[Joan Tamayo] Pobresa!

No Comment

Pobresa: Quina paraula més pervertida, com la majoria del llenguatge que es fa servir, avui dia!

Els textos econòmics la solen definir així:

Situació econòmica d’una unitat de consum amb ingressos insuficients, durant un període llarg, per a satisfer les seves necessitats humanes bàsiques (pobresa absoluta), o per a assolir el nivell de consum mitjà (pobresa relativa al país o al grup social)”.

Abans de parlar de “pobresa” m’agradaria clarificar el significat i l’etimologia.

En primer lloc l’arrel llatina “pauper”, “pauperos”, que significa: el que produeix poc. O també de “parere”, que vol dir engendrar. Per tant el “pobre” seria la persona infèrtil, el que engendra poc.

Quant parlem de “pobresa” també es parla d’escassetat, penúria, manca, carència, limitació, privació d’alguna cosa, haver de prescindir de tot el necessari, manca de bens materials suficients per a portar una vida digna.

Em sembla important aquesta introducció, per a donar-li la dimensió necessària a aquest terme que defineix, malauradament, la part més fosca de la nostra realitat més invisibilitzada.

I també aclarir que quan parlem de “Pobresa” no estem parlant d’aquella tòpica imatge d’una persona mal vestida pidolant pel carrer. La “Pobresa” és un concepte transversal que afecta molts àmbits de la vida d’una persona (des dels més íntims als més externs). I té a veure amb la dignitat humana.

És per això, per exemple, que cap país pot ser lliure si la seva gent no pot viure lliure de pobresa, d’exclusió i de desigualtats.

I a Catalunya, per molt que avancem en el procés polític per poder exercir el dret a l’autodeterminació, clarament no serem lliures si no aborden els reptes que suposen, la situació d’empobriment, exclusió i desigualtat de molta gent.

Segons les dades del darrer informe FOESSA, elaborat per Càrites, podem afirmar que existeixen tres Catalunyes. En un eix entre els extrems d’exclusió-inclusió, definit per 35 indicadors, sobre ocupació, consum, participació política, educació, habitatge, salut i aïllament social, tenim un 45,5% de la població en situació de plena integració social, un 35,5% està instal·lada en la precarietat… i fins a un 19,4% es troba en situació d’exclusió social. És a dir, una de cada cinc persones, una mica més d’un milió i mig de persones, en exclusió social. I el més greu, d’aquestes, 944 mil persones es troben en situació de pobresa severa.

I el que ha acabat de posar el dit a la nafra, ha estat la recent visita oficial a Espanya, del Relator Especial de la NN.UU sobre Extrema Pobresa i DDHH, Philip Alston, que ha quedat molt afectat pel que ha vist arreu l’Estat (concretament a Madrid, Galícia, el País Basc, Extremadura, Andalusia i Catalunya). Fins al Juny de 2020 no hi haurà l’informe definitiu, però de moment, ens ha deixat aquest esfereïdor avançament de dades amb les seves pròpies i afectades paraules:

…….Espanya està fallant per complet a les persones que viuen en la pobresa, la situació de la qual ara es troba entre les pitjors de la Unió Europea.

…….Malgrat que Espanya està prosperant econòmicament, encara hi ha massa persones que continuen passant dificultats, va dir Alston.

La recuperació després de la recessió ha deixat moltes persones enrere, amb polítiques econòmiques que beneficien les empreses i els rics, mentre que els col·lectius menys privilegiats han de lluitar amb serveis públics fragmentats que van patir serioses retallades després de 2008 i mai es van restaurar.

…..L’únic aspecte positiu en la situació és que el nou Govern de coalició està fermament compromès amb aconseguir la justícia social, però els desafiaments són grans, va agregar.

….En 2018, el 26,1% de la població a Espanya, i el 29,5 % dels nens, es trobaven en risc de pobresa o exclusió social. Més del 55% va experimentar algun grau de dificultat per a arribar a final de mes i el 5,4% va patir privació material severa. La taxa de desocupació del 13,78% és més del doble que la mitjana de la UE, i ha sobrepassat el 30% per als menors de 25 anys.

..Espanya hauria de mirar-se de prop al mirall, va afirmar Alston.

.El que veurà no és el que desitjaria la majoria d’espanyols, ni el que molts responsables tenien planejat: una pobresa generalitzada i un alt nivell de desocupació, una crisi d’habitatge de proporcions inquietants, un sistema de protecció social completament inadequat que arrossega deliberadament a un gran nombre de persones a la pobresa, un sistema educatiu segregat i cada vegada més anacrònic, un sistema fiscal que brinda molts més beneficis als rics que als pobres i una mentalitat burocràtica profundament arrelada a moltes administracions que el que aconsegueix és que es valorin molt més els procediments formalistes que no el benestar de les persones.

……Els polítics han fallat, en gran manera a les persones, que viuen en la pobresa, i els drets socials rares vegades es prenen de debò.

……L’habitatge de baix cost és gairebé inexistent i el sistema per a brindar assistència social està fent fallida, és impossible donar una resposta justa i a més aconsegueix que les famílies acabalades es beneficiïn més de les transferències d’efectiu que les famílies pobres. Mentrestant, les empreses estan pagant la meitat dels impostos que abans de la crisi, malgrat registrar forts beneficis.

……He visitat llocs que sospito que molts espanyols no reconeixerien com a part del seu país, va dir Alston

.. Un barri pobre amb condicions molt pitjors que un campament de refugiats, sense aigua corrent, electricitat ni sanejament, on els treballadors immigrants porten anys vivint sense cap millora en la seva situació. Veïnats de pobresa concentrada on les famílies crien nens amb una greu escassetat de serveis estatals, clíniques de salut, centres d’ocupació, seguretat, carreteres asfaltades o fins i tot subministrament elèctric legal.

.La paraula que he escoltat amb major freqüència en les últimes dues setmanes és «abandonats», va dir l’expert.

..He conegut a persones que van perdre tots els seus estalvis durant la crisi, que han de triar entre portar menjar sobre la taula o escalfar una casa, i que afronten la possibilitat de ser desallotjades, incapaces de trobar un habitatge assequible. Gairebé tots els que vaig conèixer buscaven àvidament un treball decent.

Certs grups estan particularment oblidats per les Administracions, pateixen l’impacte de la discriminació estructural i experimenten taxes de pobresa desproporcionadament altes.

.Espanya té una de les comunitats de gitanos més grans de la UE, gairebé la meitat dels quals viuen en l’extrema pobresa.

.Les dones, els habitants de zones rurals, els immigrants, les treballadores domèstiques i les persones amb discapacitat estan extremadament desateses per les polítiques actuals i es veuen injustament afectades per la pobresa.

.Espanya necessita un lideratge innovador a escala nacional, recolzat amb recursos per a encoratjar les comunitats autònomes a donar suport a reformes de gran abast. Garantint sempre els drets socials i la justícia fiscal, i la priorització dels més vulnerables.

…….Valoro el missatge que ha donat el nou govern de l’Estat, però és necessari que les seves accions estiguin a l’altura d’aquesta retòrica, …….va assenyalar Alston.

.La pobresa és en última instància una decisió política, i els governs poden, si ho desitgen, optar per superar-la.

Doncs ja saben, Sr. Pedro Sánchez, Sr. Pablo Iglesias, Sr. Joaquim Torra, Sr. Pere Aragonès, Sr. Jordi Ballart i Sr. Isaac Albert, vostès i els seus equips tenen a les seves mans el poder recuperar la dignitat de molta gent, si no volen passar a la història dins del capítol de la “pobresapolítica, ètica i moral.

Sigueu valents i afronteu la «Pobresa» que afecta greument a la nostra societat.

Joan Tamayo Sala, Advocat, activista DDHH, Membre Institut Drets Humans de Catalunya, i Espai Drets Terrassa

Related Articles

Deixa un comentari