L’empresa de recollida de residus de Sabadell respon amb denúncies contra l’auditoria del govern local

No Comment

Les Candidatures Alternatives del Vallès, un total de 14 candidatures municipals entre les quals hi ha la CUP Terrassa, han fet públic el total suport a les persones denunciades per l’empresa SMATSA, responsable de la neteja a Sabadell, en reacció contra les auditories públiques i seguiment del servei promogut pel govern local. Un comportament que veuen en connexió amb casos com ara el de la resistència de Mina de Terrassa contra la municipalització de l’aigua, una «campanya general d’atacs orquestrada per grans empreses que veuen amenaçats els seus privilegis».

D’acord amb el comunicat del passat 19 d’abril, fa més d’un any que el govern de Sabadell ha anat exposant les «diferents irregularitats» sobre la prestació del servei de recollida de residus i neteja viària. La reacció de l’empresa adjudicatària, SMATSA, ha estat denunciar els càrrecs electes i les persones tècniques responsables, concretament quatre membres del govern i quatre treballadores.

La coalició de l’actual alcalde Maties Serracant, Crida per Sabadell, denuncia el fet qualificant-lo de «venjança» pel fet d’haver denunciat les «irregularitats i els incompliments» de l’empresa.

La Crida emmarca aquesta denúncia en una «campanya general d’atacs contra els Governs de transformació orquestrada per grans empreses i concessionàries de serveis públics que veuen amenaçats els seus privilegis».

Les irregularitats i incompliments denunciats van ser detectades a través d’una auditoria. Segons Sandra Alcaide, portaveu de la Crida, aquesta querella «respon a una clara estratègia d’atacs contra els nous governs de transformació per part de diverses grans empreses (…) contra l’acció de control i fiscalització d’aquests nous governs del canvi després d’anys d’opacitat i d’irregularitats en la gestió per part d’aquestes empreses de serveis bàsics per a la població».

La Crida per Sabadell posa com a exemples d’aquesta estratègia les denúncies d’Agbar i Endesa contra l’Ajuntament de Barcelona; la denúncia contra l’Ajuntament de Badalona per part de l’empresa FCC; així com les greus amenaces i coaccions que va patir l’ex alcalde de Terrassa, Jordi Balart, i els recursos judicials contra el procés de municipalització de l’aigua.

Irregularitats i incompliments que venen de lluny

Al gener de 2017, l’Ajuntament ja va sol·licitar a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya la revisió del contracte de recollida de residus i neteja viària després que un estudi tècnic hagués detectat diverses irregularitats. Des d’aleshores no s’havien obert nous expedients disciplinaris a l’empresa a l’espera del dictamen d’aquesta Comissió, ja que si aquest dictamen anul·lava el contracte, també hagués anul·lat la tramitació de tots els expedients.

Aquesta via, però, que no es podrà completar fins que no finalitzi la instrucció de la peça 28 del cas Mercuri –on s’investiga presumptes delictes contra l’administració pública- i l’Ajuntament pugui disposar de l’expedient que hauria de remetre a la Comissió. Això significa que la declaració de nul·litat de contracte no es podrà tornar a sol·licitar de nou fins al 2019.

Menys serveis de neteja, facturació de més per serveis i desatenció d’obligacions

L’Ajuntament va decidir llavors requerir a l’empresa SMATSA el compliment de tots els serveis contractats i obrir els corresponents expedients de rescabalament de perjudicis, requeriment de prestació de serveis i obligacions i les corresponents sancions per les faltes comeses.

Aquesta decisió es va prendre després que l’Ajuntament contractés una auditoria de control de la prestació del servei de neteja viària i requerís a l’empresa auditora que l’auditoria de costos del servei de 2015 es fes segons els conceptes del contracte i encarregués una revisió de les auditories de 2012, 2013, 2014.

A banda de la investigació penal, l’Ajuntament, fruit de les auditories va detectar diverses irregularitats i incompliments en el contracte com ara la durada de 20 anys del contracte quan el màxim legal per aquests tipus de contractes és de 6 anys, o la reducció de la garantia de 13 milions d’euros a 600.000€, entre d’altres.

Redacció

Related Articles

Deixa un comentari

Cicle de debats ‘El futur que volem/2’. Del 22 d’octubre al 26 de novembre