Potser em faig pesat, però no me’n puc estar d’acabar l’any fent un retrat desolador del que ha estat tot el 2019 per a una bona part de la nostra societat fruit del despropòsit que estem patint. No entraré a descriure el que està fent un Govern indigne amb la seva política – terror amb una societat malalta i mesquina.
La més gran desgràcia és haver de suportar uns governs així. El camí l’han obert uns votants estúpids regalant el vot a gent que acabarà per perpetrar la inoportunitat. Reconeguem-ho d’una vegada, som una societat sense cap tradició democràtica, sense referents polítics sòlids, sense un impuls per crear un Parlament (Congrés) amb formes dignes d’un país europeu, que permeti anticipar a la ciutadania les conseqüències reals de les reformes, i per sobre de tot, discutir les seves justificacions.
Tots els partits tenen la seva culpa, però el responsable principal segueix sent el penós nivell democràtic de l’inculte, ignorant i intransigent Partit Popular, llastat per la importantíssima influència de la ultradreta amagada a les seves clavegueres. S’ha d’acabar amb aquesta majoria nefasta que està arrasant tots els drets socials fins al límit de la convivència. La coneguda o famosa “pau social” està en plena agonia.
Amb el silenci de la “majoria silenciosa” el vistiplau del desmantellament d’un Estat democràtic s’ha acabat de consumar durant el 2019. Hem vist passar governs dels dos colors més votats, i la seva única feina ha estat preparar el país per això?
Des de la mort del dictador fins a l’actualitat, s’havia lluitat per obtenir resultats. Cada vegada més empobrits, ens és del tot impossible obtenir pels nostres fills el que vam aconseguir nosaltres. El cert és que estem vivint una novel·la de ciència-ficció, on tot és façana i il·lusió, on la crua realitat és que ens estan utilitzant com a suports vitals de banquers, especuladors, sotanes i nacional feixistes, tot això en un Estat cada vegada més opressorament orwellià i corrupte.
El bipartidisme ha fabricat de forma lenta al líder populista, al més pur estil italià, alemany o sud-americà. Tota la merda que estem vivint derivarà cap a una marea de descontentament generalitzat i sota la qual sortirà el “llest” de torn que sabrà treure rendiment de tota aquesta ràbia i ressentiment generat durant tots aquests anys. Aquí està Vox, el feixisme sempre arriba per això, per quedar-se.
El 2019 ha estat l’any en què gràcies al PP-Cs-Vox han augmentat les desigualtats, han empitjorat la nostra salut, ha caigut l’esperança de vida, han podat encara més el nostre poder adquisitiu, han tancat més empreses, s’ha creat treball precari, s’ha registrat un nivell d’emigració superior als duríssims anys del franquisme i ens hem consolidat com a democràcia ficant a les presons a gent per pensar diferent (presos polítics).
Els governs del PP tenien una legitimitat defectuosa, ja que amb els gravíssims escàndols de corrupció que els envoltaven, a qualsevol país democràtic (menys a Itàlia), haguessin caigut immediatament. És molt preocupant el que li passa a la nostra societat al complet i, sobretot, amb les forces que la dirigeixen.
Si tot segueix com ara, el 2020 serà l’any en què tornaran a prometre la recuperació, el daurat i “dos huevos duros”, encara més sent un any amb possibles eleccions diverses, però tranquils, tampoc passarà res de res.
La nostra societat està malalta mantenint bona part de la corrupció política, judicial i econòmica més descarada des de 1978 fins als nostres dies. Voten i voten i tornen a votar els mateixos corruptes, com diu la nadala. Per què? Doncs perquè és una societat covarda i mediocre, calla i s’amaga esperant que la cosa escampi. Per tant, no sé què em dóna més nàusea, si els còmplices o els covards acomodats.
El darrer trimestre de l’any ha estat de traca amb la fiscalia general fent d’Espartero, el Tribunal Suprem no tocant ni quarts ni hores, pactes impossibles, els abusos de l’Església, els maltractaments, el mastegot de la justícia europea a Espanya…, som una societat acovardida, castrada i perdedora que es deixa controlar per quatre matons a sou, amb la qual cosa es demostra que som un país d’eunucs que no es mereix cap mena de justícia i encara menys de llibertat. No sabem sortir de l’obscurantisme, de la foscor en un país cada cop més gris i on cada dia es fa més complicat i difícil viure. Bona entrada d’any.
miquel mallafré, 29 de desembre de 2019
Deixa un comentari