CCOO alerta que la crisi sanitària, l’estat d’alarma i la paràlisi econòmica la paguen les persones treballadores en condicions més precàries
L’aturada econòmica, provocada per l’estat d’alarma, fa que el mercat de treball es desestabilitzi expulsant els més vulnerables a l’atur o a situacions encara més crítiques
Els resultats de l’atur registrat al mes de març reflecteixen la situació que ha provocat l’emergència sanitària de la COVID-19, i l’estat d’alarma i la paràlisi econòmica que se’n han derivat. Com sempre les persones amb ocupacions en condicions laborals més precàries han estat les primeres en sortir expulsades del mercat de treball.
Atur registrat Catalunya/Espanya
El mes de març de 2020 deixa una xifra de 417.047 persones registrades com a aturades a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), el que significa un increment interanual del 5,4% (21.307 aturats i aturades registrats més que fa un any). A Espanya són 3.548.312 les persones que romanen desocupades, amb un augment del 9%.
Respecte el mes anterior, l’atur registrat presenta un augment de 21.833 persones aturades (5,5% més). La població menor de 25 anys registra una reducció de 182 joves sense feina (-0,6%) respecte l’any anterior i fa que a Catalunya hi hagi un total de 31.313 joves que cerquen feina sense èxit. Respecte el febrer, l’atur juvenil ha augmentat en un 7% i 2.036 joves sense feina més.
Aquestes xifres no inclouen les persones afectades per Expedients de Regulació Temporal de l’Ocupació i què, a dia d’ahir, eren 571.363, amb més de 76 mil expedients oberts. Tampoc comptabilitza les persones que s’han quedat sense ocupació i que poden haver tingut dificultats a l’hora de registrar-se com desocupades. Per tant s’ha de preveure que l’escenari és més crític del que les dades reflecteixen en aquest moment.
Atur per sectors d’activitat
Respecte el març de 2019, ha augmentat el nombre de persones aturades en tots els sectors. Els serveis encapçalen l’augment en un 7,8% i 22.091 persones desocupades més, la construcció ho fa en un 5,1% i 1.560 persones més i la indústria en un 3,2% més i 1.400 persones a l’atur.
Respecte el mes anterior, la construcció encapçala l’increment de l’atur en un 8,6% i 2.552 persones més, el segueix el sector serveis amb un augment del 6,1% i 17.620 persones aturades més i la indústria ho fa en un 3,2% i 1.377 persones desocupades.
Atur per sexes
Les dones representen el 56% del total de persones desocupades. El comportament per sexes ha estat ben diferent. Si bé els homes incrementen l’atur en un 7,6% respecte el març de 2019, les dones ho fan en un 3,7%. En canvi, l’evolució respecte el mes de febrer mostra com els homes han augmentat l’atur en un 6,9% mentre que les dones ho han fet en un 4,5%.
Contractació registrada
El total de nous contractes registrats a Catalunya el mes de març és de 181.948, dels quals el 83,4% són de caràcter temporal. En relació al mateix mes de l’any 2019, s’han signat 72.155 contractes menys (28,4% de reducció). En aquest període, la contractació indefinida ha caigut en un 21,5% i la temporal en un 29,6%.
Respecte el mes de febrer, s’han signat 55.420 contractes menys (23,4% de reducció). Aquesta davallada es dona, sobretot, per la disminució significativa de la contractació temporal (24,2% menys), però també de la indefinida (19% de reducció).
Davant aquest escenari, CCOO de Catalunya reclama:
1.- Mesures de protecció per a les persones treballadors que estan complint serveis essencials. La necessitat d’aquestes mesures és inajornable en el sector de la sanitat i de les cures a les persones (grans i dependents), als que se’ls ha de facilitar equips de protecció adients i unes condicions de treball dignes que garanteixin la seva seguretat i la continuïtat dels serveis que aporten en el marc de l’emergència sanitària i social.
2.- Incrementar i esgotar les vies de negociació a les empreses i sectors per tal de preservar l’ocupació mitjançant mesures de flexibilitat interna i teletreball. Son prioritàries mesures com el permís retribuït recuperable per activitats no essencials, i, com a última mesura, la regulació d’ocupació amb caràcter temporal o de reducció de jornada. Si són per força major cal complir la salvaguarda legislativa del manteniment de l’ocupació per beneficiar-se de l’exoneració de quotes a la Seguretat Social.
3.- En el cas de les empreses que mantenen la seva activitat és necessari facilitar la situació de les persones treballadores que han d’atendre els seus fills, filles o familiars dependents. Això comporta aprofundir, també en situacions de treball no presencial, les mesures de flexibilitat en la jornada per al desenvolupament de la cura de les criatures i de les persones dependents.
4.- Diligència i desplegament de recursos i mesures extraordinàries en la gestió de les prestacions i ajuts. Les persones treballadores han cobrat en molts casos mitja nòmina i han de rebre el més aviat possible la prestació per desocupació. Cal més flexibilitat en la gestió de les prestacions per tal de garantir que si l’allau de demandes no s’ha pogut atendre degudament, els treballadors/es rebin aquestes en el marc d’una nòmina contínua que faciliti la prestació tan aviat com s’hagi reconegut el dret per part dels serveis públics d’ocupació.
5.- El subsidi per a treballadors/es temporals aprovat al darrer Real Decret (11/2020) suposa un pas important, però la seva limitació a aquelles persones treballadores que hagin esgotat contractes de més de dos mesos, omet que un 50% dels contractes son per ocupacions d’una durada inferior. S’ha de garantir l’extensió d’unes prestacions suficients i extraordinàries per a totes les persones treballadores que s’han quedat sense ingressos, també aquells que sovint són ‘invisibles’, o treballen en situació irregular.
6.- És necessari flexibilitzar excepcionalment la gestió de la prestació de renda garantida de ciutadania i també el seu abast, ampliant-ho a totes les persones sense cap ingrés por motiu de la crisi de la COVID-19. Aquestes prestacions han de preveure també la situació de reducció d’ingressos d’aquelles persones treballadores que treballaven a temps parcial per cura de fills o persones dependents, i que malauradament, en molts casos son població feminitzada.
7.- La situació excepcional que estem enfrontant, amb ingressos públics minvats i una despesa extraordinària, no pot comportar una nova retallada de l’estat del benestar. El romanent de 15.000 milions acumulat en cotitzacions per desocupació que s’ha utilitzat per eixugar el deute, ara esdevé prioritari per fer front a una emergència com aquesta. Cal apel·lar a la coresponsabilitat per a les empreses i dissenyar un pla fiscal que redistribueixi els esforços i garanteixi la despesa social, però també la inversió en el teixit productiu quan es faci front a la represa. S’ha de garantir que la crisi sanitària no es converteixi en una crisi econòmica.
8.- S’ha de superar la incertesa actual en el marc d’un canvi en el model productiu què, al marge del repte actual, enfronti també els que comporten el canvi climàtic i tecnològic. És necessari combinar la resposta als reptes immediats amb una estratègia a mig termini que reforci elements de valor social com l’economia circular i sostenible. És inajornable una transformació socioeconòmica que doni robustesa al teixit productiu, seguretat a la ciutadania i estabilitat a les carreres professionals, i és en aquests paràmetres on s’haurien d’adaptar els projectes pressupostaris a l’estat i a Catalunya.
9.- Com s’ha vist en la reorientació d’alguns sectors i empreses per atendre les necessitats immediates (respiradors, mascaretes), però també en la creixent intensitat de la demanda en sectors com el farmacèutic o els de recerca, alimentació o energètic, el teixit productiu és la principal garantia que tenim per garantir el benestar de les persones. Aquest benestar és irrenunciable en àmbits com la sanitat, però també en l’educació o la formació professional, per tal de garantir l’adequació dels recursos existents a les necessitats de les persones.
10.- Emplacem a patronals i governs a preparar la recuperació de la normalitat en l’activitat, amb un pla de xoc de curt termini per garantir la protecció als riscos de les persones treballadores i un pla econòmic a mig termini per recuperar, el més aviat possible, el camí del creixement i de creació d’ocupació.
Deixa un comentari