[Miquel Mallafré] La culpa

No Comment

Vagi per endavant que fer responsable de tot aquest desastre actual al 8-M (ho fa tota la dreta), és d’una mesquinesa malvada. La responsabilitat és de qui va prendre decisions negligents i irresponsables prioritzant temes polítics abans que els de la salut de tot un país. Queda clar? “La política és el mitjà dels homes sense principis per liderar als homes sense memòria” (François Marie Arouet – Voltaire). A hores d’ara, la conclusió a la qual ha arribat el “PP y sus mariachis”, és que la culpa de la pandèmia rau en la manifestació feminista del 8-M. Això, després de dir que havia estat un fracàs, per l’escassa participació. Ves per on, allà hi va estar tota Espanya.

Els seus arguments estan fonamentats en les opinions científiques d’un reputat especialista de talla mundial com és Pablo Casado, unes afirmacions que les fa sense bellugar una cella. Ell, que durant aquest temps de confinament ja s’ha tret el màster en investigació epidemiològica i patològica, i en el mateix lot un altre en respiració assistida, tot en 30 hores. Ja se sap, en temps de crisi, els imbècils busquen culpables.

Aquell fatídic diumenge, 8-M, tots els camps de futbol, teatres, cinemes, centres comercials, discoteques, cafeteries, bars, terrasses, restaurants, metro, trens, aeroports, festivals de música, partits de totes les categories nacionals de tots els esports, grans superfícies, supermercats, mítings d’organitzacions nazis en un pavelló, nazi viatjant a Itàlia al focus de l’epidèmia i després repartir abraçades a tothom, negocis que obren els diumenges gràcies a la llei 1/2004 d’horaris comercials, aprovada quan legislava el PP.

La misèria moral de la nova cara del franquisme patriòtic amb cervell d’ameba, no pot fotre més fàstic. La dreta diu que degut a causa de la crisi es va desmantellar “alguna cosa de la sanitat pública” quan ells governaven. Tenint la pública les infraestructures necessàries, es van tancar plantes d’hospitals i es va contractar menys, pagant a la privada i infravalorant els recursos. Després ho van (i segueixen) justificar amb la crisi i en tota l’enginyeria demagògica verbal.

En aquests moments, segueix havent-hi la mateixa despesa (el mateix % del PIB), però amb menys prestacions, més demores i hospitalitzacions més curtes. Mentre a la privada, els treballadors sanitaris són més inestables i cobren menys. Espanya destina a la Sanitat el mateix percentatge del Producte Interior Brut (PIB) que fa una dècada i mitja. Té menys places d’hospitals disponibles que tots els països del seu entorn i menys personal d’infermeria. La crisi del covid-19 ha posat de relleu tots els anys de retallades en el sistema públic de salut.

Com que la dreta, no té ni puta idea de què vol dir treball comunitari, no té cap mena de teixit social i detesten tot el que tingui a veure amb la solidaritat, es dediquen des de les seves catacumbes a fomentar l’odi, un odi que és l’enemic de l’empatia i la solidaritat. Passa sempre, la dreta davant l’adversitat, busca llençar-li la culpa al contrari, perquè quedi clar que són els responsables del que està passant, és igual si és veritat o mentida, necessiten la ira de la gent. Deixen anar una informació falsa i l’instint de la massa fa la resta. No busquen que la gent racionalitzi la informació, que pensin les coses, l’important és fer-ho amb les tripes i disparar el primer contra l’enemic. És el seu patriotisme tronat, fals, oportunista i demagog, el que queda reduït a la bandera, l’himne, l’exèrcit i la jerarquia, com la resta de tots els seus arguments.

Les seves proclames contra el Govern en aquesta crisi, són d’una mesquinesa absoluta, la seva supèrbia és sorprenent, suposo que està fonamentada en totes les crisis similars que ells han gestionat fins al moment, perquè una pandèmia com aquesta esdevé tots els anys i podem comparar les gestions prèvies que ells han dut. Ens fixem en el que han fet altres països i, ‘bingo’, tots ho han gestionat a les mil meravelles, no com aquí, que no estem resant prou.

La seva lluita es redueix en retallar banderes d’Espanya per fer mascaretes patriòtiques i que l’exèrcit ens salvi. Aquests són els seus valors basats en: l’últim que apagui el llum, tanqui la porta i a veure quin rèdit es pot traure de tot aquest desastre. Potser la situació actual ens farà entendre d’una puta vegada que no es pot retallar mai en Sanitat Pública i ciència. Us heu adonat que la dreta rància aquests dies està amagada als seus caus? Només surten per donar-nos la seva dosi diària de caspa.

miquel mallafré, 28 de març de 2020

Related Articles

Deixa un comentari