La Campanya contra el Quart Cinturó denuncia la maniobra del Departament. Més transport públic i menys vendre fum

No Comment
Pont del Quart Cinturó a l’alçada de Viladecavalls.

La Campanya Contra el Quart Cinturó considera que el Pla Específic de Mobilitat del Vallès (PEMV ) no resol els reptes reals de mobilitat del Vallès, i que es tracta sobretot d’una estratègia de maquillatge. En un comunicat fet públic el passat 28 de febrer (que podeu llegir íntegre a continuació) denuncia que el pla “no afronta amb ambició els reptes ambientals i econòmics de la mobilitat en el territori vallesà i manté encara una proposta de Quart Cinturó maquillada”, tot anunciant una “campanya comunicativa”.

La Campanya Contra el Quart Cinturó considera que el PEMV no resol els reptes reals de mobilitat del Vallès

L’aprovació inicial del Pla Específic de Mobilitat del Vallès ha confirmat els temors que la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) ha vingut alertant des de fa temps. El Pla presentat per part del Departament de Territori i Sostenibilitat no és creïble, no hi ha capacitat de ser executat ni té capacitat d’aconseguir els objectius que es persegueixen. No presenta cap mesura clau, cap decisió valenta, que permeti aconseguir els canvis necessaris en la mobilitat al Vallès, sobretot en el context de la lluita efectiva contra l’emergència climàtica.

El Pla fia la materialització de ¾ parts de les inversions necessàries al Ministerio de Fomento, que ni ha participat en la seva redacció i ni es caracteritza pel compliment del calendari de les inversions previstes els darrers decennis, a banda que algunes de les actuacions no són de competència estatal. De fet, prop del 90% de les actuacions vinculades al transport públic ja formaven part de diversos Plans que haurien d’estar completament executats a dia d’avui. Com a exemple, els diversos intercanviadors ferroviaris previstos des de fa ja vint anys, al Pla Director d’inversions 2001-2010. Compromisos i propostes de millora ferroviària que, ni per reiterades, esdevenen ja creïbles.

Un altre dels elements fràgils del PEMV és que no disposa d’un calendari propi ni d’una priorització de les actuacions que en pugui garantir la seva materialització. La CCQC considera que el Pla no afronta amb ambició els reptes ambientals i econòmics de la mobilitat en el territori vallesà i manté encara una proposta de Quart Cinturó maquillada. En aquest context, el transport públic continua estant en desavantatge. Sembla, doncs, que estem de nou davant d’una oportunitat perduda.

La CCQC segueix apostant per prioritzar els serveis de transport públic i la gestió de les xarxes existents, completant amb inversions puntuals per a la seva millora. La saturació ferroviària actual necessita d’actuacions urgents que evitin un estancament o una regressió en el seu ús.

El Quart Cinturó en el marc del PEMV

Amb les mancances exposades, la CCQC considera que el PEMV vol servir d’excusa per seguir avançant amb el Quart Cinturó. Tal com es va recordar a la sessió de presentació del PEMV a Castellar del Vallès, la contractació dels treballs del PEMV anava acompanyada per l’encàrrec de l’”Estudi d’oportunitat i avaluació per la millora del disseny i traçat de la B-40”. De fet, l’encàrrec destinava el 38% del cost a l’encaix territorial del traçat d’aquesta via i havia d’incloure l’anàlisi de la seva rendibilitat. Tot i que el termini de redacció no havia de superar els 9 mesos i ja n’han passat 40, no s’han donat a conèixer encara aquests treballs ni tenim constància del seu acabament.

“El Pla no afronta amb ambició els reptes ambientals i econòmics de la mobilitat en el territori vallesà”

Tot i no disposar d’aquests treballs, el Pla proposa un nou tram viari sota el nom de “Ronda nord dels sistemes urbans de Terrassa i Sabadell”, una proposta viària que dóna continuïtat a la B-40, el Quart Cinturó, de titularitat estatal, sense entrar ni tan sols a considerar les incoherències respecte a la seva titularitat. La formulació del PEMV no hauria de ser una excusa per vestir i bastir el Quart Cinturó de manera capciosa. Aquesta aposta comporta, a més, el risc que la connexió entre la carretera de Castellar i la Ronda Oest de Sabadell no s’executi mai.

En aquest context, tal com recollien els mitjans de comunicació, el Ministerio ha animat les administracions a presentar al·legacions a l’Estudi Informatiu del Quart Cinturó, clar símptoma de la manca de coordinació de l’administració autonòmica i l’estatal que ha caracteritzat des de sempre la tramitació del Quart Cinturó.

Des de la Campanya ja s’ha fet una ronda de contactes amb les forces polítiques del Parlament els darrers mesos per donar a conèixer la proposta de la Campanya amb relació al PEMV. Les pròximes setmanes seguiran aquests contactes per tal de reivindicar un compromís amb les inversions ferroviàries i de vies ciclables, així com de forma urgent un major esforç en els serveis de transport públic i la gestió de la xarxa viària. En aquest sentit la CCQC presentarà al·legacions al Pla i durà a terme una campanya comunicativa per difondre les deficiències i els motius d’oposició al PEMV, així com les propostes de mobilitat que defensa.

El Vallès, 28 de febrer de 2020
Campanya Contra el Quart Cinturó

25 anys per un Vallès sense el Quart Cinturó!

Des de fa 25 anys moltes persones i entitats lluiten contra un projecte d’autovia entre Vilafranca del Penedès i Sant Celoni, que passaria per Abrera, Viladecavalls, Terrassa, Sabadell, Sentmenat, Caldes de Montbui, Santa Eulàlia de Ronçana, Canovelles, Granollers, Les Franqueses, Cardedeu, Sant Anotni de Vilamajor i Llinars del Vallès.

En aquests anys la Campanya Contra el Quart Cinturó ha presentat arguments que haurien de permetre avançar en la definició d’un nou model de mobilitat i d’un model territorial que faci possible la coexistència dels espais naturals, agrícoles i urbans del Vallès. Perquè, en definitiva, tot forma part del mateix territori i són els espais naturals els que donen qualitat a les ciutats i els pobles.

Les comarques del Baix Llobregat, el Penedès i el Vallès han patit les conseqüències d’un planejament territorial amb visió barcelonina, que ha provocat que es menystingués el fort impacte i la gran pèrdua de qualitat que suposaria la construcció del Quart Cinturó.

Aquestes comarques mantenen, encara avui, un notable patrimoni cultural i natural que és el principal llegat per a les generacions futures. Qualsevol actuació ha de tenir en compte els impactes induïts futurs que potencia. La transformació que comportaria el Quart Cinturó degradaria irreversiblement i faria totalment insostenibles unes comarques que encara conserven uns valors ecològics i paisatgístics molt importants.

El Quart Cinturó de Barcelona o Autovia Orbital és un projecte d’autopista que travessaria la part nord de les comarques del Baix Llobregat, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Penedès. El seu recorregut aniria paral·lel a l’actual autopista A-7 a través dels espais agrícoles i forestals propers als parcs naturals de Sant Llorenç del Munt-Serra de l’Obac, del Montseny i del Montnegre-Corredor.

El moviment de rebuig que ha despertat aquest projecte es va iniciar l’any 1991 a Sabadell i en aquest moment la Campanya contra el Quart Cinturó agrupa 279 entitats veïnals, ecologistes, excursionistes, estudiantils, socials, etc. entre les quals es troba l’ADENC.

Propostes

Defensem:

1. La conservació dels espais agrícoles i naturals, mantenint-ne la connectivitat tot formant una xarxa.

2. El Parc Agrícola del Vallès.

3. Sistemes urbans compactes i complexos, amb un ús racional del sòl i del transport privat.

4. Una xarxa de mobilitat que prioritzi el transport públic i la reducció dels gasos amb efecte hivernacle.

5. La millora de la xarxa secundària de carreteres.

6. El rigor en la planificació territorial.

Denunciem que:

1. El Quart Cinturó es planteja com a solució a la congestió i, en canvi, només contribuiria a empitjorar-la.

2. L’objectiu real del Quart Cinturó és fer possible la urbanització del territori, en zones encara avui resistents a l’especulació.

Related Articles

Deixa un comentari