Imatge de 1917
Xavi J. Prunera
Deixant de banda els dos Globus d’Or que ja ha guanyat i la carretada d’Oscars que pot obtenir aquest proper 10 de febrer, 1917 és, sens dubte, una de les millors pel·lícules de l’any passat. Ho avala el gran treball del director de fotografia Roger Deakins, l’immens repte que suposa planificar el guió de la pel·lícula en funció d’un fals però molt convincent pla seqüència i també, per suposat, la constatació que en Sam Mendes aconsegueix traslladar i submergir a l’espectador amb èxit en el que seria la primera línia de foc d’un conflicte bèl·lic tan cru i sagnant com va ser la 1ª Guerra Mundial.
Dit això… Es mereix 1917 els encesos elogis que ha generat tant en públic com en crítica? És realment tan extraordinària com diuen? Podem considerar-la una obra mestra? Parlem-ne.
A parer meu, 1917 no és tan rodona com molts proclamen. I no ho és perquè fluixeja en un aspecte que jo considero essencial en el cinema: el guió. Personalment, per exemple, m’agradaria saber més coses dels protagonistes. Sobretot, del principal, el que interpreta George MacKay. Trobo que els personatges i el mateix context històric estan poc desenvolupats. Poc desenvolupats i subordinats, sens dubte, a una acció molt concreta i puntual: la que descriu la pròpia missió encomanada. O en altres paraules, el que els hi passa als soldats Blake i Schofield mentre van del punt Al punt B.
Insisteixo, 1917 és tècnica i visualment una passada. I no solament pel que fa a l’espectacular pla seqüència que ja he esmentat. Em refereixo també a la fotografia, a la música, al so, al vestuari, a l’ambientació, a la posada en escena… Tot això ratlla l’excel·lència, el virtuosisme, la virgueria… Però la sensació que estàs veient (o inclús jugant) a un videojoc molt currat, també hi és. Ja veurem quan el treuen a la venda. 7/10.
Deixa un comentari