; i, per desgràcia, cal continuar-la fent, ja que tinc la sensació que no se sap on es va en aquest problema mediambiental. I l’equip de govern ha de fer una veritable reflexió sobre com el vol afrontar i si de veritat està disposat a avançar en les solucions, o continuarà dient bajanades i contradiccions sense cap rumb concret, patint la mateixa deixadesa i irresponsabilitat demostrada pels anteriors governs.

De moment s’ha aprovat el Pla Local de Prevenció i Gestió de residus de Terrassa 2019-2030, això vol dir que per primera vegada hi ha una planificació d’on anar en aquest problema. El perill és que sigui un Pla més sense aplicar, som la ciutat que tenim més plans de tot per metre quadrat, la gran majoria guardats. Se suposa que quan aproves un Pla del que sigui, és que l’aplicaràs, i tens el convenciment que serà una bona eina per a afrontar els problemes, després venen les pressions dels poders fàctics, i de la ciutadania que no estan disposats a assumir cap sacrifici i renúncia amb molts aspectes. I per desgràcia, moltes vegades els mateixos governants no volen posar en risc la cadira i el sou, llavors els Plans aprovats van a la nevera, al calaix o en un document molt ben dissenyat i estètic.

Això vol dir, que si de veritat es vol aplicar aquest Pla, no hi ha cap excusa per no fer-ho, sobretot, moltes mesures com les de prevenció que són aplicables sense cost econòmic, però d’un alt cost polític, ja que cal incidir en promoure un canvi d’hàbits important que afectarà tant a la ciutadania, com als àmbits comercials i econòmics. I que sobretot, necessiten una bona estratègia informativa i comunicativa, cosa que ho fa molt difícil, ja que l’Ajuntament no disposa de cap estratègia comunicativa, ni en els temes de sostenibilitat ambiental, ni en d’altres. És pura improvisació i en funció de la demanda puntual, o mera estètica funcional sense contingut

I en quant a les mesures de recollida selectiva per a millorar-la en quantitat i sobretot, en qualitat la cosa encara és més complicada. I si atenem a algunes de les bajanades que han dit els responsables municipals, no s’aconseguirà arribar als objectius de reciclatge, ni en quantitat i menys en qualitat. Per tant, les mesures plantejades per l’any 2020 i 2021, no es podran aplicar.

És el mateix que el Contracte-Programa Ajuntament-Eco-Equip que s’ha aprovat. Ja era hora després de vuit anys de retard, i molt lluny del que havia de dir aquesta proposta on només es diu allò que podrà fer Eco-Equip en l’actualitat, quan el que caldria saber és com aquesta empresa afrontarà els nous reptes per aconseguir arribar als objectius de neteja i sobretot de recollida selectiva amb quantitat i amb qualitat. I com de veritat donarà compliment a les indicacions del Pla esmentat i dels canvis que es produiran en el problema dels residus per a reduir el seu impacte i incidir en l’afectació vers el canvi climàtic (això vol dir racionalitat dels itineraris, vehicles menys contaminants i menys sorollosos).

El primer gran problema i no es diu, per tant, afecta plenament a fer una diagnosi correcta, per a poder afrontar-lo de veritat, deixant de mirar a una altra banda. És tot el tema referit al funcionament i gestió de l’empresa municipal, que és el fet nuclear que cal afrontar sense dilacions. Si no és resolt aquest tema, no hi ha cap possibilitat d’afrontar el Pla, ni el Contracte. No hi ha cap possibilitat d’avançar en el compliment dels objectius. Qualsevol proposta avui, la situació de l’empresa ho fa impossible, no té capacitat de resposta.

Quan es diu que no es pot fer recollida porta a porta en segons quins barris d’alta densitat, això és una bajanada per no dir que només ho fa impossible, la situació de l’empresa. Ja que això està planament demostrat que es pot fer en una situació normal de gestió.

L’afirmació que la prova pilot de mobles al barri del Segle XX, no es podrà aplicar a tota la ciutat, és de riota, i un fet vergonyós, ja que no es torna a dir la veritat. El problema no és que no es pugui aplicar, és que la gestió i situació de l’empresa i en aquest cas del mateix Ajuntament, no té cap capacitat per a fer-ho. No hi ha estratègia en res com deia, ni capacitat de gestió per a afrontar-ho. Quan està més que demostrat que és millor el sistema aplicat a la prova pilot, és absurd, que no el vagis aplicant de forma gradual al conjunt de la ciutat. Ara, cal una bona estratègia comunicativa i una disponibilitat de posar tots els recursos necessaris per a aconseguir el canvi de model.

I el que encara és pitjor, ni s’ha fet la valoració efectiva entre totes les parts per avaluar la prova pilot, i la seva continuïtat. I si és veritat que no s’aplicarà, llavors perquè es va fer, perquè s’ha implicat als veïns d’un Barri, i com es pot renunciar a una proposta més eficient. Això és una veritable irresponsabilitat i manca de seriositat.

I precisament per a garantir la transparència, la col·laboració de la ciutadania, el compromís i responsabilitat compartida en un problema on tothom ha d’estar-hi implicat, cal posar en marxa les eines de participació ciutadana permanents. Posar en marxa amb la màxima celeritat l’Observatori de la neteja i la gestió dels residus de Terrassa, on l’Ajuntament ja disposa d’una proposta feta per les Associacions de Veïns, i que només cal debatre, aprovar i posar en marxa. Com ja planteja la proposta, on cal la participació ciutadana en el Consell d’Administració d’Eco-Equip i una estratègia comunicativa que treballi sobre la informació, la sensibilització i l’educació ambiental de forma permanent. Amb recursos amb l’objectiu d’afrontar campanyes permanents que ajudin als serveis i la mateixa empresa municipal en la seva tasca.

I l’última bajanada amb l’afirmació que el tema dels residus es resol apujant impostos i amb més pressupost. El que és evident, és que el problema de la gestió dels residus ja fa anys que els experts sabíem perfectament que comportaria un augment important dels costos econòmics i dels costos mediambientals, i que s’havia de dir la veritat a la ciutadania, deixant-se d’amagar la taxa com es va fer, i anar parlant de la fal·làcia de preus polítics. A més, el nostre municipi va deixar a la seva sort abandonada l’empresa municipal, reduint de forma evident les inversions tant de personal com mecàniques. I els responsables municipals van prendre decisions molt greus que van afectar la gestió i professionalitat de l’empresa i que avui són l’eix central dels problemes de gestió estructural que pateix i que no s’afronta. Per tant, per molt augment d’impostos i pressupost que es faci, el problema seguirà existint.

No es diu la veritat i es fa una afirmació fàcil per a justificar una mesura, però en cap cas, per a afrontar el problema de fons.

Si de veritat es vol resoldre el problema, només cal coherència, transparència i deixar de dir bajanades, pensar bé el que es diu, evitant mers titulars de diari, i fer les coses de forma seriosa si llavors es vol que la ciutadania entengui el problema i sobretot, i col·labori de forma responsable.

I sobretot, que el Pla es compleixi i serveixi com a eina de referència i sortim de l’absurd, la incompetència i la disbauxa política merament gestual en què s’ha convertit el problema.

Salvador Pérez Riera

Related Articles

Deixa un comentari