El mes de novembre vam poder gaudir d’una àmplia varietat d’activitats relacionades amb el cooperativisme i l’economia social i solidària, organitzades per l’Ajuntament i participades per desenes d’entitats i empreses locals. Entre elles, la que vam organitzar a l’Egarenca sobre el Balanç Social, eina impulsada per la Xarxa d’Economia Solidària per donar a conèixer els valors de les empreses de l’economia social i solidària.
El concepte de cooperativisme potser és més conegut, però el terme d’economia social o economia solidària són relativament recents, i tot i emprar-se conjuntament no són exactament el mateix.
L’economia social, també anomenada tercer sector, es refereix a aquelles entitats i empreses que sense ànim de lucre tenen per objectiu alguna qüestió social: la lluita contra la pobresa, la cura de persones vulnerables o malaltes, etc. Entitats com Càritas, Prodis, Fupar, Avan, o Creu Roja, serien alguns dels exemples més coneguts a la nostra ciutat.
L’economia solidària està composta per entitats, empreses o projectes que tenen com a missió la transformació social. Per exemple: la cooperativa Som Energia, que comercialitza i produeix només energia renovable; l’ecobotiga cooperativa l’Egarenca, que només ven productes amb criteris de consum responsable; o la cooperativa AlterNativa3, que elabora productes com cafè, cacau o sucre amb preus i condicions dignes per als productors dels països d’origen.
“Hem normalitzat que el món dels negocis estigui governat per l’avarícia, l’individualisme i la irresponsabilitat social i mediambiental.”
«Les persones -i no els diners- al centre de l’economia», aquest és el lema principal de l’economia social i solidària. Les seves empreses, que són viables econòmicament, busquen prioritàriament una utilitat o un canvi social, no el benefici a ultrança. A ningú se li escapa que parlar d’empreses que no volen tenir beneficis sona una mica estrany en els temps que corren. Des de ja fa dècades, hem normalitzat que el món dels negocis estigui governat per l’avarícia, l’individualisme i la irresponsabilitat social i mediambiental.
La rellevància del sector social-solidari no ve donada tant pel seu volum de negoci o per la seva ocupació, tot i el creixement que està experimentant en els darrers anys, sinó per la posada en pràctica dels seus valors: democràcia interna, igualtat econòmica, perspectiva de gènere, compromís ambiental, compromís social i qualitat laboral.
Les organitzacions podem governar-nos de forma democràtica, i ho podem fer de forma eficient. Podem tenir diferències salarials raonables (1,8 és la ràtio mitjana actual entre els que cobren més i els que menys en el sector solidari). La igualtat de gènere ha de ser una realitat objectivable tant en la igualtat salarial, com en la paritat en els òrgans de govern. El compromís ambiental passa pel consum responsable, per la minimització dels residus i dels consums energètics a partir de fonts renovables. Podem preocupar-nos per les problemàtiques que afecten la societat on vivim, i a les comunitats on treballem, i podem participar en la millora de la qualitat de vida de les persones i grups amb què ens relacionem. Entre elles, els i les treballadores, que han de rebre salaris dignes i unes bones condicions de treball als nostres treballadors.
“Sent realistes, els canvis substancials tindran a veure amb el sector públic i les empreses capitalistes, i òbviament, serà fonamental estendre els valors de l’economia solidària en aquests sectors.”
Penseu per un moment en els reptes que tenim plantejats com a societat, o fins i tot com a espècie. Reptes mediambientals com el canvi climàtic o la transició energètica, són assumibles si res no canvia l’actual forma d’extracció i destrucció de recursos naturals, producció i contaminació, consum i generació de residus? Reptes socials com reduir les creixents desigualtats, fer front a l’envelliment de la població o al despoblament de les zones rurals, acollir a les persones refugiades o l’exigència d’igualtat de gènere, els podem afrontar tenint com a principal actor econòmic l’empresa capitalista?
Moltes coses hauran de canviar en un futur pròxim. Sent realista, els canvis substancials tindran a veure amb el sector públic i les empreses capitalistes, i òbviament, serà fonamental estendre els valors de l’economia solidària en aquests sectors. El paper del sector solidari s’adreçarà més a ser un dels referents dels canvis, en innovar i portar a la pràctica idees de millora social i mediambiental, i fins i tot, en organitzar la «resistència».
Moltes empreses comencen a entendre que la utilitat social i mediambiental cada cop serà més important davant d’uns consumidors cada cop més sensibilitzats. Però també és cert que en moltes ocasions es continua amb el màrqueting del rentatge de cara verda o d’una filantropia interessada i molt limitada. En aquest sentit és necessari la posada en marxa d’indicadors que puguin donar informació clara als consumidors per a poder prendre decisions de forma responsable. Aquesta és la idea del Balanç Social, que aquest any han realitzat més de dues-centes empreses a Catalunya, i una vuitantena al Vallès Occidental.
Joan Pi
Treballador de l’Egarenca
Deixa un comentari