No cal que us digui que aquesta és una de les situacions més difícils que ha viscut Terrassa i sens dubte la més complicada que m’he trobat com regidor. Com també sabeu, els serveis socials sempre reben en els moments de crisi, perquè els més vulnerables són els primers a caure, sempre.
La nostra gran sort és que Terrassa és increïble, és plena d’heroïnes i herois anònims que sense fer soroll ens regalen una ciutat més justa. Són una legió de bones persones que ens ha inundat amb les seves iniciatives solidàries, els seus oferiments i les seves ganes d’ajudar, perquè estimen.
Terrassa estima a la seva infància i la seva gent gran i sobretot vol protegir a les seves veïnes i veïns vulnerables, fer costat als que més pateixen. I davant la lliçó d’humanitat que ens dóna la ciutadania cada dia, la política no pot ser qualsevol cosa, ha d’estar a l’altura prenent decisions, sent propera i accessible. No podem ser polítics fingint ser persones, intentant rascar vots utilitzant la desgràcia i el drama, això seria una cosa indigna.
Hem d’escoltar molt més del que parlem, amb un únic objectiu: ajudar. I així hauria de ser sempre, no només ara, però lamentablement no ho és. Però no dedicaré més temps ni paraules a la foscor, quan el que necessitem és llum. Us asseguro que estem fent tot el possible per trobar-la, creant un espai per a les persones sense llar, ajudant a personal sanitari buscant mascaretes fins a sota les pedres perquè no arribaven des d’on havien d’arribar, buscant protecció per a les treballadores de l’SAD perquè les seves empreses no han estat a l’altura, repartint 4600 targetes de beques menjador i altres 860 de beques berenar porta a porta perquè les famílies no circulessin per la ciutat a recollir-les i preparant lots de menjar per als que pitjor ho estan passant. I en la recerca d’aquesta llum, hem desinfectat la ciutat, els hospitals i les residències, demanant ajuda a qui fes falta, però començant amb els recursos que hem pogut aconseguir perquè era una qüestió de vida o mort, literalment.
Tenim moltíssim per fer. Hem d’escoltar a la gent que té idees, però també a la gent que té por i també a la qual té crítiques a fer, així s’escolta com respira la ciutat. Hem d’agrair l’altruisme perquè mai s’aturi, hem de motivar qui no pot més i hem de dir a les nenes i nens que s’estan portant de meravella. Hem de tenir cura de les treballadores i treballadors que han patit ERTO i les que s’han quedat sense marge de maniobra, vetllant pels seus drets.
Hem de vetllar també pels animals, mantenint serveis al CAADC i garantint que els que viuen al carrer segueixin rebent atencions i alimentació. Hem de deixar clar a la ciutadania que els serveis socials són un dret i que no passa res per recórrer a ells si els necessiten. Hem d’acabar amb els “bulos“, els falsos rumors i les mentides que només pretenen generar odi i que ens aboquen a la por. Hem de fer pedagogia entre les i els inconscients, hem de cuidar-nos i cuidar, hem de ser la nostra millor versió. Però sobretot, hem d’agrair a qui ens cuida, a qui ens proveeix i a qui no es queda a casa per nosaltres i nosaltres. Hem de fer tot això i un munt de coses més. El que no hem de fer és deixar que la política bruta de sigles i banderes ens porti amb ella al fang, perquè per això no tenim temps. D’això ja en parlarem.
Noel Duque, Tinent d’alcalde de Drets Socials de l’Ajuntament de Terrassa
Deixa un comentari