Ens agradi o no, la crisi del coronavirus suposarà un abans i un després a la història de la humanitat. Un punt d’inflexió, vaja. Naturalment, a mi m’agradaria pensar que serà per bé, però molt em temo que –tot i millorar algunes coses– també en malbaratarà d’altres.
Avui, però, necessito parlar en positiu. Necessito posar sobre la taula les coses que aquest puto virus ens pot ajudar a valorar. Les coses que aquest puto virus ens pot ajudar a millorar. Les coses que aquest puto virus ens pot ajudar a relativitzar.
D’entrada, la solidaritat. Resulta paradoxal que en un món tan despietat i egoista com el nostre l’única manera d’evitar el desastre més absolut sigui sent solidaris. I ser solidaris, en aquestes circumstàncies, vol dir quedar-se a casa confinat per aturar la pandèmia. O si més no, per mirar de frenar l’exponencialitat de la fatídica corba d’infectats que pot col·lapsar (si no ho ha fet ja) el nostre sistema sanitari i que, per desgràcia, pot acabar obligant als nostres professionals a decidir qui viu i qui mor a les UCI’s del nostre país.
Naturalment, no tothom és solidari. Hi ha qui, senzillament, no surt de casa per por a les multes. Però vull i necessito pensar que la majoria som plenament conscients que només sumant esforços i sacrificis individuals podrem guanyar, tard o d’hora, aquesta gran batalla col·lectiva.
El confinament, però, també ens hauria d’ajudar a reflexionar. A reflexionar sobre moooltes coses. Sobre el mal que li estem fent al nostre planeta, per exemple. O sobre les nostres relacions familiars o d’amistat, sovint desateses o procrastinades. I també, per descomptat, sobre totes aquelles coses que els nostres governs fan bé o malament. Reflexionem. Siguem crítics i autocrítics. Només així podrem treure alguna cosa positiva d’aquesta crisi i aconseguir que aquesta aturada, que aquest punt d’inflexió, ens faci millorar com individus i com a societat.
Xavi J. Prunera
Deixa un comentari