El pla d’emergència del govern espanyol és «una proposta de mínims absolutament insuficient», declara l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) en un comunicat fet públic aquesta setmana. S’afirma que segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), només el 38% dels punts de subministrament domèstics es troben al mercat regulat, i que «per tant, la gran majoria de la població no guanyarà protecció gràcies a aquesta mesura».
Així doncs, continua, «és inadmissible que el govern de coalició del PSOE i Unidas Podemos, que s’ha vanagloriat del seu caràcter progressista, aprovi una mesura encara més conservadora que la de les grans empreses de l’oligopoli», i recorda que «a Catalunya la Llei 24/2015 estableix el principi de precaució pel qual les empreses abans d’efectuar cap tall han de preguntar als Serveis Socials».
L’APE demana: la «prohibició de talls d’aigua, llum i gas per a tothom mentre duri l’estat d’alarma i el confinament»; la «gratuïtat del servei d’aigua, llum i gas per a aquelles famílies en situació de vulnerabilitat i els/les professionals afectats/des per la crisi del COVID-19». Una gratuïtat que, afegeix, «ha d’anar a càrrec de les grans empreses d’energia a les quals el Govern les ha de demanar una corresponsabilitat en aquesta crisi. Si l’Estat ha pogut intervenir la sanitat privada per posar-la al servei de la ciutadania, cal que faci el mateix amb les empreses de serveis bàsics d’aigua i energia i posar-les al servei de l’interès general».
Text íntegre del comunicat de l’APE:
El Pla de Xoc aprovat pel Govern per tal de garantir aigua i energia durant l’estat d’alarma no dóna resposta a la població afectada per la crisi de la covid-19
Mentre duri l’estat d’alarma, l’APE reclama subministraments garantits i gratuïts a càrrec de les pròpies empreses subministradores per a llars vulnerables i/o afectades per la crisi del coronavirus.
Ahir el govern de Pedro Sánchez va anunciar un paquet de mesures per superar la crisi generada pel coronavirus, incloent-ne algunes específiques de pobresa energètica dirigides a garantir el subministrament d’aigua i energia a consumidors vulnerables. En la compareixença feta pel President no va quedar gens clar l’abast d’aquestes mesures concretes, però en el text del Reial Decret-Llei 8/2020, publicat avui al BOE, hem pogut constatar que es tracta d’una proposta de mínims absolutament insuficient.
En primer lloc, pel que fa a la protecció contra el tall del subministrament d’aquests serveis, el RDL, en el seu article 4, estableix que “Durante el mes siguiente a la entrada en vigor de este Real Decreto-Ley, los suministradores de energía eléctrica, gas natural y agua no podrán suspender el suministro a aquellos consumidores en los que concurra la condición de consumidor vulnerable o de consumidor en riesgo de exclusión social, definidas, respectivamente, en los artículo 3 y 4 del Real Decreto 897/2017”. Això es tradueix en el fet que aquesta protecció només abastarà a aquelles persones o famílies que tinguin el subministrament elèctric al mercat regulat i no al conjunt d’unitats familiars vulnerables o afectades directament per la crisi de la COVID-19. La definició que contempla el Reial Decret d’octubre de 2017 al qual es fa referència, contempla l’obligació de comptar amb la tarifa regulada (PVPC) perquè una persona o família pugui ser considerada vulnerable, vulnerable severa o en risc d’exclusió social, quedant així fora tots els punts de subministrament que estan al mercat lliure.
El més alarmant és que, segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), només el 38% dels punts de subministrament domèstics es troben al mercat regulat, per tant, la gran majoria de la població no guanyarà protecció gràcies a aquesta mesura. De fet, a Catalunya, Endesa va reconèixer fa pocs mesos que, dels 25.000 clients que té identificats com a vulnerables, menys del 30% disposen del bo social, sense comptar que molts d’ells es troben molt probablement al mercat lliure. La gran majoria de la població no està al mercat regulat, precisament a causa de diverses pràctiques de venda porta a porta en què comercials d’aquestes empreses han passat a la majoria de famílies a mercat lliure (on no es pot accedir al bo social ni es pot fer valer la vulnerabilitat de la família).
A més, cal destacar que grans empreses com Endesa han sortit en els darrers dies declarant que no tallaran la llum ni el gas a ningú mentre duri la situació d’estat d’alarma, incloent-hi aquí els clients de mercat regulat i de mercat lliure. Per aquest motiu, és inadmissible que el govern de coalició del PSOE i Unidas Podemos, que s’ha vanagloriat del seu caràcter progressista, aprovi una mesura encara més conservadora que la de les grans empreses de l’oligopoli. A part d’això, en el redactat del RDL no queda clar si és necessari que la família ja disposi dels descomptes del bo social per poder accedir a aquesta protecció o si ja és suficient complint amb els requisits de renda que s’estipulen al RD 897/2017. Hi ha moltes famílies que ja estan al mercat regulat però no han pogut accedir al descompte (molt probablement per la gran càrrega burocràtica que implica la sol·licitud del bo social i que hem criticat en nombroses ocasions). És urgent que el govern espanyol aclareix si aquests casos queden protegits del tall o se’ls deixa a mercè de la voluntat de les empreses.
De totes maneres volem deixar molt clar que, més enllà de les mesures contemplades en aquest RDL, a Catalunya la Llei 24/2015 estableix el principi de precaució pel qual les empreses abans d’efectuar cap tall han de preguntar als Serveis Socials municipals si aquella família és vulnerable i, per tant, no es poden produir talls fins que no es comprovi que la persona no es troba en situació de vulnerabilitat.
En segon lloc, el RDL, malgrat protegir d’alguns talls, no fa cap referència a què passa amb les factures impagades d’aquestes persones. Per tant, un cop passi l’estat d’alarma, les famílies s’enfrontaran molt possiblement a talls de subministrament si no poden fer front, no només a la factura de cada mes, sinó també al deute que se’ls hagi generat durant un escenari de confinament on les factures de ben segur seran més altes.
Una altra mesura que estableix el RDL és l’ampliació del termini de renovació del bo social fins al setembre per aquelles persones que els venç el termini durant aquests dies. Aquesta és una mesura de mínims, però que darrere amaga la dificultat que tenen les famílies de tramitar el bo social, per culpa de totes les traves burocràtiques a què hem fet referència abans. Per això, des de l’APE hem demanat en repetides ocasions al govern central que aquest bo social sigui automàtic, com ja ho és a altres països del nostre entorn, per tal d’agilitzar el tràmit a les famílies i garantir que tothom que compleixi els requisits hi pugui accedir.
Per últim, també s’estableix la congelació del preu regulat de les bombones de butà i propà, de gasos canalitzats i de la tarifa regulada del gas natural (TUR). Això significa a efectes pràctics que, un cop més, la protecció contra les pujades només afectarà les famílies que no es trobin al mercat lliure, permetent a les companyies que operen en aquest àmbit poder apujar el preu un cop els contractes ho permetin.
Per tant, i com a reflexió més important, malgrat els cants de sirena del Govern, les mesures aprovades ahir en el si del Consell de Ministres no van dirigides a la gent vulnerable, sinó només a les persones vulnerables que estan al mercat regulat d’energia elèctrica, és a dir, una minoria de la població.
Per tot això, el que reclamem des de l’Aliança contra la pobresa energètica és:
- Prohibició de talls d’aigua, llum i gas per a tothom mentre duri l’estat d’alarma i el confinament a tot l’àmbit domèstic.
- Gratuïtat del servei d’aigua, llum i gas per a aquelles famílies en situació de vulnerabilitat i els/les professionals afectats/des per la crisi del COVID-19 que han perdut la feina o no poden treballar i/o facturar.
Aquesta gratuïtat ha d’anar a càrrec de les grans empreses d’energia a les quals el Govern les ha de demanar una corresponsabilitat en aquesta crisi. Si l’Estat ha pogut intervenir la sanitat privada per posar-la al servei de la ciutadania, cal que faci el mateix amb les empreses de serveis bàsics d’aigua i energia i posar-les al servei de l’interès general, ja que incomprensiblement se’ls ha cedit la gestió d’aquests serveis bàsics essencials per la vida.
Constatem també que en l’àmbit estatal la prohibició del tall s’ha anat incrementant a poc a poc gràcies a la pressió de la ciutadania i a què cada cop més hi ha consens entre l’opinió pública que l’energia i l’aigua són un dret i no un privilegi. Primer es va ampliar la protecció a les persones amb bo social que tinguessin menors o discapacitats a la unitat familiar, i ara a totes les famílies amb bo social. No obstant això, des de l’Aliança contra la Pobresa Energètica seguirem incidint fins que la protecció estatal arribi a tothom que pugui estar en situació de vulnerabilitat.
Ara és l’hora que el Govern demostri si té prou valentia per posar les necessitats imperants de la ciutadania per davant dels interessos de les grans empreses de l’oligopoli.
Ni set, ni fred, ni foscor!
Deixa un comentari