Arxiu Tobella, memòria i ànima locals en imatges, publica ‘l’Abans. Terrassa. Recull gràfic 1965-95’

No Comment
Montse Saludes presenta l’Anuari 2019, amb Neus Peregrina (vicpresidenta de l’Arxiu) Núria Marín (regidora), Aleix Pons (president de l’Arxiu) i Sarai Gascón, a la sala d’actes de l’Arxiu. Foto: PV

Pep Valenzuela

‘l’Abans’ de Terrassa, nou llibre en fascicles, recull gràfic de 1965 a 1995

Recull fotogràfic de la Terrassa dels anys 1965-1995, un nou volum de l’Abans local elaborat per l’Arxiu Tobella ha vist la llum el cap de setmana del 19 de juny. Editat per l’Editorial Efadós, igual que el primer L’Abans de Terrassa. Recull gràfic 1865-1965, curat per la Lourdes Plans i publicat el 2007, aquest volum consta de 824 pàgines, amb 1.000 fotografies. S’edita en 50 fascicles de periodicitat setmanal, i es ven només als quioscos i llibreries de la ciutat. Les cobertes i el fascicle de presentació són la primera entrega, gratuïta.

«Memòria històrica en documents gràfics», comença a definir l’Arxiu l’Aleix Pons, actual president. Aquesta obra n’és un cas que mostra «el paper, molt important, d’aquest centre de documentació per a la ciutat», afirma després de recordar que el passat 7 de febrer es va presentar el número 42 del llibre anuari fotogràfic de l’any, el 2019, amb portada dedicada a les grans mobilitzacions feministes que van tenir lloc.

«Hem recuperat la història gràfica de la ciutat des que es fan o es conserven fotos a Terrassa», més o menys el 1870. L’arxiu nasqué amb les fotografies particulars del creador, en Manel Tobella, i després va anar recollint aportacions d’altres, donacions moltes vegades. L’última exposició va ser del fons d’en Sanahuja, «sempre hi ha molta audiència, perquè agrada molt veure les fotos antigues de la ciutat». Amb aquest fons, assegura l’Aleix, Terrassa déu ser «de les poques ciutats, sinó única, a Catalunya i a l’Estat espanyol, que tingui els quasi 50 darrers anys tan ben documentats, i la història recuperada des del 1870 i escaig».

Enginyer químic amb màster en administració i direcció d’empreses, l’Aleix ha aportat aquest perfil a les entitats on ha fet voluntariat, l’Arxiu Tobella ara, però també Òmnium abans, on també va ser president. Explica que quan alguna entitat local vol fer un llibre o exposició, sempre acaben passant per la placeta Saragossa, seu de l’Arxiu, «perquè tenim el fons històric, gràfic sobretot però també d’altres documents, més complet de les darreres dècades».

La decisió d’en Manel Tobella, explica l’Aleix, «podria ser conseqüència d’un cert malestar perquè, essent regidor, a l’època franquista, el col·legi Torrella, un edifici modernista a la Rambla, es va enderrocar per fer un bloc de pisos molt lleig, suposadament modern». Precisament, els anys 70 es va crear la comissió de preservació del patrimoni d’Òmnium, molt recordada en el 50 aniversari de l’entitat, celebrat el passat any.

El treball d’aquesta comissió va permetre la preservació d’edificis emblemàtics, com el de la mateixa Fundació Arxiu Tobella i el Vapor Aymeric, Amat i Jover, avui Museu Nacional de la Tècnica, tots dos de Lluís Muncunill.

L’entitat està registrada com a fundació privada, «som la segona inscrita a la llei de fundacions catalanes. El treball és quasi tot voluntari. Només la Montse Saludes, fotògrafa i curadora de l’arxiu, treballa amb contracte. Entre membres de la junta i col·laboradores habituals sumen una vintena, per fer tota la feina d’una institució com aquesta, que no és poca.

Aleix Pons, president de l’Arxiu Tobella. Foto: PV

Els recursos econòmics regulars, declara l’Aleix Pons, provenen de la venda de l’anuari i les col·laboracions en exposicions, així com d’una subvenció pública que fa l’Ajuntament per fer l’anuari. Després, hi ha donacions particulars i, de vegades, venem alguna fotografia. «Gens fàcil», es plany, «però anem aguantant i resistint».

Gens fàcil perquè, a més, l’edifici ha envellit sense fer-hi quasi res i necessita molta restauració. Aquests dos últims anys, l’Ajuntament ha fet dues aportacions per obres: l’ampliació de la sala d’exposicions, ja feta; i, pendent, arreglar l’ascensor («una virgueria del 1900») i els lavabos. Hi compten també amb una petita subvenció de la Generalitat.

En aquests 42 anys, emfasitza el president de l’Arxiu, «tenim registre de totes les activitats de les entitats», des de la romeria del Rocío al campionat d’hoquei herba, de tots els partits polítics, organitzacions veïnals, socials, culturals…, «és a dir, tot el que passa a la ciutat». Aquesta és una tasca que des de fa més de 30 anys fa la Montse, que intenta ser-hi, fer les fotos i posar la notícia.

“En aquests 42 anys hi ha registre de totes les activitats, des de la romeria del Rocío al campionat d’hoquei herba, de tots els partits polítics, organitzacions socials, culturals…, és a dir, tot el que passa a la ciutat».

Pel que fa als textos que acompanyen les fotos, cada any se’ls hi encarregaven a algun professional. Ho han fet, entre altres, en Vicenç Villatoro, la Laura Pinyol, en Quico Simó, la Marina Camprubí i l’Anna Muñoz, per citar algunes.

A l’arxiu, però, com s’ha apuntat, hi ha molt més. Molts més documents impresos i llibres. Especialment, d’empreses. «Hem fet un pacte amb l’Institut industrial de Terrassa, que forma part de la CECOT», informa l’Aleix. Dels documents de la seva història, al Magatzem Farnés només han quedat les fotos, la resta es va portar a l’arxiu històric comarcal i de la ciutat. «Clar que no ho han portat tot, perquè hi ha documents de fets de l’època del franquisme que no deuen ser massa edificants», comenta aquest terrassenc nascut a la Clínica del Remei, avui CAP Sant Llàtzer, el 1951.

Pel que fa a la conservació d’edificis i patrimoni, certament ara hi ha molta més consciència que fa 40 anys. En parlar de fer-ho realitat, però, la situació no és gens animadora. Declara el president de l’Arxiu que «l’estat de l’edifici és molt degradat». Explica l’Aleix que en Ferran Pont Muntaner, arquitecte de nissaga, ha fet estudis d’acord amb els quals, per arreglar tot edifici, caldrien uns 400.000 euros. «Perquè et facis una idea, les obres comentades abans, entre l’acabada i el que queda parlem de poc més de 40.000 euros». «Voluntarisme! Aquesta és la clau», rebla, «així hem aconseguit certa estabilitat, però… l’edifici està molt malament».

Així també amb la conservació de les fotos i documents que, «des d’una perspectiva professional, no compleix les condicions ni garanties tècniques i materials mínimes suficients». Però amb tots els problemes i mancances, s’ha aconseguit conservar i ampliar aquest important patrimoni.

«La voluntat, sempre, és que això sigui plenament de la ciutat i que estigui en el seu lloc, amb les condicions tècniques i d’infraestructura necessàries, ben curat i organitzat», declara l’Aleix. Creu que «un bon acord que garanteixi això que nosaltres encara suplim, seria la millor solució». Afirma que «s’ha fet i es fa una feina que era responsabilitat pública com si fos una iniciativa privada, però aquí ningú es vol guanyar la vida». El president de l’Arxiu considera que es pot continuar amb condicions: estem disposats a cedir tot, però només si hi ha un compromís total per mantenir i enriquir el projecte».

Aquest és un punt que demana compromís per part de l’Administració pública. «La proposta ja es va fer fa més de 10 anys», recorda, «està sobre la taula. Hi ha hagut negociacions, però encara sense acord».

Finalment, afegeix l’Aleix Pons, «sense desmerèixer l’aportació de tanta gent, vull subratllar el paper fonamental de la Montse Saludes en tot això, ella és cervell i cor de l’arxiu»; i la de les persones que han assumit la responsabilitat de presidir l’entitat, com són el fundador Manel Tobella, en Manel Coll, el Ramon Palau, la Mariona Vigués i la Isabel Marquès (avui síndica de greuges).

L’Arxiu en dades

La Fundació Arxiu Tobella és una entitat sense ànim de lucre, constituïda el 1978, per compilar i mantenir un arxiu fotogràfic i documental sobre la història de la ciutat de Terrassa, fomentar-ne la investigació i la difusió, així com tenir cura de la publicació dels treballs i portar a terme altres activitats que complementin els seus àmbits. La seu és el magatzem tèxtil de 1904 Magatzem Joaquim Alegre, més tard Magatzem Farnés, obra de l’arquitecte Lluís Muncunill, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local.

L’entitat té el nom del seu fundador, Manel Tobella (Terrassa, 1931-2006), qui entre 1956 i 1966 va ser promotor i secretari de la Comissió pro edificis religiosos i culturals de Terrassa, i entre 1961-67, en plena dictadura, regidor a l’Ajuntament, pel denominat terç familiar. Reconegut com a Terrassenc de l’any 1989 pel Centre Social Catòlic, va rebre també la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 2002.

La col·lecció de fotos començà al baixos de casa seva al carrer Torrella, amb material particular, i sumà més tard el d’amics, coneguts i persones sensibles amb el projecte. La primera exposició tingué lloc el desembre de 1972, amb patrocini de l’Ajuntament, a la Galeria Atenea, amb el títol «Terrassa retrospectiva». A mitjans dels anys 70, ja decidit l’enderroc del Magatzem Farnés, una campanya amb entitats, mitjans i particulars, i una negociació entre la immobiliària, l’Ajuntament i la Caixa de Terrassa facilità la compra de l’edifici per part d’en Tobella, el 13 de maig de 1977. i així la seva salvació. El 29 de juny següent s’obria al públic amb una exposició fotogràfica retrospectiva de Terrassa, amb motiu del centenari de la concessió del títol de Ciutat a la fins a llavors vila.

El motiu principal de les fotografies són Terrassa i àrees d’influencia: espais, carrers, places, edificis, esdeveniments, retrats individuals i de grup, etc. La foto més antiga està datada el 1872.

Compta amb:

Fotografies aportades pel mateix Manel Tobella: 39.030

Negatius de vidre i acetat: 475.000

Positius sobre paper, (240.000)

Diapositives

Imatges digitals: més de 50.000

Genera reportatges anuals de fotos da la ciutat des del 1978.
Destaca la publicació de l’anuari.

Fons bibliogràfics i documentals (temes, autors): 5.000 volums. Monogràfics i col·leccions de premsa local, històrica i actual: L’Acció, Crònica Social, Tarrasa información, Diario de Terrasa des de 1954, La Comarca del Vallès de 1910 a 1915, Al Vent, Clàxon, Impacte, Terrassa DC. Fullets, programes, butlletins, cartes, tríptics, invitacions, plànols. Llibres recopilatoris història local 1877-1900, 1901-1919, 1920-1930, 1931-1935, 1964-1977. Altres publicacions importants: Sentir, mirar, ensumar i tocar el passar la cultura popular, catàleg de l’exposició mateix títol del 2013.

Related Articles

Deixa un comentari

portada-75