Obsolescència (Autor@: Pep Cortès)

No Comment

Se’l coneixia com un home culte, saberut i docte, perseverant, intel·ligent, metòdic… No pocs, al seu entorn, el tractaven d’home savi. Empès per la seva aura, el bon nom i el prestigi que calia alimentar, va decidir d’escriure un tractat seriós i profund sobre el procés de l’evolució científica i l’avanç ineludible de la globalització, les noves tecnologies i el progrés. Tot plegat versava sobre la necessària transformació de la societat per adaptar-se a un nou món robotitzat. S’hi va posar amb ímpetu, ple d’entusiasme, però… era tan lent escrivint i tan ràpida l’evolució que ell mateix preconitzava, que, cada vegada que acabava un paràgraf, en rellegir-lo, s’adonava que el que havia escrit ja era obsolet.

Desesperat, va renunciar a fer apologies i crítiques del nou món per dedicar-se de ple a escriure tractats de la història futura, és a dir, a anunciar el seu missatge profètic, per avançar-se a la seva pròpia obsolescència. Ningú millor que ell podia emprendre un treball de tan elevada magnitud i saviesa.

“El futur que ens atrapa” era el títol que va posar a la seva obra, tot just pensada, mentre anava preparant el guió i en planificava, mentalment, l’estructura: introducció, nus i desenllaç. Així ho va anunciar en el Casinet del poble entre els més propers, que sense excepcions aplaudien amb entusiasme la seva iniciativa i el seu coratge.

—Avançar-nos al futur. Això és fantàstic –comentaven els seus companys–. Un estudi d’aquesta envergadura farà del nostre poble una bandera, un lideratge d’avantguarda per les futures generacions de tot el món.
—Bé —els deia ell—. La idea hi és, però escriure, i més sobre temes tan complicats i de tan alta erudició, és una tasca molt seriosa i complexa. Demana temps, dedicació i paciència, i ara cal documentar-se i treballar-hi a fons. Haureu de saber esperar…

L’endemà, de matinada, el van veure sortir corrent de casa seva, amb un plec de fulls de paper, una carpeta de cartró i un llapis, enfilant el camí cap al futur. Mai més ningú no n’ha sabut res del nostre pobre savi.

In : Creacions

Deixa un comentari