Si hi ha una evidència en l’educació, i que a més és una constant històrica en tots els estats, és que no hi ha cap govern que no vulgui tenir el seu control. L’àmplia prescripció de les lleis i normatives educatives arreu del món ho fa palès. Tal com ja va advertir Erich Fromm, el caràcter de la societat està configurat pel caràcter del sistema social. Així, en el capitalisme, els valors de l’individualisme, la competència i l’eficiència que orienten les conductes econòmiques s’han establert com la guia de les relacions socials. I l’escola ha esdevingut la principal institució social que integra a totes les persones en la ideologia de la cultura.
No té res d’estrany, per tant, que en Christian Felber, al seu llibre L’Economia del Bé Comú, on postula una alternativa econòmica tant al capitalisme com al comunisme que aspira a maximitzar el benestar de totes les persones, plantegi com revertir el guió imposat a les escoles. I conscient de la força emancipadora que pot manifestar davant el poder, pensi l’educació com a un dels eixos del model econòmic que ens convida a aplicar. De fet, tots els pensadors socials que han volgut reformar la societat han plantejat també una reforma educativa perquè per efectuar una transformació social cal primer desaprendre els marcs mentals dominants per després poder aprendre de nous. I des de l’escola es pot fer una significativa contribució al canvi de mentalitat en la direcció de l’Economia del Bé Comú (EBC).
L’escola no hauria de reproduir el model de competitivitat i productivitat de l’empresa capitalista, que comporta tot un seguit de patologies socials.
Per a en Felber un dels punts bàsics de l’EBC és “construir un sistema educatiu orientat al desenvolupament humà i el bé comú” Aquesta afirmació pot semblar una veritat de Perogrullo. Però cal advertir que vivim en un sistema social en el qual l’idealisme institucional no es correspon amb les pràctiques institucionals. La Constitució Espanyola, a títol d’exemple, estableix uns drets de les persones que les administracions i els poders de l’estat vulneren de manera sistemàtica. Si les escoles haguessin assolit aquests dos objectius, viuríem en un dels millors móns possibles, perquè els infants i el jovent haurien interioritzat tots aquells valors que ens humanitzen i que ens acosten a la felicitat, entre els quals el fonamental és el de la dignitat, sobre el qual es basteix la realització del potencial de cada persona. Però malauradament la nostra experiència ens diu el contrari, ja que vivim en estats on les desigualtats, la devaluació de la llibertat i la violència estructural cada vegada són més grans.
Aquesta orientació del sistema educatiu que en Felber proposa requereix, tal com ens diu ell mateix, d’una nova organització escolar, així com d’un nou currículum. Afortunadament, la transformació educativa que s’està operant els darrers anys en un gran nombre d’escoles, i molt en particular a Catalunya, facilita aquest canvi de rumb. Pel que fa al primer punt, cal substituir els objectius econòmics i tècnics per uns altres ètics i estètics. L’escola no hauria de reproduir el model de competitivitat i productivitat de l’empresa capitalista, que comporta tot un seguit de patologies socials, com fer dels mitjans els fins, caure en el narcisisme sota l’individualisme metodològic i viure de manera no sostenible en no identificar-se com a part de la natura. Aquestes patologies ens impedeixen relacionar-nos amb empatia, generar un sentiment de pertinença a una comunitat i a un territori, i cooperar els uns amb els altres.
I pel que fa al segon punt, cal desenvolupar el vigent currículum amb una mirada holística que permeti un diàleg entre tots els sabers, els disciplinars i els subjectius, i que respongui als problemes que ens afecten avui dia, els quals són o bé d’una complexitat més gran o bé són emergents, com el col·lapse de la nostra civilització basada en un creixement il·limitat o l’actual emergència climàtica. La proposta d’en Felber es centra en aquests set àmbits, entesos tots ells com a transversals en relació a les diferents disciplines: 1) Educació emocional, consistent en prendre consciència dels sentiments i necessitats de cadascun; 2) Educació ètica, consistent en la deliberació de les diferents opcions que ens permeten els valors; 3) Educació comunicacional, consistent en aprendre a dialogar amb tolerància i prendre consciència de les diferències de gènere en la comunicació; 4) Educació per a la democràcia, consistent en fomentar la participació, el compromís i la responsabilitat en relació als altres; 5) Educació per descobrir la natura, consistent en gaudir del món que ens envolta i experimentar que formem part d’aquest món; 6) Coneixement del cos, consistent en desenvolupar una atenció plena als sentits i sensacions corporals per tal de potenciar la nostra autenticitat i creativitat, i 7) Treballs manuals, consistent en crear coses amb les mans per després donar-les i promoure tot un seguit de pràctiques experiencials en l’entorn natural i social.
Queda clar a la llum d’aquesta proposta que, segons en Felber, per a la transformació social és més important l’educació en valors que no pas l’educació en coneixements, i no perquè menystingui aquests sinó perquè entèn que els valors són els que mobilitzen els coneixements i ens disposen a la seva realització pràctica cercant el bé comú. Dit amb altres paraules inspirades en un altre dels seus llibres complementari al citat més amunt, La veu interior: per molt que vulguem omplir el nostre cervell amb continguts, si abans no obrim el cor i sentim amb tot el cos, no experimentarem mai que som part d’un mateix tot i que el sentit de la vida es dóna en les obligacions que acceptem lliurement vers a nosaltres mateixos i vers els altres. Aquest és el missatge que des de l’EBC voldríem que resoni a les escoles.
Fèlix Pardo
Docent de Secundària i membre de l’EBC Terrassa
Deixa un comentari