[Pep Valenzuela] Res de nou

No Comment

Sento cansada l’ànima, l’esperit,

el pensament, la consciència,

el cervell, les neurones i l’ADN…

 

Cansat l’inconscient

(és un suposar, no ho sé, llavors no ho seria, d’inconscient).

Sento cansada la moral, l’aura,

el ying i el yang, la ment, el cap,

l’hipotàlem,l’esma, l’alè.

 

També l’angoixa, la por, els dubtes;

i l’ansietat, la depressió, la tristor,

la pena, que ja ni paga ni ho val;

cansat el dolor i el patiment.

 

És un cansament sense fi ni principi,

tant que també em sento cansat de l’infinit,

així com de l’ontologia;

del llenguatge que fa la ment i de la ment que fa el llenguatge;

de l’existència i l’existencialisme,

de l’ésser i de l’estant, de la fenomenologia,

de la immanència tant com de la transcendència.

 

Cansat, encara, del karma i de la meditació,

ja sigui plena o esmicolada,

però sobretot i molt més, del minfulnés,

de l’ara i de l’aquí, de merda!

 

Pep Valenzuela, 19-05-2022

Related Articles

Deixa un comentari